163.020 espanyols nacionalitzats per la 'llei de nets', afectats per la suspensió del vot el 29N: el Govern estudia recórrer al Constitucional la decisió del Suprem

L'Executiu analitzarà amb l'Advocacia de l'Estat si pot acudir al Tribunal Constitucional per intentar revertir la decisió que afecta els nacionalitzats per la 'llei de nets' davant les eleccions generals del 29 de novembre

13 d'octubre de 2026 a les 08:49h
EuropaPress 7840913 presidente gobierno secretario general psoe pedro sanchez recepcion motivo
EuropaPress 7840913 presidente gobierno secretario general psoe pedro sanchez recepcion motivo

El Govern estudia recórrer davant el Tribunal Constitucional la decisió del Tribunal Suprem de mantenir la suspensió cautelar del vot dels nacionalitzats per la coneguda com a 'llei de nets' de cara a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. L'alt tribunal ha rebutjat el recurs presentat per l' Advocacia de l'Estat per aixecar la mesura, adoptada el setembre passat a petició de Vox i Iustitia Europa.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha traslladat el malestar de l'Executiu durant una conversa informal amb periodistes en la recepció celebrada al Palau Reial amb motiu del 12 d'octubre. Després de conèixer la resolució judicial, ha lamentat que per a "alguns" el dret al vot no sembla "tan rellevant". Segons les dades facilitades pel Govern, 163.020 persones que ja han obtingut la nacionalitat espanyola no podran exercir el seu dret al vot.

Segons ha explicat, el Govern encarregarà a l'Advocacia General de l'Estat que examini si la suspensió cautelar pot considerar-se una resolució definitiva a efectes d'acudir al Constitucional o si únicament els ciutadans afectats poden recórrer-la.

La decisió del Suprem afecta els qui van obtenir la nacionalitat espanyola a l'empara de la disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica i van ser incorporats al cens electoral de residents absents a l'estranger (CERA). La suspensió contempla una excepció per als qui acreditin, mitjançant la corresponent certificació consular, la seva condició de descendents d'espanyols que van patir l'exili en els termes establerts pel tribunal.

Sánchez adverteix que 400.000 espanyols podrien quedar-se sense votar

Abans de conèixer-se la resolució, el president del Govern, Pedro Sánchez, havia expressat la seva confiança que el Tribunal Suprem acceptés els arguments de l'Executiu i aixequés la suspensió cautelar.

Sánchez havia advertit que mantenir la mesura suposaria privar del dret al vot a 400.000 espanyols, una situació que considera incompatible amb el principi d'igualtat entre ciutadans. "Una democràcia no pot tenir ciutadans de primera i de segona", havia defensat el president durant la seva conversa amb els periodistes.

El cap de l'Executiu també havia recordat que, des de l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica l'octubre de 2022, s'han celebrat diferents processos electorals, incloses les eleccions generals de 2023, sense que, segons ha sostingut, s'haguessin produït problemes relacionats amb l'aplicació d'aquesta normativa.

El Suprem manté la suspensió i dona cinc dies als afectats per a presentar al·legacions

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de reposició de l'Advocacia de l'Estat en considerar que persisteixen les circumstàncies que van motivar l'adopció de les mesures cautelars. El tribunal sosté que continua existint un risc per a la regularitat del cens electoral i retreu a l'Administració que no hagi acreditat prou el grau de revisió dels expedients afectats.

La resolució, que compta amb el vot particular discrepant d'una magistrada, també permet als ciutadans afectats personar-se en el procediment i presentar al·legacions sobre les mesures cautelars en un termini de cinc dies hàbils des de l'endemà de la publicació de la decisió en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Feijóo defensa la decisió del Suprem sobre la 'llei de nets'

Per la seva banda, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, havia manifestat, abans de conèixer-se la decisió, la seva confiança que el Tribunal Suprem fos "conseqüent" amb les mesures cautelars acordades prèviament.

El líder de l'oposició havia defensat que la normativa permet el reconeixement de la nacionalitat als descendents d'exiliats, però qüestiona que aquest reconeixement s'estengui en les mateixes condicions a aquells que no acreditin aquesta ascendència.

Després de conèixer-se la resolució, Feijóo ha celebrat la decisió judicial i ha insistit en la necessitat de garantir la fiabilitat del cens electoral. "En unes eleccions no hi pot haver dubtes sobre el cens. Cap", ha assenyalat en les seves xarxes socials.

Sobre l'autor
e582bd93 ed0b 4cae ae86 9904e393d3a9 2
Clara Cerrada

Redactora de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit