El portaveu republicà d'ERC, Gabriel Rufián, s'ha convertit en el principal focus de la negociació interna d'ERC de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. La direcció republicana vol que torni a encapçalar la candidatura per Barcelona i el considera un dels seus principals actius electorals. Oriol Junqueras ha donat per fet que repetirà i Elisenda Alamany l'ha definit com “el millor valor que tenim per a aquesta convocatòria”. Però Rufián encara no ha fet el pas i manté oberta una negociació amb la direcció.
El portaveu republicà no planteja la seva continuïtat com una simple decisió personal. El seu entorn assegura que reclama “un mínim de condicions de treball i influència en la línia estratègica” després dels anys que porta representant ERC al Congrés. L'advertència és clara: si aquestes condicions no es compleixen, “se n'anirà a casa seva”. Entre les seves demandes hi ha tenir més pes en la configuració de les llistes, capacitat per influir en l'elecció del seu equip parlamentari i més autonomia per orientar l'estratègia d'ERC a Madrid. És precisament aquí on apareix el principal xoc: la direcció vol Rufián, però no sembla disposada a lliurar-li el control d'unes llistes el procediment de les quals està regulat pel mateix partit.
El conflicte no és nou. Ja al juny, el diputat Jordi Salvador va respondre públicament a les exigències de Rufián amb una advertència especialment dura: “ERC no és cap plataforma personal ni un espai d'ultimàtums”. Salvador va reclamar “respecte a l'equip del grup, al partit i a la militància” i va rematar: “La paciència té un límit”.
Les exigències de Rufián xoquen amb els equilibris interns
El problema per a Rufián és que les seves demandes afecten directament el repartiment de poder dins d'ERC. El reglament aprovat pel partit estableix mecanismes perquè les candidatures siguin decidides per les estructures territorials i la militància. A més, la direcció conserva capacitat per proposar fins al 25% dels candidats de les llistes al Congrés. Aquest disseny limita el marge que reclama el portaveu per decidir qui l'acompanya i com es configura el seu equip.
A això se suma la distància política entre Rufián i la direcció sobre l'estratègia electoral. El portaveu fa temps que defensa una major confluència entre les forces d'esquerra per evitar la fragmentació electoral, mentre que ERC ha mantingut una posició més prudent i no preveu diluir les seves sigles en una candidatura comuna. Rufián està escoltant ara diferents actors de l'esquerra abans de decidir quin paper vol exercir el 29-N.
Així, la negociació té dos nivells: d'una banda, quines condicions necessita Rufián per continuar com a candidat d'ERC; de l'altra, quin espai està disposada a concedir-li la direcció per influir en les llistes i en l'estratègia del partit a Madrid. La tensió es produeix precisament perquè ambdues parts es necessiten: ERC vol mantenir el seu principal rostre parlamentari i Rufián necessita l'estructura del partit per concórrer a les eleccions.
Baixes, candidatures i un rival simbòlic: les esquerdes es fan visibles
Les diferències internes han deixat d'estar únicament en el terreny de la negociació. Dos dels set diputats que ERC ha tingut al Congrés durant aquesta legislatura, Jordi Salvador i Pilar Vallugera, han anunciat que no repetiran en les eleccions del 29-N. Ambdós mantenien una relació distant amb Rufián. El comiat de Vallugera ha estat especialment significatiu: va agrair públicament a diversos companys, però no va esmentar Rufián, Inés Granollers ni Etna Estrems, aquestes dues últimes considerades pròximes al portaveu.
Mentrestant, el procés intern també està mostrant diferents sensibilitats. Teresa Jordà i Etna Estrems volen optar a encapçalar la llista per Girona i, si ambdues reuneixen els avals necessaris, podrien enfrontar-se en primàries. El moviment té importància perquè Estrems és considerada pròxima a Rufián, mentre que Jordà representa una sensibilitat diferent dins del partit. L'episodi més cridaner s'ha produït a Barcelona, on el militant i exdiputat Joan Puig ha anunciat una candidatura “estrictament simbòlica” per protestar contra la continuïtat de Rufián. El seu missatge ha estat directe: “ja no ens representa”. Encara que el mateix Puig reconeix les dificultats per reunir els avals necessaris per competir realment contra ell, la seva candidatura converteix el malestar en un gest públic dins del procés de primàries.
Rufián aprieta mientras ERC cierra sus listas
L'ambient a ERC està marcat per les negociacions i les diferents sensibilitats dins del partit. Mentre la direcció i Oriol Junqueras aposten per Rufián, el portaveu manté oberta la seva decisió i reclama més marge de maniobra. Les baixes de diputats, les discrepàncies sobre les llistes, el pols per Girona i l'aparició d'una candidatura simbòlica contra ell reflecteixen unes tensions que van més enllà de la confecció de les candidatures.
El calendari obliga ara a tancar posicions. Rufián ha de decidir si hi concorre i reunir els avals necessaris, mentre ERC avança en l'elaboració de les llistes. La seva decisió serà clau, però també ho serà el resultat de la negociació sobre les seves condicions: el portaveu busca més pes en l'elecció de candidats i més influència en l'estratègia que el partit seguirà a Madrid.
