El Tribunal Suprem ha rebutjat ampliar la suspensió del vot als fills dels nacionalitzats per l'anomenada llei de nets, una decisió que els permet participar en les eleccions generals del pròxim 29 de novembre.
La Sala Contenciosa Administrativa ha desestimat així les peticions de Vox i Iustitia Europea, mentre que l'Advocacia de l'Estat, en nom del Govern, es va oposar a aquestes sol·licituds per no resultar “conformes i ajustades a dret”.
Els magistrats situen, així, l'origen de la controvèrsia en les interlocutòries del 10 de setembre i del 12 d'octubre, quan es va acordar i es va ratificar la suspensió, en un moment que descriuen com encara anterior al període electoral.
La nova pretensió cautelar, en canvi, arriba tard per al tribunal: la Sala subratlla que es planteja quan ha transcorregut més de la meitat del procés electoral, a una setmana de l'inici de la campanya i, en el cas dels inscrits en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), a dues setmanes del començament del dipòsit del vot en urna als consolats.
Per això, el Suprem considera que iniciar ara una revisió del CERA suscita dubtes sobre la seva execució material en el curt termini disponible i xoca amb les exigències de seguretat jurídica i estabilitat electoral.
“La valoració dels diferents interessos en conflicte ha de decantar-se per la denegació”, conclouen els magistrats, en advertir que si es concedís la mesura podria produir-se una pertorbació greu dels interessos generals.
La cautelar prèvia es manté, encara que una magistrada torna a discrepar
En paral·lel, el Suprem ha conservat la suspensió ja acordada i ha rebutjat les al·legacions formulades per diverses associacions i particulars personats en el procés.
La Sala sosté que, després de conèixer la relació nominal de les persones afectades, el seu nombre i les presumptes irregularitats amb què haurien accedit al CERA, “persisteixen les raons” que van justificar la cautelar.
La magistrada María Alicia Millán ha reiterat un vot particular contrari a aquesta decisió. Al seu parer, la sola invocació de l'interès general lligat a la “puresa o regularitat del cens electoral” no n'hi ha prou per a justificar la suspensió cautelar del dret de sufragi actiu de ciutadans espanyols incorporats al cens per actes “plenament eficaços”.
Millán afegeix que, fins i tot si la llei de nets hagués ampliat indegudament el seu abast o existissin persones que no hagueren d'adquirir la nacionalitat per aquesta via, aquesta situació no pot equiparar-se a maniobres fraudulentes dirigides a alterar la composició del cos electoral.
Contacte
T'escoltem. Contacta amb nosaltres.
