Després dels disturbis i pillatges ocorreguts a França o Itàlia, el ‘moviment Blocus’ va arribar a Espanya a través de canals de difusió massiva amb convocatòries fetes amb IA, fent crides al saqueig i destrucció de mobiliari públic, comerços, vehicles i, en definitiva, tot quant es trobés entremig. En aquest context, mentre ciutats com Madrid o Barcelona es blindaven davant una nova convocatòria, s'ha produït la detenció d'una desena de membres d'aquest moviment, incloent-hi el que es considera el líder d'aquest. No obstant això, el més destacable és que entre els detinguts hi ha quatre menors, amb edats compreses entre els 14 i els 17 anys.
Actualment, encara que es tracta d'una operació policial coordinada, els detinguts es troben dispersos per tot el territori, per la qual cosa sorgeix el dubte de quin òrgan és el competent per al seu enjudiciament. En aquest sentit, és més rellevant el contingut de l'acusació que el lloc de la detenció, obrint-se la possibilitat que l'Audiència Nacional (AN) avoqui per a si la competència en cas d'apreciar-se elements de terrorisme. De moment, la mateixa Fiscalia de l'AN ho ha descartat per estar en una fase molt primerenca de la investigació, però tampoc tanquen completament aquesta via en apreciar l'extrema gravetat de les comunicacions en les quals s'arribaven a impartir instruccions per a la fabricació casolana de dispositius incendiaris o tàctiques de ‘guerrilla de carrer’.
Tanmateix, potser el més destacable de la notícia és la detenció de quatre menors d'edat, cosa que té conseqüències jurídiques transcendentals. En matèria de menors, canvia tant l'òrgan enjudiciador com el 'codi penal' aplicable, que ja no és l'ordinari sinó la Llei Orgànica 5/2000, de Responsabilitat Penal del Menor (LORPM). Aquesta norma preveu penes de molt diferent naturalesa, molt més orientades a l'educació que a la punició, i entre les quals, evidentment, no es troba l'ingrés a presó ordinària. En aquest sentit, els menors processats sí que podrien ser responsables penals en ser tots ells majors de catorze anys, però en el seu cas l'edat concreta de cadascun és determinant per a les mesures aplicables. Encara que, en atenció als fets, no és descartable el seu ingrés en règim tancat en un centre de menors, això s'acompanyaria sempre de mesures de reforma i rehabilitació. En cas que l'AN decidís fer seu el cas, els menors passarien a ser enjudiciats per l'antigament anomenat Jutjat Central del Menors, un òrgan especialitzat de l'AN per al coneixement dels delictes de terrorisme comesos per menors. En cas de decretar-se l'ingrés en règim tancat, en complir la majoria d'edat, no serien posats en llibertat de forma automàtica, com erròniament molta gent pensa, sinó que podrien continuar el compliment d'aquesta mesura en un centre penitenciari ordinari.
No obstant això, els investigadors apunten que aquest moviment no respon a una ideologia; és a dir, no concep un ús instrumental de violència per a la consecució d'uns objectius, com exigeix el delicte de terrorisme en l'art. 573 del Codi Penal, sinó que els actes violents són la fi en si mateixos. Ara bé, encara que no és previsible que la investigació s'encamini per la via del terrorisme, ja que falten molts elements determinants per a aquesta qualificació, no per això les penes serien lleus o de caràcter simbòlic en cas d'eventual condemna. En el cas dels majors d'edat, depenent del seu grau de participació i la seva posició en l'organització, podrien enfrontar-se a penes de presó al voltant dels deu anys, així com respondre d'una enorme quantia de diners en concepte de responsabilitat civil derivada dels danys ocasionats.
