El jutge de l'Audiència Nacional que instrueix el cas Plus Ultra, José Luis Calama, ha rebutjat investigar l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero per un presumpte delicte de malversació de cabals públics, en contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que havia demanat fer aquest pas després de conèixer-se que l'exdirigent socialista no va lliurar a Patrimoni de l'Estat les joies intervingudes al seu despatx.
En un acte recollit per Europa Press, el magistrat sosté que “no es pot afirmar” que “l'apropiació de les joies”, que Zapatero va atribuir a un regal “personal” del rei de l'Aràbia Saudita durant una visita oficial a Espanya el 2007, “constituïssin patrimoni públic a efectes del delicte de malversació per la mera circumstància d'haver estat rebuts en consideració al càrrec”.
El jutge invoca l'absència d'una norma vigent en el moment dels fets
En la seva resolució, José Luis Calama recorda que no va ser fins al 2013, amb la Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, quan es va establir de forma expressa que els alts càrrecs no poden “acceptar regals que excedeixin els usos socials o de cortesia” i que aquells obsequis de rellevància institucional han d'incorporar-se al patrimoni de l'Administració corresponent.
Enfront d'això, l'instructor explica que no es pot atribuir “eficàcia integradora del tipus penal” al Codi de Bon Govern aprovat pel Consell de Ministres el 18 de febrer de 2005, sota el Govern de Zapatero, perquè es tractava d'un instrument que, encara que “posseïa una evident naturalesa ètica i d'autoregulació institucional”, mancava de “valor normatiu suficient per a determinar la titularitat pública de béns o per a ampliar els elements objectius del delicte de malversació”.
Per al magistrat, “admetre el contrari suposaria convertir pautes de conducta o principis de bon govern en autèntiques fonts d'incriminació penal, conclusió incompatible amb les exigències derivades del principi de legalitat”.
Calama afegeix, amb suport en jurisprudència del Tribunal Suprem, que les joies van ser un regal rebut en un moment en el qual “cap norma legal vigent dels fets establia la seva incorporació automàtica al patrimoni estatal”.
“Aun admetent que l’apropiació de les joies pogués suscitar retrets de naturalesa ètica o política, no es pot afirmar que constituïssin patrimoni públic a efectes del delicte de malversació per la mera circumstància d’haver estat rebuts en consideració al càrrec, en no existir en el moment dels fets una norma legal que en determinés la incorporació automàtica al patrimoni estatal”, resumeix la interlocutòria.
Es paralitzen les inspeccions d’Hisenda sobre Zapatero i el seu entorn
En una altra resolució, a la qual ha tingut accés aquesta agència, el jutge acorda paralitzar els procediments inspectors de l’Agència Tributària (AEAT) respecte de José Luis Rodríguez Zapatero, la seva dona i les seves filles, així com del soci i considerat amic de l’expresident, Julio Martínez Martínez, i de diverses societats vinculades a ells.
Calama investiga Zapatero com a presumpte líder d’una xarxa de tràfic d’influències que hauria obtingut beneficis econòmics a canvi de la seva mediació per a la concessió del rescat de 53 milions d’euros que el Govern va atorgar a l’aerolínia Plus Ultra durant la pandèmia.
A més, el magistrat ja havia imputat l’expresident per un presumpte delicte fiscal i de contraban després de la troballa de les joies al seu despatx, peces que, segons dos informes pericials, haurien assolit un valor d’1,3 milions i 1,02 milions d’euros.
La prejudicialitat penal frena la via administrativa
Respecte a la suspensió de la investigació tributària, José Luis Calama atén així la petició de les delegacions de l’Agència Tributària de Madrid i València, que van sol·licitar paralitzar les actuacions per l’“existència de prejudicialitat penal”.
Segons la segona resolució, Hisenda també va al·legar una “impossibilitat pràctica de completar adequadament les comprovacions inspectores sense accedir a determinada documentació i sense conèixer el resultat de les diligències penals en curs”.
Els investigats, per la seva banda, van demanar la suspensió de les actuacions en considerar que comprometen “la seva estratègia defensiva” i els col·loquen davant la tessitura de decidir de forma contínua sobre l’abast de la seva col·laboració amb la inspecció respecte de fets connectats amb la investigació judicial.
L'acte assenyala que, a través d'una mateixa representació, “han comunicat expressament a la Inspecció dels Tributs la seva negativa a facilitar qualsevol documentació que pogués guardar relació amb els fets investigats en aquesta causa penal mentre la mateixa romangui en tramitació, reiterant aquesta posició després de successius requeriments”.
Per això, el jutge conclou que “la continuació simultània dels procediments inspectors i de la present investigació penal ha generat una situació objectiva d'incompatibilitat pràctica que compromet seriosament la utilitat i finalitat de les actuacions administratives en curs”.
