El nou decret d'habitatge del Govern torna a estar en perill abans fins i tot d'arribar al Consell de Ministres. Junts ha avisat que rebutjarà l'esborrany pactat per PSOE i Sumar si manté la seva redacció actual, una posició que deixa sense majoria parlamentària la pròrroga dels contractes de lloguer fins a l'estiu del 2028.
La formació de Carles Puigdemont considera que el text continua recolzant-se en mesures "intervencionistes" i no incorpora el gruix de les seves propostes. "Si manté les mesures que perpetuen les ocupacions i no protegeixen ni l'inquilí ni el petit propietari, i no incorpora les propostes de Junts, no tindrà el nostre suport", han advertit fonts del partit.
El rebuig resulta decisiu. El decret necessita ser convalidat pel Congrés després de la seva aprovació i publicació al BOE, i la suma actual de suports torna a ser insuficient davant l'oposició de PP i la ultradreta Vox i les reserves expressades per altres socis habituals de l'Executiu.
Una pròrroga que pot beneficiar quatre milions de persones
PSOE i Sumar havien anunciat aquest dimecres el seu acord per incloure una extensió extraordinària de fins a dos anys per als contractes d'habitatge habitual que vencin abans del 30 de juny del 2028. Segons els càlculs del soci minoritari del Govern, la mesura podria arribar a prop de quatre milions de persones repartides en un milió i mig de llars.
La pròrroga permetria als inquilins romandre en els seus habitatges durant aquest període sense haver de signar un contracte nou en un mercat marcat per la pujada de preus. Constitueix la principal conquesta de Sumar dins d'un decret més ampli que també pretén frenar l'ús fraudulent del lloguer de temporada i d'habitacions.
Junts reclama un altre plantejament. La seva proposta contempla desgravacions a l'IRPF per als inquilins, deduccions sobre part de la quota hipotecària dels petits propietaris i la recuperació dels comptes d'estalvi destinats a comprar un habitatge. L'esborrany limita les ajudes fiscals a determinats joves i als propietaris que lloguin per sota del mercat o rebaixin el preu, una resposta que el partit independentista considera insuficient.
La formació també exigeix desbloquejar la seva proposició contra l'ocupació il·legal per accelerar els desallotjaments. Les seves crítiques es dirigeixen especialment a la suspensió de llançaments quan una família vulnerable manca d'alternativa habitacional.
El text intenta descarregar part d’aquest cost sobre les administracions. Les comunitats autònomes haurien de compensar els propietaris que no siguin grans tenidors per les rendes i subministraments impagats, així com pels danys ocasionats durant el temps en què el desnonament romangui suspès. Junts reclama que sigui l’Estat qui assumeixi directament tota la factura de les polítiques socials d’habitatge.
El precedent d’abril persegueix el Govern
L’amenaça arriba menys de tres mesos després de l’anterior fracàs parlamentari. El Congrés va derogar el 28 d’abril un altre reial decret que permetia prorrogar durant dos anys els contractes de lloguer i limitava l’actualització anual de les rendes.
Aquella votació va acabar amb 166 vots favorables, 177 en contra i cinc abstencions. PP, els ultres de Vox i Junts van tombar la norma, mentre el PNB va optar per abstenir-se, malgrat els intents de Sumar per arribar a un acord fins a les hores prèvies al ple.
El decret va estar vigent durant aproximadament un mes abans de decaure. El nou pacte entre els dos socis del Govern pretenia recuperar aquella protecció i ampliar el seu abast fins al juny del 2028, però la primera reacció de Junts retorna la negociació al mateix punt.
La formació independentista insisteix que les polítiques aplicades fins ara han reduït l’oferta i han traslladat els problemes d’accés a l’habitatge a municipis on abans tenien menor incidència. Enfront de les limitacions de preus, defensa elevar la construcció, mobilitzar pisos buits i recórrer a incentius fiscals.
Podem i el PNB també posen condicions
Junts tampoc és l’únic soci que qüestiona l’esborrany. Podem ha situat com una línia vermella la reforma de la Llei del Sòl inclosa dins del decret, en considerar que redueix els controls judicials sobre els plans urbanístics i pot facilitar la legalització posterior de projectes irregulars.
El partit d’Ione Belarra exigeix retirar aquest bloc abans d’obrir una negociació sobre la resta de les mesures. També reclama mantenir la protecció enfront dels desnonaments per a les persones vulnerables i rebutja introduir requisits que redueixin el nombre d’inquilins beneficiats.
El PNV manté la posició contrària sobre la reforma urbanística i defensa la seva inclusió, tot i que demana garanties per preservar les competències autonòmiques. Respecte als lloguers, els nacionalistes bascos plantegen que la pròrroga quedi reservada als qui es trobin al corrent dels pagaments.
Aquestes exigències deixen l'Executiu davant interessos difícilment compatibles. Sumar ha assegurat que estudiarà les propostes dels grups sempre que no provoquin una pujada de preus ni debilitin la permanència de les famílies en els seus habitatges.
El decret incorpora a més límits al lloguer temporal. Els contractes hauran de justificar la seva durada, no podran superar els dotze mesos i, quan s'arrendin habitacions per separat, la suma de les rendes no podrà sobrepassar el preu màxim corresponent al pis complet.
També es preparen modificacions fiscals per a les socimis, incentius als propietaris que ofereixin lloguers assequibles i noves regles sobre els habitatges turístics. El Govern preveu portar el text al Consell de Ministres del pròxim 28 de juliol, amb marge encara per introduir canvis abans de la seva convalidació parlamentària.
Junts i el PP frenen una altra llei d'habitatge a Catalunya
El rebuig al decret estatal coincideix amb un altre moviment de Junts al Parlament. El partit de Puigdemont i el PP han sol·licitat al Consell de Garanties Estatutàries un informe sobre la llei catalana que pretén limitar la compra especulativa d'habitatges a les zones tensionades.
La petició ajorna la votació final, prevista inicialment per a aquest dijous, fins després de l'estiu. La iniciativa va ser impulsada pels Comuns i pactada amb el Govern de Salvador Illa com a part de la negociació pressupostària, tot i que PSC, ERC i els mateixos Comuns encara discutien l'abast definitiu de les restriccions.
La proposta permetria als ajuntaments impedir determinades operacions quan l'habitatge no es destini a residència habitual, a l'ús d'un familiar o a un lloguer estable sotmès als límits vigents. Les esmenes del PSC i ERC buscaven centrar les restriccions en els grans propietaris.
Junts sosté que la reforma pot vulnerar el dret a la propietat, la llibertat d'empresa, l'autonomia municipal i la lliure circulació de béns. També qüestiona que s'utilitzi la legislació urbanística per regular aspectes propis del dret civil.
El Consell de Garanties disposa ara d'un mes per emetre un dictamen que tindrà caràcter consultiu. La votació del text quedarà ajornada, com a mínim, fins al següent període de sessions del Parlament, previst per a finals de setembre o començaments d'octubre.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
