El Parlament ha reclamat aquest dijous al Tribunal Suprem l'aplicació “total i immediata” de la Llei d'Amnistia i ha condemnat l'actitud dels tribunals que impedeixen o retarden el seu compliment. La resolució, presentada per ERC en el Debat de Política General, ha reunit els vots de PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana. Només PP i la ultradreta Vox hi han votat en contra.
La Cambra catalana ha denunciat l'"actitud de bloqueig antidemocràtica dels tribunals que neguen o dilaten la seva aplicació". El pronunciament arriba en el novè aniversari del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i pocs dies abans que el Tribunal Constitucional examini els recursos que poden desbloquejar l'amnistia per malversació per als dirigents del procés.
El ple també ha aprovat una proposta dels Comuns que reclama aplicar la norma "de manera íntegra, immediata i sense interpretacions restrictives". El text inclou expressament els càrrecs polítics, els activistes i els ciutadans anònims encausats, perquè l'exigència de compliment abasti el conjunt dels afectats.
Conde-Pumpido recorda que la doctrina és vinculant
La votació ha coincidit amb un missatge del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, sobre les obligacions dels òrgans judicials. Durant un esmorzar informatiu a Madrid, ha recordat que la doctrina de la cort de garanties és "vinculant" per a tots els jutges i tribunals, també quan resol recursos d'empara.
El pròxim 6 d'octubre està previst que el ple examini els recursos dels exconsellers Jordi Turull i Dolors Bassa contra la negativa del Suprem a amnistiar la malversació. Les ponències plantegen estimar les seves demandes, encara que la decisió encara s'ha de sotmetre a deliberació i votació. El resultat pot determinar l'aplicació de la norma a altres dirigents independentistes.
Conde-Pumpido ha explicat que, si s'estimen els recursos, el Constitucional fixarà una doctrina "clara, precisa i contundent" i comunicarà la sentència amb rapidesa al Suprem. També ha assenyalat que les resolucions que restableixen drets fonamentals s'han d'executar amb caràcter preferent i urgent. Ha evitat, però, anticipar quant trigaria el Suprem a fer-ho, perquè aquesta decisió correspon al mateix tribunal.
La controvèrsia pendent afecta un punt decisiu per a Carles Puigdemont i altres dirigents del procés. El Constitucional ja ha avalat la llei, però el Suprem manté el seu rebuig a aplicar-la a determinades causes per malversació. Una doctrina favorable en els recursos de Turull i Bassa obriria la porta a revisar aquesta situació; la seva execució hauria de concretar-se després en les resolucions judicials corresponents.
Des del Parlament, el seu president, Josep Rull, també ha reclamat aquest dijous que s'acabi la demora. En una declaració per l'aniversari de l'1-O, ha demanat acabar amb les “argúcies legals” i el “filibusterisme judicial” que, segons denuncia, retarden l'amnistia. Ha reclamat que Puigdemont i Lluís Puig puguin ocupar els seus escons i que Oriol Junqueras i Jordi Turull deixin d'estar inhabilitats.
Acord pel diàleg i rebuig a la via unilateral
El suport a l'amnistia ha vingut acompanyat d'un altre acord sobre la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. El ple ha aprovat una iniciativa d'ERC per promoure una entesa de país amb participació de forces polítiques, agents socials i societat civil. PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP l'han recolzat; PP i Vox l'han rebutjat i Aliança Catalana s'ha abstingut.
La proposta recull els termes del pacte d'investidura entre PSC i ERC, situa el diàleg democràtic com a principi i planteja presentar conclusions en un any. També defensa que la ciutadania decideixi pacíficament i lliurement el futur polític de Catalunya i que la solució al conflicte sigui referendada pels catalans. El text aprovat no concreta la fórmula d'aquesta consulta.
Aquest acord ha conviscut amb el rebuig a les propostes de major abast independentista. Ha caigut el text de Junts que fixava com a objectiu la independència i defensava que només un referèndum pactat amb l'Estat podria substituir el mandat que atribueix a l'1-O. Tampoc ha prosperat la petició de la CUP d'actuar més enllà dels límits constitucionals i estatutaris.
El ple ha rebutjat, a més, que el Govern emprengui accions legals contra els responsables de no aplicar l'amnistia per la presumpta prevaricació que denunciava la CUP. També ha tombat la proposta de la ultradreta Vox que reclamava derogar la llei.
