El Tribunal Suprem ha aplicat la llei d'amnistia al líder d'ERC, Oriol Junqueras, i als exconsellers catalans Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, condemnats per el procés independentista del 2017. Amb aquesta decisió, el tribunal dona compliment a la sentència del Tribunal Constitucional que va ordenar amnistiar el delicte de malversació i deixa sense efecte la inhabilitació que encara pesava sobre els quatre dirigents.
La resolució suposa que Junqueras, Bassa, Turull i Romeva podran tornar a presentar-se a unes eleccions i ocupar càrrecs públics. A més, el Suprem ha acordat comunicar la seva decisió al Ministeri de Justícia perquè s'eliminin els seus antecedents penals.
No obstant això, l'acte no es limita a aplicar l'amnistia. Els magistrats aprofiten la resolució per criticar durament el Constitucional pels arguments que va utilitzar per corregir la interpretació que el Suprem havia fet de la llei. L'enfrontament entre ambdós tribunals torna així al centre de l'actualitat judicial.
El Suprem acata la decisió, però carrega contra el Constitucional
El Suprem ha aplicat l'amnistia després que el Constitucional conclogués que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de Dolors Bassa en rebutjar l'aplicació de la llei al delicte de malversació. El tribunal de garanties va considerar que la interpretació del Suprem no s'ajustava a la finalitat de la norma.
Malgrat complir la resolució, la Sala Penal critica el to emprat pel Constitucional i considera que algunes de les seves expressions eren innecessàries. En concret, el Suprem censura el que qualifica com "la innecessària grandiloqüència" de la sentència i sosté que els seus arguments envaeixen les competències que corresponen a l'alt tribunal en la interpretació de la legislació ordinària.
Els magistrats també qüestionen que el Constitucional hagi corregit el criteri que el Suprem havia mantingut sobre la malversació. La resolució reflecteix així un xoc entre dues de les principals institucions judicials del país: el Constitucional, encarregat de garantir el compliment de la Carta Magna, i el Suprem, que interpreta i aplica la legislació ordinària.
Els quatre dirigents recuperen la possibilitat de presentar-se a les eleccions
La decisió posa fi a la inhabilitació que encara afectava els quatre dirigents independentistes. Junqueras i Bassa tenien prohibit ocupar càrrecs públics fins al 2031, mentre que les inhabilitacions de Turull i Romeva s'estenien fins al 2030.
Els quatre havien estat condemnats el 2019 per la seva participació en el procés. Junqueras va rebre una pena de 13 anys de presó i d'inhabilitació, mentre que Bassa, Turull i Romeva van ser condemnats a 12 anys. El 2021, el Govern va concedir indults parcials sobre les penes de presó, però les inhabilitacions van continuar vigents.
Ara, l'aplicació de l'amnistia elimina aquestes restriccions i també obre la porta a esborrar els seus antecedents penals. L'abast polític de la decisió és important, ja que permet als quatre dirigents tornar a concórrer a les urnes.
Puigdemont segueix pendent dels últims tràmits judicials
La decisió sobre Junqueras, Bassa, Turull i Romeva no suposa que la situació de Carles Puigdemont quedi resolta automàticament. El Suprem no ha aplicat encara en aquesta interlocutòria l'amnistia a l'expresident català, tot i que el procediment ha avançat després que el jutge Pablo Llarena confirmés l'anul·lació de l'ordre nacional de detenció contra ell i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.
Encara s'han de completar diversos tràmits processals abans que el tribunal pugui pronunciar-se sobre la situació de Puigdemont. Entre ells figura la conclusió del sumari, a més de la possibilitat que es presentin recursos contra les últimes decisions judicials.
Mentrestant, l'aplicació de l'amnistia als quatre exdirigents suposa un nou pas en el tancament de les conseqüències judicials del procés. El cas continua marcat per les diferències entre el Suprem i el Constitucional sobre com s'ha d'interpretar la llei aprovada per amnistiar els fets relacionats amb el procés independentista.
