El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha prorrogat sis mesos, fins al 28 de maig de 2027, la instrucció del 'cas Plus Ultra'. El magistrat investiga si l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero va intervenir perquè l'aerolínia obtingués el rescat públic de 53 milions d'euros i si aquesta presumpta mediació va estar vinculada al pagament d'una comissió. Zapatero va negar davant el jutge haver fet gestions per aconseguir l'ajuda.
El termini anterior vencia el 28 de novembre. La Fiscalia Anticorrupció i l'acusació popular, la direcció lletrada de la qual exerceix el PP, havien sol·licitat l'ampliació perquè encara queden declaracions per prendre i documents i dispositius electrònics per analitzar. Calama també espera els informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) sobre la informació sol·licitada a bancs i organismes públics. El jutge assenyala en l'acte que aquests informes podrien donar lloc a noves diligències o a la incorporació d'altres investigats.
El Consell de Ministres va autoritzar el rescat el 9 de març de 2021, en plena pandèmia, amb càrrec al fons de solvència per a empreses estratègiques. L'ajuda es va dividir en un préstec participatiu de 34 milions i un altre ordinari de 19 milions. Un jutjat de Madrid va arxivar el 2023 una primera causa sobre la concessió de l'ajuda, amb el suport de l'Audiència Provincial. La instrucció actual va arrencar després per sospites de blanqueig i Calama va assumir la causa el març d'aquest any.
En l'acte de maig, Calama va situar Zapatero al capdavant d'una presumpta xarxa de tràfic d'influències i va posar el focus en un contracte que preveia una retribució de 530.000 euros, equivalent a l'1% del rescat. L'expresident de Plus Ultra, Julio Martínez Sola, va declarar al setembre que va donar per fet que aquesta comissió anava destinada a l'entorn de Zapatero. Recordem, l'exdirectiu no va concretar quines gestions hauria fet l'expresident per facilitar el préstec.
"No he exercit absolutament cap influència en el rescat", va declarar Zapatero davant Calama el 17 de juny. L'expresident va sostenir que mai va parlar de l'ajuda amb responsables polítics ni amb funcionaris i va defensar que els ingressos que va rebre d'Análisis Relevante, l'empresa del seu col·laborador Julio Martínez Martínez, corresponien a treballs de consultoria.
Les pròximes declaracions i el mòbil de Reyes
El 19 de novembre estan citats com a testimonis José Ángel Partearroyo, exdirector de Participades de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), i Félix Martín, antic director financer de Plus Ultra. Per al 30 de novembre estan previstes les declaracions com a investigades de Laura i Alba Rodríguez Espinosa, filles de Zapatero. El jutge indaga els pagaments que va rebre la seva empresa, What The Fav, per treballs de màrqueting que la Policia ha posat en dubte. També queda pendent la declaració com a investigada de Gertrudis Alcázar, secretària de l'expresident.
Entre les diligències pendents figura la petició de cooperació judicial als Estats Units per utilitzar com a prova les converses extretes del telèfon de Rodolfo Reyes, accionista investigat de Plus Ultra. Les autoritats estatunidenques van facilitar aquestes comunicacions, en les quals directius de l'aerolínia parlen de les gestions per obtenir el rescat. Calama va sol·licitar autorització al juny per incorporar-les formalment com a prova al procediment espanyol.
En una peça separada, Calama investiga l'origen de les joies incautades al despatx de Zapatero el 19 de maig, que una primera taxació va valorar en 1,3 milions d'euros. La defensa sosté que part de les peces van ser un regal personal del llavors rei de l'Aràbia Saudita durant una visita oficial el 2007. El magistrat va rebutjar el 27 d'octubre la petició de l'expresident de sol·licitar a les autoritats saudites que corroboraren aquesta versió.
Contacte
T'escoltem. Contacta amb nosaltres.
