El PP interpreta la mobilització sindical com a part de la campanya electoral
La portaveu del Partit Popular (PP) al Congrés, Ester Muñoz, ha assegurat aquest dimarts que la manifestació i la vaga general convocades per Unió General de Treballadors (UGT) i Comissions Obreres (CCOO) per a aquesta tardor “no serà l'última” si la seva formació arriba a governar després de les eleccions generals del 29N.
En una entrevista a Telecinco, Muñoz ha censurat que la convocatòria es produeixi “en plena campanya” i ha suggerit que respon a una estratègia de l'esquerra per instrumentalitzar els sindicats, una dinàmica que, al seu parer, es basa a “guanyar eleccions des de la crispació”.
La dirigent popular ha recordat, a més, que als quatre mesos de l'arribada de Mariano Rajoy a Moncloa, el 2011, les seus del PP ja estaven “envoltades”, i ha donat per fet que l'esquerra tornaria a mobilitzar el carrer si Alberto Núñez Feijóo assumeix la Presidència del Govern.
“Por” enfront de “il·lusió” en el discurs del Govern i de l'oposició
Muñoz ha acusat el president del Govern, Pedro Sánchez, i l'esquerra d'alimentar la “por” entre la població amb advertiments sobre suposades retallades en les pensions o en els drets socials. Al seu entendre, el cap de l'Executiu impulsa la confrontació al carrer perquè es troba “acorralat” pels processos judicials i manca d'un projecte capaç de generar il·lusió.
“El PP ha governat aquest país molts anys i no hem acabat amb els serveis públics, al contrari, els hem millorat, hem ampliat drets socials i aquí ningú ha deixat de tenir la seva pensió”, ha afirmat la portaveu popular, que ha comparat aquesta estratègia amb la que, segons ha dit, defensava Alfonso Guerra en els anys 90.
Enfront d'aquest plantejament, Muñoz ha situat la proposta del PP, centrada, segons ha explicat, a recuperar institucions públiques independents, retornar oportunitats als joves i reconstruir el benestar de les classes mitjanes, un missatge que ha resumit en la idea de generar “il·lusió”.
Sémper ironitza sobre els sindicats i parla de “trampantojo”
Per la seva banda, el portaveu del Partit Popular, Borja Sémper, ha ironitzat en una entrevista a Onda Cero, sobre el moment triat pels líders sindicals, als quals ha retret haver-se “caigut del llit” precisament ara, després de vuit anys de mandat de Pedro Sánchez.
Sémper ha sostingut que tot això forma part d'un “trampantojo” i d'un relat que, en la seva opinió, “ja no sorprèn a ningú”.
El PP carrega contra els decrets d'habitatge i la Diputació Permanent
En l'àmbit parlamentari, Ester Muñoz ha qualificat de “truc triler” la intenció de l'Executiu d'aprovar de nou els Reials Decrets d'Habitatge, que el Parlament va tombar divendres passat i que aquest dimarts tornarà a validar el Consell de Ministres a través de la Diputació Permanent, ja que les Corts estan dissoltes.
“Nosaltres ho encaixem dins de la seva pròpia campanya de cara al 29 de novembre. És un acte de propaganda”, ha afirmat la portaveu del PP, que ha recordat també que Pedro Sánchez “mai va tenir una majoria per governar”. Muñoz ha criticat, a més, que el president recorri a una via parlamentària que, al seu parer, rebutjava quan estava en l'oposició, i ha assenyalat que és el cap de l'Executiu al qual més decrets li ha rebutjat el Congrés.
En la mateixa línia, Borja Sémper ha considerat que el Govern vol “tapar vuit anys d'inacció en habitatge” mitjançant la “utilització torticera del Congrés” i ha acusat Pedro Sánchez de “manoseo” dels procediments en portar els decrets a la Diputació Permanent del Congrés per “saltar-se la voluntat de la majoria del Congrés”. “És greu”, ha exclamat.
L'habitatge, en el centre de la disputa política
El portaveu popular ha defensat que el Ministeri d'Habitatge ha convertit l'accés a l'habitatge en “el primer problema dels espanyols”, malgrat que, segons ha subratllat, quan Pedro Sánchez va arribar a Moncloa ocupava el lloc número 16 entre les principals preocupacions ciutadanes.
A partir d'aquí, Sémper ha demanat abordar aquest problema amb “propostes” i amb un “model alternatiu”, i s'ha preguntat com es pot sostenir que una qüestió d'aquesta magnitud es resoldrà “amb dos reials decrets quan és molt més complex”.
