El Tribunal Suprem ha concedit un termini improrrogable de 48 hores a les parts perquè presentin les al·legacions que considerin oportunes, després dels nous escrits presentats per Iustitia Europa i Vox en relació amb les inscripcions en el cens electoral de residents absents a l'estranger (CERA) de persones que han adquirit la nacionalitat espanyola per la coneguda llei de nets.
Aquesta llei, aprovada dins de la Llei de Memòria Democràtica, va permetre que molts fills i nets d'espanyols poguessin sol·licitar la nacionalitat espanyola, especialment en casos relacionats amb persones que van haver d'abandonar Espanya per motius polítics, ideològics o durant la Guerra Civil i la dictadura. El problema que ha arribat al Tribunal Suprem està relacionat amb la inscripció d'algunes d'aquestes persones en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que és el registre que permet votar en les eleccions espanyoles als qui viuen a l'estranger.
Un augment del CERA que el Suprem veu com un risc electoral
En dues interlocutòries, l'alt tribunal ha acordat suspendre cautelarment, tal com havien sol·licitat Iustitia Europa i Vox, les noves altes en aquest cens dels nacionalitzats espanyols a partir de la citada llei. Els magistrats consideren que l'“increment extraordinari” en el nombre d'electors inscrits en el CERA, derivat de la llei de nets i d'una instrucció posterior, genera “un perill fundat, real i seriós de poder afectar greument l'objectivitat i transparència del procés electoral”.
Al setembre, el Suprem va decidir suspendre de forma provisional el dret a votar de determinats inscrits relacionats amb aquesta situació, mentre estudia si la forma en què van ser reconeguts com a exiliats s'ajusta a la llei. Aquesta decisió no significa que hagin perdut la nacionalitat espanyola.
La interlocutòria, que compta amb vot particular discrepant, assenyala que el cens de residents a l'exterior ha augmentat en 408.262 electors des de les últimes eleccions generals del 2023 fins a l'1 de juliol passat, i afegeix que aquest increment extraordinari es troba “en constant augment”. Segons el parer de la Sala, existeix un “risc d'alteració del cens electoral per la via d'un increment excepcional de la xifra de nous inscrits en el CERA, que afecta també la seva regularitat jurídica”.
La mesura cautelar no afecta la nacionalitat obtinguda
La resolució del Tribunal Suprem no qüestiona l'obtenció de la nacionalitat a través de la llei de nets, que s'articula mitjançant una disposició inclosa en la llei de memòria democràtica, dictada el 19 d'octubre de 2022, i que va permetre optar-hi als fills i nets d'espanyols d'origen, sempre que acreditessin els requisits d'haver nascut fora d'Espanya, que el pare, la mare, l'avi o l'àvia fossin originàriament espanyols i que haguessin patit exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació sexual.
El problema que analitza ara el Suprem és més concret. Està relacionat amb com es va acreditar la condició d'exiliat en alguns d'aquests casos i amb els seus efectes sobre el dret a votar. Els magistrats limiten la suspensió a l'efecte electoral d'aquesta nacionalització, quan s'ha aplicat a través d'una instrucció del Govern que indicava que es “presumirà” la condició d'exiliat respecte de tots els espanyols que van sortir entre 1936 i 1955.
Per això, la mesura adoptada pel Suprem afecta el dret de participació electoral i la inscripció o efectes electorals en el CERA, però no suposa que el ciutadà deixi de ser espanyol. De fet, el mateix Suprem ha limitat cautelarment els efectes electorals mentre es resol el procediment.
Les inscripcions seguiran si hi ha certificació consular
Segons precisa la interlocutòria, les inscripcions en el cens no se suspendran en el cas dels electors que obtinguin per part dels registres consulars una certificació acreditativa que compleixen els requisits esmentats, sense que se'ls hagi aplicat la “presumpció de la instrucció”.
El Suprem sosté, a més, que és necessari preservar la correcció, la claredat i la transparència de tot el procés, i en particular del cens corresponent, perquè prevalgui “l'expressió de la voluntat popular, que és la titular de la sobirania nacional”. En aquesta línia, els magistrats enllacen l'eventual irregularitat de les altes amb els efectes que aquesta situació podria tenir sobre la confiança de la ciutadania en els resultats electorals, mentre la mesura cautelar queda ara pendent de les al·legacions que presentin les parts en el termini fixat per l'alt tribunal.
