Frente Amplio ha portat al Parlament Europeu la seva proposta per a recuperar el control públic del ferrocarril. La coalició ha registrat una petició perquè les institucions comunitàries revisin les normes que han obert el sector a la competència i estudiïn els seus efectes sobre la seguretat, el servei públic i la connexió entre territoris.
La iniciativa arriba una setmana després de l'accident ferroviari d'Urda, a Toledo, que va deixar 69 persones mortes i més d'un centenar de ferides. També es produeix en plena precampanya per a les eleccions generals del 29 de novembre, amb el futur del tren i la seguretat de la xarxa en el centre del debat polític després de la dimissió d'Óscar Puente com a ministre de Transports.
L'escrit ha estat presentat davant la Comissió de Peticions de l'Eurocambra per Toni Valero, dirigent d'Izquierda Unida i número tres de Frente Amplio per Madrid. La seva formació demana a la Comissió Europea i al Parlament que revisin el marc normatiu ferroviari i avancin cap a l'abandó de la liberalització del sector.
Valero ha defensat que en aquestes eleccions està en joc un "model de país" i ha situat el tren com un dels exemples de les decisions que caldrà prendre. Al seu parer, un servei essencial per a la classe treballadora no pot quedar "subordinat al mercat" ni al "benefici d'uns pocs".
"La nostra aposta està clara, un ferrocarril cent per cent públic", ha afirmat el dirigent d'IU, que ha vinculat la liberalització amb una forma d'entendre els serveis públics sotmesa a les presses i a la rendibilitat econòmica.
La petició reclama una resposta detallada de la Comissió Europea sobre els efectes dels successius paquets ferroviaris i la seva relació amb la seguretat, el servei públic i la cohesió territorial. Frente Amplio vol que s'examini quines conseqüències ha tingut l'obertura del sector i que s'estudiïn mesures per a reforçar la gestió pública en les seves diferents activitats.
"El tren no està per a enriquir empreses privades, està per a garantir el dret a la mobilitat, connectar els nostres pobles i ciutats i prestar un servei públic de qualitat", ha defensat Valero. El candidat ha recordat també el seu paper per a afrontar l'emergència climàtica.
La proposta per a Renfe i Adif que defensa el ministre Bustinduy
La iniciativa europea forma part d'una bateria de mesures amb què Frente Amplio vol obrir un debat sobre el futur de la xarxa ferroviària. Aquest dimecres, durant una visita a Avilés, el ministre de Drets Socials i coordinador de campanya de la coalició, Pablo Bustinduy, ha proposat fusionar Renfe i Adif com a primer pas cap a la renacionalització del sistema.
"Volem renacionalitzar una cosa que hem construït i aixecat amb l'esforç del poble", ha sostingut Bustinduy, partidari d'un comandament unificat que faciliti la gestió i col·loqui el ferrocarril "al servei de l'interès general".
Actualment, ambdues són empreses públiques, però tenen funcions diferents. Renfe presta serveis de transport de viatgers i mercaderies, mentre Adif gestiona la infraestructura i la circulació ferroviària. Juntament amb Renfe operen altres companyies en serveis comercials d'alta velocitat, entre elles Iryo i Ouigo.
La separació entre infraestructura i operació i l'obertura a nous operadors es van desenvolupar dins d'un marc europeu aprovat durant dècades. La normativa comunitària permet determinades estructures integrades, però exigeix garanties d'independència en funcions com l'adjudicació de capacitat i l'accés a les vies. La proposta de Bustinduy hauria, per tant, de concretar com s'organitzaria aquesta unió i com encaixaria amb les regles europees o amb una eventual modificació d'aquestes.
El ministre ha plantejat a més una auditoria de la xarxa, més inversió en manteniment i atenció als serveis de Rodalies que utilitzen diàriament milers de treballadors. Per finançar millores, ha proposat destinar al ferrocarril els més de 13.000 milions d'euros previstos per a ampliacions aeroportuàries, entre elles les de Madrid i Barcelona.
Un pacte després de la dimissió de Puente
Frente Amplio ha defensat també un pacte d'Estat pel ferrocarril que inclogui una revisió del sistema, el reforç del personal i la inversió, la recuperació del lideratge públic i la reversió de les externalitzacions. La coalició reclama que les Rodalies i la mitjana distància rebin una atenció comparable a la de l'alta velocitat, per la seva importància per a la vida diària i la connexió entre municipis.
La seva candidata a la Presidència del Govern, Ada Colau, ha demanat revisar "amb rigor què està fallant en el sistema ferroviari". "Necessitem més trens, no menys, però hem de garantir que siguin segurs", ha afirmat en defensar la utilitat del ferrocarril per a connectar el territori i avançar cap a una mobilitat més sostenible.
La pressió perquè el Govern assumís responsabilitats va ser present en la compareixença d’Óscar Puente a la Diputació Permanent del Congrés. Valero va demanar allà la dimissió del ministre i va considerar insuficients les seves explicacions perquè, a parer seu, deixaven fora el debat sobre el model ferroviari. Verónica Barbero, diputada de Sumar i també candidata de Frente Amplio, va reclamar igualment la seva sortida per responsabilitat política. Puente va anunciar la seva dimissió en acabar aquella sessió. Valero va valorar després que havia fet "el correcte" i que la seva decisió suposava "una mostra de respecte cap a les víctimes".
El debat sobre la liberalització es produeix mentre continuen les investigacions judicial i tècnica sobre l’accident. El 28 d’octubre, un AVE de Renfe va abastar un tren d’Iryo que estava detingut en la línia Madrid-Sevilla. Entre les qüestions que s’investiguen figuren la fallada del sistema de senyalització i les instruccions donades abans de la col·lisió. Les causes i eventuals responsabilitats han d’aclarir-se en aquests procediments.
