L'Advocacia de l'Estat ha advertit al Tribunal Suprem que l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre fa "materialment impossible" aplicar a temps la suspensió cautelar del dret al vot que afecta milers d'espanyols nacionalitzats a l'empara de la coneguda com a 'llei de nets'. Els serveis jurídics de l'Estat reclamen així a l'alt tribunal que aixequi les mesures cautelars i permetin votar els ciutadans afectats.
L'advertència es produeix en plena batalla judicial sobre el dret al sufragi dels descendents d'espanyols exiliats durant la Guerra Civil i el franquisme. El Suprem va acordar suspendre cautelarment determinades inscripcions en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) després dels recursos presentats contra l'aplicació de la normativa, mentre l'Advocacia de l'Estat va recórrer aquesta decisió. Ara, l'avançament electoral ha reduït encara més els terminis per resoldre el conflicte.
L'Advocacia alerta que no hi ha temps per revisar els expedients
En el seu escrit davant el Suprem, l'Advocacia de l'Estat sosté que no hi ha temps material per comprovar, cas per cas, quins ciutadans es troben afectats per la suspensió. El problema es troba especialment a diferenciar els qui van obtenir la nacionalitat directament pels supòsits contemplats en la Llei de Memòria Democràtica d'aquells que ho van fer mitjançant una instrucció posterior del Ministeri de Justícia. La mateixa Administració ja havia advertit de les dificultats per realitzar aquesta comprovació. Amb les eleccions inicialment previstes per a una data posterior, els serveis consulars calculaven que revisar els expedients podia prolongar-se fins al gener del 2027. La convocatòria electoral del 29 de novembre redueix ara aquest marge a unes poques setmanes.
L'Advocacia considera que la situació genera un problema de drets fonamentals. En el seu escrit defensa que, davant el risc de deixar sense votar ciutadans espanyols, ha de prevaldre el dret a participar en les eleccions. També qüestiona que pugui realitzar-se una selecció individual dels afectats en el breu període que queda fins als comicis. El conflicte afecta milers d'espanyols residents a l'estranger. Segons les dades manejades per l'Administració, més de 500.000 persones han adquirit la nacionalitat espanyola a l'empara de la Llei de Memòria Democràtica, encara que no totes estan inscrites en el CERA ni totes es troben afectades per la suspensió cautelar.
El Suprem, per la seva banda, ha donat a les parts un termini de 48 hores per a presentar al·legacions abans de decidir sobre el recurs de l'Advocacia de l'Estat. La resolució del tribunal serà determinant per a saber com s'aplicarà la suspensió de cara al 29N.
El Suprem ha de decidir abans de les eleccions del 29N
L'origen del conflicte es troba en la decisió del Tribunal Suprem de suspendre cautelarment determinades inscripcions electorals vinculades a l'anomenada llei de nets. La mesura es va adoptar després dels recursos plantejats contra l'aplicació d'aquesta normativa i afecta especialment els nacionalitzats mitjançant una instrucció del Ministeri de Justícia que presumia la condició d'exiliat de determinats descendents. El tribunal ha diferenciat entre els qui poden acreditar directament la seva condició de descendents d'exiliats conforme a la llei i els qui van obtenir la nacionalitat mitjançant aquesta instrucció.
La dificultat s'ha agreujat amb la convocatòria d'eleccions per al 29 de novembre. L'Advocacia sosté que revisar milers d'expedients en poques setmanes és inviable i que intentar fer-ho podria acabar provocant que ciutadans espanyols perdin de fet la possibilitat d'exercir el seu dret al vot. A més, la mateixa Advocacia ha advertit que el cens electoral que s'utilitzarà en les eleccions ja estava tancat l'1 d'agost, abans que el Suprem adoptés la seva decisió cautelar. Per això, el tribunal haurà de determinar com encaixar la seva resolució amb un procés electoral que ja està en marxa.
El Suprem té ara l'última paraula. La seva decisió haurà de resoldre no només una qüestió relacionada amb l'aplicació de la llei de nets, sinó també com garantir el dret al vot dels ciutadans afectats sense obrir un procediment de revisió que, segons els serveis jurídics de l'Estat, resulta impossible d'executar abans del 29N. El cas col·loca així l'alt tribunal davant un calendari especialment ajustat: més de 160.000 espanyols podrien veure's afectats per la suspensió, mentre el Govern reclama que s'aixequi la mesura i el Defensor del Poble insisteix que la condició d'espanyol ha de portar aparellat el dret a votar.
Gabilondo adverteix del risc de deixar milers d'espanyols sense votar
Enmig d'aquesta disputa jurídica s'ha pronunciat el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, que ha defensat que la nacionalitat espanyola porta aparellat el dret al sufragi.
"La nacionalitat comporta el dret al vot. No és que puguis ser espanyol amb dret a vot o espanyol sense dret a vot, sinó que si ets espanyol, tens dret al vot", ha afirmat durant una trobada informativa celebrada aquest dijous a Madrid. Gabilondo ha demanat a més evitar "camins impossibles" per determinar qui són "veritablement espanyols, molt espanyols o molt molt espanyols". Al seu parer, la qüestió hauria de resoldre's atenent al cens electoral i no mitjançant una revisió generalitzada dels expedients en un termini que considera difícil d'assumir.
