Romandre a l'habitatge en acabar el contracte, sense haver de negociar des de zero cada cinc o set anys. Aquest és el canvi que planteja el segon decret d'habitatge aprovat pel Govern, que estableix renovacions automàtiques successives i una indemnització per a l'inquilí quan el propietari decideixi no continuar, excepte determinades excepcions. La seva continuïtat dependrà d'una votació que l'Executiu encara no té assegurada.
La publicació del text al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) està prevista per a aquest dijous, 1 d'octubre, segons ha confirmat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez. El primer dels dos decrets s'ha publicat aquest dimecres i entrarà en vigor dijous. Ambdós arribaran per separat al ple extraordinari del Congrés de divendres.
La separació respon al desacord sobre la renovació automàtica, una exigència del Sindicat d'Inquilines que Sumar va incorporar a la negociació. El Govern pretén salvar el paquet més ampli encara que no aconsegueixi els vots per a aquesta reforma. El primer decret inclou protecció davant de determinats desnonaments fins al 2030, regulació del lloguer temporal i una pròrroga extraordinària de fins a dos anys per als contractes que compleixin els seus requisits.
Com canviaria la renovació del lloguer
El segon text modifica l'article 10 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Una vegada complerts els cinc anys de durada mínima quan el propietari sigui un particular, o set quan sigui una empresa, el contracte es renovaria per períodes successius d'aquesta mateixa durada si cap de les parts comunica la seva voluntat de terminar-lo. El preavís seria de sis mesos per al propietari i dos per a l'inquilí.
El mecanisme permetria encadenar renovacions sense una data final obligatòria, encara que el propietari conservaria la possibilitat de no renovar. En aquest cas hauria de pagar, excepte les excepcions previstes, almenys dotze mensualitats de la renda d'un habitatge de característiques similars, calculada conforme al sistema estatal de referència. La compensació tampoc podria ser inferior a una mensualitat per cada any de residència.
Per tant, les dotze mensualitats serien un mínim, no un màxim. Si una persona hagués viscut vint anys a la casa, aquest segon criteri elevaria el sòl de la indemnització a vint mensualitats. El pagament es realitzaria en lliurar l'habitatge, i vendre l'immoble tampoc permetria eludir-lo, perquè l'obligació passaria al comprador.
El decret contempla supòsits en els quals no caldria indemnitzar. Entre ells, necessitar l'habitatge per al propietari o familiars de fins a segon grau, o per al seu cònjuge en cas de separació o divorci; que l'inquilí disposi d'un altre habitatge adequat i disponible en el mateix municipi; o que no hagi habitat la casa durant almenys sis mesos de l'any anterior, excepte absències justificades per salut, feina, estudis o cures.
També es preveuen excepcions per vulnerabilitat acreditada del propietari o per la formalització o oferiment d'un nou contracte que compleixi les condicions exigides. Les causes hauran de justificar-se per escrit. A més, serien nul·les les clàusules de la pròrroga que empitjoressin el contracte original en perjudici de l'inquilí.
L'aplicació tindria una transició. Els avisos vàlids de no renovació anteriors a l'entrada en vigor quedarien exempts d'indemnització. Segons el text, també hi hauria una excepció per a contractes que vencessin en els sis mesos posteriors a la convalidació, amb un preavís de quatre mesos. Es mantenen així mateix pròrrogues extraordinàries per a determinades llars vulnerables i habitatges en zones tensionades.
Per què corre més risc al Congrés
El principal obstacle és a Junts, que ja havia traslladat el seu rebuig a la renovació automàtica. Les reserves expressades aquest dimecres per Míriam Nogueras sobre el paquet general tampoc permeten donar per assegurat el primer decret. El PP i la ultradreta Vox han anunciat el seu vot en contra de totes dues normes.
El PNB segueix sense confirmar la seva posició i Podem exigeix que les mesures es votin juntes. A ERC, Oriol Junqueras ha anunciat el suport als dos decrets, mentre Gabriel Rufián ha evitat ratificar-ho abans de revisar tota la lletra petita. Sumar defensa tots dos textos, però el Govern afronta la votació sense una majoria tancada.
La posició de Junts condiciona les possibilitats d'aprovació. El seu vot en contra, sumat al PP i la ultradreta Vox, faria molt difícil salvar la norma. Una abstenció permetria una altra negociació, encara que obligaria l'Executiu a reunir els suports de la resta de socis, especialment PNB i Podem. El desenllaç dependrà de les posicions finals i dels vots efectius del ple.
Aquest risc explica les crítiques al repartiment de les mesures en dos textos. Ione Belarra ha acusat el Govern de fer "una trampa" en separar la reforma més ambiciosa i ha reclamat una votació conjunta. Des de Sumar, el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, també ha reconegut que preferien un únic decret, però sosté que encara poden aconseguir els suports per a la renovació.
L'Executiu distingeix aquesta decisió política del retard de publicació, que atribueix a raons de tècnica legislativa. El segon decret modifica disposicions afectades pel primer, per la qual cosa el Govern defensa que s'han de publicar en aquest ordre. Els dos textos ja s'han enviat als grups parlamentaris per preparar la votació.
El Sindicat d'Inquilines tem que tiri endavant la protecció temporal mentre cau l'estabilitat permanent que reclama. La seva portaveu Alicia del Río ho va expressar a 'El Intermedio'. "Trossejar-ho és una mena de càlcul partidista, de veure si així en cau un i l'altre s'aprova". L'organització manté l'acampada de Sol i les mobilitzacions previstes per a aquest dissabte, independentment del resultat parlamentari.
