Les pensions s'han convertit en un dels grans assumptes de la precampanya del 29 de novembre. Pedro Sánchez garanteix que el Govern aprovarà la pujada del 2027 abans que acabi l'any, encara que per llavors estigui en funcions, i acusa el PP i Vox d'amagar les seves intencions fins després de les eleccions. Alberto Núñez Feijóo ha respost prometent mantenir l'actualització conforme a l'IPC i declarant "innegociables" les pensions, després que la seva portaveu parlamentària, Ester Muñoz, afirmés que el model actual "petarà".
L'encreuament va deixar aquest dijous intervencions del president, del líder de l'oposició i de diversos portaveus populars, que van sortir a defensar la continuïtat del sistema públic. El PSOE tracta de situar la protecció de les pensions al centre de l'elecció, mentre el PP intenta compatibilitzar les seves garanties als grans amb les advertències sobre la sostenibilitat futura. La ultradreta Vox manté oberta la possibilitat de reformar-lo després que el seu responsable econòmic proposés avançar cap a un model amb una part pública i una altra privada.
La discussió afecta directament més de 9,5 milions de persones que reben pensions contributives de la Seguretat Social. Al setembre es van abonar uns 10,55 milions de prestacions, perquè una mateixa persona pot cobrar més d'una, amb una nòmina mensual de 14.498 milions d'euros. Per a aquestes llars, conservar el poder adquisitiu determina quants diners queden disponibles per afrontar la compra, els subministraments o el lloguer.
La pujada del 2027, abans d'acabar l'any
Sánchez va aprofitar la seva presència a Brussel·les per transmetre tranquil·litat als pensionistes i confirmar la seva intenció d'aprovar la revalorització abans de finalitzar el 2026. El vicepresident primer i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va situar desembre com el moment en què podria adoptar-se la mesura. En la seva entrevista a 'La hora de La 1', de TVE, va defensar que la urgència d'actualitzar les prestacions permetria fer-ho fins i tot amb l'Executiu en funcions, encara que va precisar que aquesta interpretació ha de ser valorada pels serveis jurídics de l'Estat.
La garantia d'actualitzar les pensions contributives conforme als preus ja està recollida en la llei aprovada el 2021, en vigor des del gener del 2022. La norma va recuperar la vinculació amb la inflació per protegir el poder adquisitiu dels pensionistes. El compromís que ara planteja el Govern consisteix a aplicar aquesta obligació per al 2027 malgrat que les eleccions del 29 de novembre puguin deixar pendent la formació d'un nou Executiu.
El PSOE ha aprofitat les paraules de Muñoz per acusar els populars de preparar una "destralada a les pensions". Sánchez va elevar el to aquest dijous i va sostenir que PP i Vox volen ocultar els seus plans fins després de votar. L'acusació de futures retallades forma part de l'enfrontament polític, mentre Feijóo assegura públicament que mantindrà el sistema i l'IPC. La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha reclamat rigor i responsabilitat en abordar el seu finançament.
El primer sacrificio de los que anunció Feijóo: hachazo a las pensiones. Como Vox.
— PSOE (@PSOE) October 14, 2026
No les dejaremos hacerlo.#LaFuerzaDeLaGente pic.twitter.com/8kzi7Deidy
La disputa també es va estendre a les xarxes per la intervenció d'Eduardo Inda a 'Horizonte', el programa d'Iker Jiménez a Cuatro. El director d'Okdiario va demanar als populars "que callin amb les pensions" fins després de les eleccions. Sánchez va compartir el fragment per reforçar la seva denúncia contra la dreta. La recomanació del tertulià va alimentar la polèmica, encara que les seves paraules no constitueixen una proposta electoral del PP.
El plan del PP y Vox nos queda claro: mentir a los jubilados hasta el 29N y, después, recortar las pensiones. pic.twitter.com/e0Hg6x9ygp
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) October 15, 2026
El PP intenta tancar la polèmica
L'origen immediat del xoc està en les declaracions de Muñoz en un pòdcast, on va defensar canviar el model perquè, segons va afirmar, "no funciona" i "petarà". La portaveu va relacionar el seu diagnòstic amb la jubilació de la generació del baby boom i els baixos salaris dels qui cotitzen. Aquest dijous, des d'Almeria, es va remetre a l'informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l'AIReF, i va presentar les seves paraules com a part d'una conversa col·loquial sobre els problemes del sistema.
Feijóo va assegurar des de Brussel·les que en garantirà la viabilitat i l'actualització amb l'IPC si arriba a la Moncloa. Muñoz també va defensar aquesta vinculació i va sostenir que la proposta del partit passa per millorar la productivitat, els salaris i els ingressos de la Seguretat Social. Borja Sémper va anar més lluny en afirmar que el PP no negociarà amb ningú el qüestionament del sistema públic i demanar que aquesta matèria deixi d'utilitzar-se per a "fer por". Les intervencions no van concretar canvis en les cotitzacions, l'edat de jubilació o el càlcul de les prestacions.
Per a respondre al Govern, els populars han recuperat la congelació aprovada per José Luis Rodríguez Zapatero el 2010, que va comptar amb el vot de Sánchez com a diputat. La mesura va afectar el 2011 i va exceptuar, entre altres, les pensions mínimes i les no contributives. L'historial del PP inclou, per la seva banda, la reforma de Mariano Rajoy del 2013, que va desvincular les pujades de l'IPC i va establir un mínim del 0,25%. Aquell mecanisme permetia augments nominals que podien quedar per sota de l'encariment de la vida.
A aquesta discussió s'afegeix la posició de Vox, possible soci dels populars si ambdós reuneixen una majoria. El seu portaveu econòmic en aquest debat, José María Figaredo, ha defensat un sistema mixt amb components públics i privats. Aquest dijous, Pepa Millán va assegurar que les pensions es pagaran "a costa del que sigui", però va evitar tancar les opcions de reforma. Les diferències entre aquest plantejament i les garanties del PP continuen pendents d'una explicació sobre quines mesures acceptarien en una eventual negociació de Govern.
Què diuen les dades sobre el seu futur
El sistema afronta la jubilació de generacions nombroses en un moment de creixement de l'ocupació. La Seguretat Social va superar els 22,4 milions d'afiliats de mitjana al setembre, amb prop de 740.000 més que un any abans. Segons el Ministeri d'Inclusió, la relació entre cotitzants i pensionistes va assolir els 2,51, el nivell més alt des del 2011. El finançament depèn també dels salaris i les bases de cotització, a més de les aportacions de l'Estat.
L'informe de l'AIReF al qual es remet Muñoz conclou que es compleix la regla de despesa de pensions, però adverteix que aquest compliment resulta insuficient per acreditar la sostenibilitat dels comptes públics. La regla compara una previsió mitjana de despesa fins al 2050, descomptant l'efecte de les mesures d'ingressos, amb un llindar legal. L'organisme considera que el seu disseny permet donar-la per complerta encara que augmenti la pressió sobre les finances de l'Estat.
En les seves projeccions, la despesa pública en pensions passa de l'entorn del 13% del PIB el 2025 al 16,4% el 2050, principalment per l'envelliment de la població. Aquest escenari exigeix preveure com finançar les prestacions i quins recursos necessitarà l'Estat. El creixement de l'ocupació reforça els ingressos actuals, mentre les previsions demogràfiques obliguen a planificar les pròximes dècades. L'informe adverteix d'aquest repte sense fixar una data de col·lapse del sistema.
L'actualització de gener del 2027 continua pendent d'una xifra concreta. El percentatge es calcularà amb la mitjana de les taxes interanuals de l'IPC de desembre del 2025 a novembre del 2026. Encara falten dades per completar aquest període, per la qual cosa els compromisos anunciats aquesta setmana no equivalen a una pujada ja aprovada ni permeten donar per definitiu el seu import.
