El Tribunal Constitucional decide aquest dimarts si admet a tràmit el recurs d'empara presentat pel Defensor del Poble contra la suspensió del dret al vot de les persones nacionalitzades per la Llei de Memòria Democràtica, coneguda com a 'llei de nets', una resolució que, per ara, no entra en el fons complet del conflicte, però sí que obliga l'alt tribunal a pronunciar-se sobre un punt decisiu: si estudia formalment el recurs i què fa amb la petició urgent per aixecar la suspensió de manera immediata.
La qüestió ha arribat al Ple després que la Secció Quarta acordés, per unanimitat, elevar l'assumpte per la seva rellevància. Juntament amb l'admissió del recurs, el Constitucional ha de resoldre també sobre les mesures cautelaríssimes sol·licitades pel Defensor del Poble, que demana que aquestes persones puguin votar a les eleccions generals del 29 de novembre sense esperar una resolució definitiva.
La suspensió afecta 163.020 persones
L'origen del cas és a la decisió del Tribunal Suprem de mantenir la suspensió cautelar del vot dels nacionalitzats per la llei de nets. Aquesta mesura afecta 163.020 persones, que no podran exercir el sufragi llevat que les oficines consulars acreditin que són descendents d'exiliats.
El debat jurídic gira ara, sobretot, al voltant de si el recurs arriba massa aviat al Tribunal Constitucional. Un informe dels lletrats del mateix tribunal considera “prematur” admetre'l perquè, al seu parer, la via judicial ordinària encara no estaria esgotada.
L'argument dels lletrats i el tràmit obert al Suprem
Segons aquest criteri, el Tribunal Suprem manté obert un tràmit d'al·legacions i, per tant, encara ha de tornar a pronunciar-se sobre les mesures cautelars adoptades al setembre i confirmades després a l'octubre. Aquest escenari situa el Constitucional davant una disjuntiva immediata, perquè pot rebutjar o ajornar l'admissió en entendre que el procediment segueix viu al Suprem, o pot obrir la porta a revisar de forma urgent l'exclusió electoral dels afectats abans del 29N.
D'aquesta decisió dependrà si el cas continua únicament al Tribunal Suprem o si passa també a convertir-se en una batalla constitucional sobre l'abast del dret de vot de les persones nacionalitzades per la Llei de Memòria Democràtica.
Contacte
