El tribunal de l'Audiència Nacional ha citat aquest dilluns a l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol, per sotmetre'l a un reconeixement mèdic clau. La decisió determinarà si està en condicions de declarar en el judici en què se l'investiga per presumpte enriquiment il·lícit, en una causa que també afecta diversos membres de la seva família.
La compareixença està fixada per a les 9:30 hores a la seu judicial de San Fernando de Henares (Madrid), on un metge forense avaluarà el seu estat de salut. Segons la providència judicial, l'exdirigent català haurà d'acudir personalment i podrà aportar documentació mèdica addicional que doni suport a la seva situació clínica actual.
Aquest nou examen es produeix després del que va passar el 24 de novembre de 2025, quan a l'inici del judici els forenses ja van concloure que Jordi Pujol “no estava en condicions” de participar plenament en el procés. En aquell moment, el tribunal va permetre que seguís les sessions des del seu domicili a Barcelona, atenent al seu delicat estat de salut.
Els informes mèdics apunten que l'expresident pateix un trastorn neurocognitiu major de caràcter mixt, amb components d'alzheimer i deteriorament vascular. El seu metge personal, Jaume Padrós, ha reiterat recentment que el seu estat és degeneratiu i progressiu, i ha qualificat de “molt cruel” obligar-lo a acudir presencialment al judici en aquestes circumstàncies.
En paral·lel a la situació mèdica, el procés judicial continua avançant. A partir de les 10:00 hores d'aquest mateix dilluns estan previstes les declaracions de la resta d'acusats, entre ells els seus set fills: Jordi, Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia Pujol. El tribunal també ha disposat la presència d'un intèrpret de català per a diverses jornades clau del judici.
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a Jordi Pujol una pena de nou anys de presó i una multa de 204.000 euros. A més, reclama condemnes que oscil·len entre els 8 i els 29 anys de presó per als seus fills, als qui considera part d'una suposada organització criminal que hauria operat durant dècades aprofitant la seva posició política.
L'origen del cas es remunta al 2014, quan el mateix Jordi Pujol va reconèixer públicament que mantenia diners a l'estranger. En aquell moment, va atribuir aquests fons a una herència del seu pare, Florenci Pujol, al·legant que aquest va decidir mantenir-los fora d'Espanya per temor a la inestabilitat política del passat. Ara, més d'una dècada després, la justícia mira d'esclarir si aquest patrimoni té un origen lícit o forma part d'una trama de corrupció.