L'Audiència Provincial de Madrid ha absolt el portaveu de Podem al Congrés, Pablo Echenique, del delicte d'odi pel qual va ser jutjat després d'un missatge publicat a la xarxa social X el 2024. La sentència, dictada el passat 13 d'abril, rebutja les peticions de la Fundación Española de Abogados Cristianos, que sol·licitava un any de presó, multa i inhabilitació.
L'origen del cas es troba en un tuit en què Echenique afirmava que “estadísticament és molt més probable que un sacerdot cometi un delicte d'agressió sexual contra menors d'edat que delinqueixi una persona migrant”, concloent que, des d'una lògica de seguretat, “seria més eficaç deportar sacerdots que endurir la política migratòria”. El missatge va ser publicat com a resposta a declaracions prèvies de l'arquebisbe d'Oviedo sobre immigració.
El tribunal va analitzar si el contingut encaixava com a incitació a l'odi, discriminació o violència contra determinats col·lectius. En la seva sentència conclou que no concorren els elements necessaris per a considerar delicte.
En primer lloc, els jutges sostenen que els sacerdots no constitueixen un col·lectiu vulnerable. Segons la interpretació del tribunal, el delicte d'odi està dissenyat per protegir grups històricament discriminats o en situació d'especial fragilitat, una condició que no atribueixen a l'Església catòlica a Espanya.
En segon lloc, la resolució subratlla la absència d'intenció d'incitar a l'odi. Els magistrats consideren que el missatge tenia un caràcter irònic i crític, però no buscava promoure hostilitat ni violència contra els sacerdots, requisit indispensable perquè hi hagi responsabilitat penal en aquest tipus de delictes.
En tercer lloc, el tribunal destaca que es va tractar d'una reacció puntual i no d'una campanya sostinguda. El tuit no formava part d'una estratègia reiterada ni organitzada d'atac contra l'Església o els seus membres, cosa que reforça la conclusió que no es compleix el tipus penal.
Malgrat l'absolució, la sentència inclou una reprovació expressa del contingut del missatge, qualificant-lo de “desencertat” i “impropi” d'una figura pública. No obstant això, els magistrats recorden que la crítica moral no implica necessàriament sanció penal. La resolució no és ferma i pot ser recorreguda davant el Tribunal Superior de Justicia de Madrid en un termini de deu dies.
