L'exministre de Transports, José Luis Ábalos, ha comunicat aquest dijous que recorrerà davant el Tribunal Constitucional (TC) la seva condemna a 24 anys de presó pel 'cas mascaretes', i ha retret al Tribunal Suprem (TS), òrgan que el va jutjar, que "confon l'aplicació de la llei amb la potestat de crear-la".
Segons ha publicat a la xarxa social X, el "pròxim pas" de l'exministre serà presentar un recurs d'empara davant la cort de garanties "per la vulneració de drets fonamentals".
#EnElNombreDeÁbalos | Próximo paso: Recurso de amparo ante el Tribunal Constitucional por la vulneración de mis derechos fundamentales. Una vez resuelto por la Sala II del Tribunal Supremo el incidente de nulidad de actuaciones que presenté el pasado 15 de julio contra su sentencia condenatoria del 22 de junio, procederé a recurrir ante el Tribunal Constitucional por vulneración de derechos fundamentales, dado que no tengo otra posibilidad por la vía jurisdiccional ordinaria. Acostumbramos a escuchar que, frente a la posible arbitrariedad o contrariedad de sentencias judiciales, siempre asiste el derecho a recurrir. Sin embargo, a mí se me ha negado tal derecho amparándose en un Acuerdo de carácter NO jurisdiccional del propio Pleno de la Sala Segunda del Tribunal Supremo del 2 de diciembre de 2014. Dicho acuerdo se dictó a propósito de un supuesto muy específico: la dimisión de dos diputadas autonómicas 48 horas antes de la celebración de la vista para eludir el enjuiciamiento ante el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana. No es mi caso. Yo dimití tras ser suspendido como diputado por la Mesa del Congreso y perder mis derechos y prerrogativas políticas y económicas, una vez que se ordenó mi ingreso en prisión provisional por riesgo de fuga, sin señalamiento de fecha para el juicio y con otra investigación abierta en la Audiencia Nacional por los mismos hechos. Ni las razones ni las consecuencias de mi caso guardan relación con el precedente de 2014. El citado acuerdo no constituye una fuente de seguridad jurídica (como sostiene la acusación ejercida por el PP) toda vez que únicamente el principio de legalidad (lex certa) garantiza dicha certidumbre y la previsibilidad de la norma. Tampoco un acuerdo de carácter procesal de la propia Sala Segunda del Tribunal Supremo que me habría de juzgar puede anteponerse a un derecho fundamental de rango constitucional como es el de la doble instancia penal, plenamente reconocido por nuestro ordenamiento jurídico y amparado por el derecho europeo y los tratados internacionales. No estamos ante una interpretación del derecho, sino ante la creación de una norma procesal por un poder al que no le corresponde, lo que contraviene un derecho fundamental que requiere un tratamiento legislativo de mayor exigencia por su carácter de ley orgánica. Mal servicio al Estado de derecho cuando el máximo órgano judicial confunde la aplicación de la ley con la potestad de crearla. . . En las imágenes: páginas 1 y 79 del auto de la Sala Segunda del TS de 7 de octubre de 2026 (80 págs. en total). @PoderJudicialEs #TribunalConstitucional #TribunalSupremo #DerechosFundamentales #SeguridadJurídica
— EN EL NOMBRE DE ÁBALOS (@abalosmeco) October 15, 2026
El rebuig del Suprem a l'incident de nul·litat
L'anunci arriba un dia després que es fes públic que el Tribunal Suprem rebutjava la petició de nul·litat presentada contra la sentència que el va declarar culpable de delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències i malversació.
José Luis Ábalos ha afirmat que, "una vegada resolt l'incident de nul·litat d'actuacions que vaig presentar el passat 15 de juliol contra la seva sentència condemnatòria del 22 de juny, procediré a recórrer davant el Tribunal Constitucional per vulneració de drets fonamentals, atès que no tinc cap altra possibilitat per la via jurisdiccional ordinària".
La competència del Tribunal Suprem, en el centre de la queixa
L'exministre, que es troba a la presó des de novembre de 2025, ha insistit en la seva queixa que el Tribunal Suprem no era competent per a jutjar-lo una vegada que va dimitir com a diputat i va perdre l'aforament.
L'alt tribunal el va asseure al banc dels acusats en considerar que, en les causes amb aforats, la resolució que acorda l'obertura del judici constitueix el moment en què queda fixada la competència del tribunal d'enjudiciament, encara que després s'hagi perdut la condició d'aforat, com va ocórrer en el cas de l'exministre, que va dimitir després.
Per a José Luis Ábalos, "tampoc un acord de caràcter processal de la pròpia Sala Segona del Tribunal Suprem" que l'acabaria jutjant "pot anteposar-se a un dret fonamental de rang constitucional com és el de la doble instància penal, plenament reconegut per l'ordenament jurídic i emparat pel dret europeu i els tractats internacionals".
En el seu missatge, l'exministre ha sostingut a més que "no estem davant una interpretació del dret, sinó davant la creació d'una norma processal per un poder al qual no li correspon", i ha afegit que aquesta actuació "contravé un dret fonamental que requereix un tractament legislatiu de major exigència pel seu caràcter de llei orgànica", per rematar amb què suposa "mal servei a l'Estat de dret quan el màxim òrgan judicial confon l'aplicació de la llei amb la potestat de crear-la".
