El PSOE de Madrid ha sol·licitat al Tribunal de Comptes que investigui la compra per part de la Comunitat de Madrid d'un àtic valorat en 6,3 milions d'euros al districte de Chamberí, en apreciar indicis d'un presumpte “perjudici patrimonial” i en reclamar, entre altres extrems, que s'identifiqui qui va impulsar l'operació i amb quina “necessitat concreta”.
Així consta en la denúncia presentada, en la qual el grup socialista demana aclariments sobre com es va forjar l'operació, si va existir un acord específic del consell d'administració de Planifica Madrid per aprovar la selecció, el preu, les arres i la inversió, i quins controls pressupostaris, tècnics o jurídics eren exigibles i si van arribar a activar-se.
Una operació que, segons el PSOE, ha de quedar sota examen
La portaveu del partit a l'Assemblea, Mar Espinar, ha defensat en declaracions remeses a Europa Press que l'objectiu és que les “opaques maniobres” per “comprar-se un aticàs” no quedin “impunes”.
“Que esbrini tots els tripijocs d'aquest tripijoc, perquè enfront de la dignitat de Mari Carmen i dels qui estan lluitant pel dret a un habitatge, Madrid no mereix la indignitat d'una presidenta que va posar a ballar a tota la comunitat per comprar-se un casoplón”, ha sentenciat Espinar.
En l'escrit, el PSOE trasllada al Tribunal de Comptes que, en la informació remesa per la Comunitat de Madrid sobre l'adquisició de l'àtic —després de la compareixença del conseller de Presidència, Justícia i Administració Local, Miguel Ángel García Martín—, no figuren ni un acord específic del consell d'administració relatiu a la compra ni un expedient previ de necessitat, ni tampoc un document específic de control pressupostari o de fiscalització de l'adquisició.
Cronologia, arres i documents pendents d'aclarir
Els socialistes incorporen una cronologia dels passos documentats, des de l'acord de confidencialitat del 3 de febrer de 2026 fins al 15 de setembre, data en la qual es formalitza la fi del lloguer de l'espai per part de Planifica Madrid a la Comunitat de Madrid.
Per a la resta de fites no identificades —des de l'autorització del senyal fins al desemborsament del cost, passant per la decisió d'iniciar les negociacions—, el PSOE demana que s'investigui qui va proposar fer el pas, qui el va autoritzar, qui va realitzar el pagament, així com la data, el compte bancari i l'òrgan que va rebre la informació.
El grup socialista també sosté que no té en el seu poder un document en el qual s'expliciti la “necessitat concreta” que va justificar la decisió de compra abans del 27 de febrer, i assenyala que la “confecció d'una memòria de necessitat amb data 2 de juliol de 2026, posterior a la consumació de la compra” implicaria, al seu judici, una cobertura retrospectiva d'aquest desemborsament.
Així mateix, qüestiona que en la documentació aportada no apareguin acords específics del consell d'administració que recolzin els diferents moviments i reclama, sobre aquesta entitat, la partida o previsió de capital imputada, l'estat de fluxos d'efectiu, la previsió de tresoreria, les modificacions pressupostàries, les autoritzacions d'Hisenda o de la Conselleria d'adscripció, els documents d'autorització i ordenació de pagaments i els assentaments comptables complets.
Taxació, advertiments i possible negligència greu
El PSOE estableix també el focus en què no consta la cerca d'altres immobles ni una consulta de mercat, al mateix temps que subratlla que la taxació independent del 13 de febrer va fixar un valor 57.115 euros inferior al preu pagat, sense incloure impostos.
“La taxació va formular advertiments sobre discrepàncies entre superfícies registrals i comprovades; de l'existència de part de la terrassa tancada o condicionada sense reflex registral; de la falta d'estatuts o certificació de la comunitat que permetessin conèixer determinades restriccions; i de l'absència, en aquell moment, del certificat d'eficiència energètica”, recull el partit en la denúncia.
Els socialistes sostenen que la compra hauria estat decidida i compromesa sense la informació o els controls exigibles, i demanen que es quantifiqui quant “perjudici” s'ha produït després de la “utilitat obtinguda” fins que l'immoble va tornar a posar-se en venda.
En la seva conclusió, el PSOE apunta a indicis de “negligència greus”, entre ells l'import “extraordinari” de la inversió, els 630.000 euros d'arres i la “absència aparent d'aprovació societària específica”.
També esmenta la “falta aparent de memòria prèvia de necessitat”, l'absència d'informes de “valoració de riscos davant les arres”, els advertiments expressos de la taxació i l'absència “aparent” d'una anàlisi d'alternatives, a més de la necessitat de determinar documentalment la cobertura economico-financera de la inversió i els controls aplicables a una societat mercantil pública, així com la “posterior desaparició de la necessitat d'arrendament i resolució del contracte, sense possessió ni ús de l'immoble”.