Gregorio Morán va néixer a Oviedo el 1947, tot i que va passar gran part de la seva vida a Barcelona. Ciutat des de la qual va estudiar i investigar la Transició espanyola. La casualitat ha volgut que morís en el 45è aniversari del 23-F, després de l'anunci de Pedro Sánchez de desclassificar els arxius de l'intent de cop d'estat el 1981. Morán ha estat un dels grans crítics a aquest període històric i sempre va intentar desmitificar-lo de manera aguda i subtil.
En obres com El precio de la Transición o El cura y los mandarines, el periodista asturià va analitzar la xarxa de complicitats entre poder polític, econòmic i cultural que es va anar teixint en els anys setanta i vuitanta. La seva tesi era clara: l'estabilitat democràtica va tenir un preu, i part d'aquest preu va ser la consolidació de noves elits poc disposades a sotmetre's a una crítica profunda. Amb noms i cognoms, Morán va qüestionar el paper d'intel·lectuals i dirigents que, en la seva opinió, van contribuir a fixar un relat complaent del període.
També va escriure la biografia d'Adolfo Suárez, Adolfo Suárez: història d'una ambició (1978), un llibre de referència per entendre aquest període. Morán va passar per diferents diaris, com Opinión, Arreu, Diario 16 o La Gaceta del Norte, de la qual va ser director. Tot i que sempre serà recordat pels 30 anys que va estar escrivint les seves Sabatinas Intempestivas a La Vanguardia. Des de 1988 fins al 2017, any en què va ser acomiadat per denunciar la censura d'un article, reflectint el seu marcat caràcter com a periodista de raça. Va acabar la seva carrera com a columnista a Voz Pópuli. Va practicar un periodisme d'opinió que combinava memòria històrica, anàlisi política i una notable càrrega literària.
Morán va ser, abans de tot, un periodista crític i independent. Per a ell, la Transició no era un mite intocable, sinó un procés complex, ple de llums i ombres, que s'havia de sotmetre a revisió constant. Aquesta actitud crítica, sostinguda durant dècades, el va convertir en una figura controvertida però influent. Ara que la seva veu s'ha apagat, el seu llegat queda en els seus llibres i les seves afilades columnes.
