La cap de llista del PNV al Congrés per Gipuzkoa, Maribel Vaquero, ha assegurat que la seva formació exigirà a Madrid el compliment de l'Estatut d'Autonomia de Gernika i ha plantejat avançar cap a un nou estatus polític des del “reconeixement nacional” d'Euskadi.
En una entrevista a Televisión Española (TVE), recollida per Europa Press, Maribel Vaquero ha insistit que el principal objectiu del PNV és continuar defensant Euskadi a Madrid, amb la intenció de continuar exercint com la veu dels bascos a les Corts Generals i de reivindicar un major nivell d'autogovern.
Segons ha explicat, la formació jeltzale vol continuar impulsant l'anomenada “Casa Basca”, amb una agenda centrada en els problemes quotidians, entre ells l'habitatge, les pensions, la indústria i l'economia.
Vaquero ha resumit així el seu plantejament: “continuar reivindicant que es compleixi l'Estatut d'Autonomia de Gernika i, des del reconeixement nacional, anar avançant en un estatus propi”, a més d'una relació bilateral amb l'Estat.
Indústria, energia i infraestructures de transport
La candidata del PNV ha posat com a exemple el cas de Talgo, al qual ha citat com una mostra del treball dels jeltzales a Madrid, en sostenir que es tractava d'una planta que “anava a tancar la persiana” i que, finalment, va aconseguir mantenir l'ocupació i “crear arrelament” a Euskadi.
També ha destacat que han aconseguit “més energia i més endolls” per a la indústria basca, una activitat que, segons ha assenyalat, depèn en gran manera de l'energia elèctrica per continuar funcionant i generant nous llocs de treball.
Més competències ferroviàries i connexió amb Europa
Maribel Vaquero ha reclamat “més autogovern, sobretot en matèria ferroviària i en infraestructures del transport”, en considerar que aquestes matèries són essencials perquè “estructuren un país”, afavoreixen la mobilitat i contribueixen a reforçar la competitivitat territorial.
En aquest àmbit, ha demanat que es culmini la Y basca i que quedi connectada amb Europa i amb la meseta. Així mateix, ha reclamat més poder de decisió per gestionar els aeroports bascos i que els ports de Bilbao i Pasaia comptin amb una bona connexió ferroviària per desplaçar mercaderies des de la carretera cap al tren.
Habitatge, salaris i protecció al petit propietari
En matèria d'habitatge, la dirigent del PNV ha defensat tant la regulació com la construcció. Després de constatar que cal més oferta residencial, ha subratllat que a Euskadi l'habitatge està en mans de petits propietaris, per la qual cosa ha demanat “col·laborar i que hi hagi més pastanaga i menys bastó”.
El seu objectiu, ha explicat, és que l'habitatge romangui en el mercat mentre s'accelera la construcció de més immobles, alhora que es limita l'especulació i es dificulta l'accés dels fons voltor a la compra d'habitatges, amb la finalitat de protegir el vulnerable sense criminalitzar el petit propietari.
Vaquero també ha defensat que hi hagi millors salaris i que les empreses disposin de seguretat per créixer i adaptar-se a les noves necessitats del mercat. Al seu parer, aquesta evolució ha de traduir-se en “millors sous”, perquè sense retribucions dignes, ha dit, es genera un desequilibri. En aquest marc, ha subratllat que la joventut necessita salaris més alts per poder desenvolupar el seu projecte de vida i emancipar-se.
Pensions i salari mínim propi per a Euskadi
Sobre les pensions, Maribel Vaquero ha recordat que, durant la negociació dels Pressupostos de 2018, el PNV va arrencar a l'aleshores president del Govern, Mariano Rajoy, el compromís de revaloritzar les pensions.
La candidata ha reiterat que l'objectiu del seu partit és garantir a les persones grans una pensió digna i d'acord amb la pujada del cost de la vida. Per això, ha sostingut que volen continuar assegurant que les pensions es revaloritzin conforme a l'Índex de Preus al Consum (IPC) i ha remarcat: “amb nosaltres, aquesta aposta és segura”.
Vaquero ha defensat a més que les pensions han de ser públiques i estar garantides, cosa que, segons ha apuntat, ja està recollit en el Pacte de Toledo i continuarà sent-ho amb el suport del PNV.
En la mateixa línia, ha advocat per un SMI propi per a Euskadi (Salari Mínim Interprofessional), ajustat al cost de la vida a la Comunitat Autònoma Basca. Al seu parer, les pujades salarials haurien de sorgir de l'acord entre sindicats, patronal i institucions públiques, i ha advertit que li preocupa que no es produeixin ni tan sols amb el consens dels agents socials.
Contacte

