L'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González ha negat aquest dilluns les acusacions d'un presumpte delicte de suborn en la peça del cas Lezo que jutja l'Audiència Nacional, juntament amb quatre persones més, per suposades irregularitats en l'adjudicació de dos contractes públics del Canal de Isabel II vinculats amb un camp de golf de l'ens públic.
En la primera jornada del judici, en què les parts han plantejat les qüestions prèvies, Ignacio González i la resta d'acusats, l'exdirector gerent del Canal de Isabel II entre 2003 i 2009, Ildefonso de Miguel, i els socis de l'empresa TCT, receptora de les adjudicacions presumptament fraudulentes, José Antonio Clemente, Pablo Manuel González i Juan José Caballero, aquests dos últims germà i cunyat de l'expresident madrileny, han negat els fets pels quals estan sent jutjats.
La Fiscalia Anticorrupció demana sis anys de presó per a cada acusat
Per als cinc processats, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes de sis anys de presó com a presumptes autors de delictes de suborn i com a cooperadors necessaris dels mateixos, a més d'una multa de 550.000 euros.
Durant les qüestions prèvies, la defensa conjunta del germà i el cunyat d'Ignacio González ha demanat l'“expulsió de la causa de la representació de l'Ajuntament de Madrid”, en considerar que, encara que està personada com a acusació particular, “no té cap perjudici acreditat ni al·legat”.
El tribunal, però, ha rebutjat la falta de legitimació del consistori per les “pròpies al·legacions” de la institució, que va subratllar que “es troba integrat en l'estructura societària del Canal de Isabel II, de manera que un eventual perjudici econòmic ocasionat a aquesta repercuteix necessàriament en els interessos” de l'Ajuntament de Madrid.
L'Ajuntament de Madrid, considerat perjudicat pel tribunal
En aquesta mateixa línia, l'Ajuntament de Madrid ha defensat que “ostenta un interès legítim, concret i actual en la persecució dels fets, atès que el resultat del procediment penal afecta de manera directa l'esfera jurídica i patrimonial de la corporació”.
La Fiscalia, per la seva banda, també s'ha oposat a l'exclusió del consistori de la causa, en sostenir que “és accionista del Canal de Isabel II i, per tant, pot ser perjudicat pels fets que es jutjaran”.
El Ministeri Públic ha afegit que “qualsevol desviació econòmica que es produeixi en les activitats del Canal de Isabel II, realitzada presumptament en aquest moment pels acusats, erigeix l’Ajuntament en un perjudicat legítim a efectes penals”.
Els fets es remunten al 2002 i a un conveni urbanístic
Segons l’escrit de conclusions provisionals de la Fiscalia Anticorrupció, al qual ha tingut accés Europa Press, els fets es remunten al 2002, quan el Canal de Isabel II, dependent de la Comunitat de Madrid, va signar un conveni urbanístic de planejament amb l’Ajuntament de Madrid per possibilitar l’ús públic de diverses instal·lacions del canal.
En aquest context, l’ens va convocar un concurs per a l’execució del projecte de construcció de la coberta del tercer dipòsit del canal. Dos anys més tard, segons Anticorrupció, la direcció del Canal de Isabel II, llavors en mans d’Ildefonso de Miguel i Ignacio González, vicepresident d’Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, “amb la finalitat de beneficiar familiars d’aquest últim, va impulsar i va facilitar la tramitació d’un modificat de l’anterior concurs”, malgrat que, per les variacions substancials que s’anaven a introduir, s’hauria d’haver convocat una nova licitació.
