El Tractat d'Amistat i Cooperació firmat per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron ha rebut aquest dimecres el seu recolzament jurídic més important des que va començar la seva accidentada tramitació a Espanya. El magistrat del Tribunal Constitucional Ricardo Enríquez ha presentat una ponència favorable a la constitucionalitat de l'acord i proposa rebutjar els dubtes plantejats pel Senat.
El Ple del Tribunal Constitucional estudiarà l'assumpte la setmana que ve i fonts jurídiques consideren probable que la proposta aconsegueixi el suport de la majoria. El document encara s'ha de sotmetre a la deliberació de tots els magistrats, però ofereix al Govern una primera resposta favorable després dels successius obstacles parlamentaris que han endarrerit la ratificació.
El calendari afegeix rellevància política al debat. El Constitucional abordarà el tractat pocs dies abans de la visita d'Estat de Macron a Espanya, prevista per al 29 i el 30 de setembre. El president francès serà rebut pels Reis i mantindrà una trobada amb Sánchez a la Moncloa, on la relació bilateral ocuparà una part central de l'agenda.
La clàusula qüestionada per PP i la ultradreta Vox
El conflicte es concentra en l'article 2.4 de l'acord, que estableix que "un membre del Govern d'una de les parts serà convidat al Consell de Ministres de l'altra part, almenys una vegada cada tres mesos i per rotació". El PP i Vox consideren que aquesta fórmula pot vulnerar la Constitució en permetre la presència d'un ministre estranger en el màxim òrgan col·legiat del Govern espanyol.
Per a aclarir aquests dubtes, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg francès, Jean-Noël Barrot, van intercanviar a l'abril unes cartes interpretatives. Ambdós governs van acordar que les trobades se celebrarien "en els marges" del Consell de Ministres, mitjançant una reunió separada i sense que el representant estranger participés en la deliberació o votació de l'Executiu.
La ponència d'Enríquez, magistrat enquadrat en el sector conservador del tribunal, considera suficient aquesta interpretació. La seva proposta sosté que l'article 98 de la Constitució regula qui forma part del Govern, però permet que la legislació determini l'assistència d'altres persones a les reunions per a informar sobre assumptes concrets. El ministre convidat mantindria una presència institucional, sense veu, vot ni capacitat per a intervenir en les decisions.
El Senat va portar per primera vegada el tractat al Constitucional el 2025. El tribunal va acabar arxivant aquell procediment després que el Congrés rebutgés l'autorització i la consulta perdés el seu objecte.
El Govern va tornar a remetre l'acord a les Corts i va aconseguir aprovar-lo al Congrés el mes de juny passat. Després d'això, la majoria de PP i Vox al Senat va promoure una segona consulta al Constitucional i va deixar suspesa de nou la ratificació.
La declaració que emeti ara el tribunal tindrà caràcter vinculant. Si el Ple dona suport a la ponència, la tramitació parlamentària podrà reprendre's amb el principal obstacle jurídic aclarit. França va completar la seva ratificació el març de 2025 i roman a l'espera que Espanya conclogui el procediment.
Una aliança estratègica amb França
Sánchez i Macron van signar el denominat Tractat de Barcelona el gener de 2023. L'acord eleva la cooperació entre els dos països en política exterior, defensa, seguretat, justícia, interior, educació, cultura, indústria, agricultura, energia, transport i interconnexions, a més de reforçar la coordinació dels territoris situats a banda i banda dels Pirineus.
La seva aprovació situaria la relació hispanofrancesa en un nivell semblant al dels tractats mantinguts per França amb Alemanya i Itàlia. També permetria coordinar amb major regularitat les posicions de Madrid i París dins de la Unió Europea, especialment davant debats sobre autonomia estratègica, defensa, energia, migració i política industrial.
La proximitat de la decisió constitucional ofereix a Sánchez i Macron la possibilitat d'arribar a la seva pròxima trobada amb l'acord més a prop de desbloquejar-se. L'agenda oficial difosa per La Moncloa fixa la seva reunió per a les 12.00 hores del 30 de setembre i situa la visita dins del treball d'ambdós governs per continuar reforçant la seva cooperació.
El Ple del Constitucional deliberarà la setmana que ve sobre la proposta d'Enríquez. Un pronunciament favorable permetrà reactivar la ratificació espanyola amb el vistiplau francès ja dipositat des de fa any i mig.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
