Espanya pot retornar les persones que hagin entrat irregularment a Ceuta, però no les pot lliurar de forma immediata al Marroc quan hagin arribat nedant. Aquest és el límit que acaba de fixar el Tribunal Suprem i que condiciona l'acord anunciat aquest dijous pels dos països per retornar "com més aviat millor" els qui han creuat la frontera durant els últims dies.
La diferència resulta decisiva davant la dimensió de la crisi. Centenars de persones han accedit aquest dijous per l'espigó del Tarajal i a través del mar, mentre al voltant de 800 esperen a les immediacions del Centre d'Estada Temporal d'Immigrants. El CETI ja acull més de 700 residents malgrat disposar de 512 places i els recursos destinats a menors també es troben desbordats.
El Ministeri de l'Interior ha assegurat que Espanya i el Marroc reforçaran la seva coordinació i revisaran les mesures necessàries per lliurar totes les persones que hagin entrat il·legalment. El comunicat no explica encara quin procediment s'utilitzarà, com es distingirà entre els qui van arribar per terra i per mar o què passarà amb els centenars de menors.
El Suprem obliga a identificar i tramitar cada devolució
La sentència 814/2026 de la Sala Contenciosa Administrativa, datada el 29 de juny i difosa públicament el 8 de juliol, va resoldre una qüestió molt concreta. La disposició addicional desena de la Llei d'Estrangeria permet l'anomenat rebuig en frontera quan una persona intenta superar els elements de contenció de Ceuta o Melilla, com les tanques.
Aquest mecanisme permet als agents impedir l'entrada i retornar immediatament la persona a l'altre costat de la frontera. El Suprem ha conclòs que aquesta habilitació no arriba als qui són interceptats al mar mentre intenten arribar nedant, ja que en aquesta ruta no han superat cap barrera física col·locada per impedir el pas.
El litigi partia del lliurament al Marroc d'un ciutadà algerià interceptat el 14 de novembre de 2024 juntament amb dues persones més quan nedava cap a Ceuta. La devolució es va produir sense resolució administrativa, advocat ni possibilitat efectiva de sol·licitar protecció internacional. Un jutjat ceutí va anul·lar l'actuació, el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia va confirmar la sentència i l'Advocacia de l'Estat va acudir al Suprem.
Els magistrats han rebutjat l'argument que les càmeres tèrmiques, els drons o els sensors puguin considerar-se elements de contenció. Aquests dispositius serveixen per a vigilar i detectar moviments, però manquen de capacitat física per a impedir o retenir el creuament.
La sentència tampoc impedeix qualsevol devolució. Els qui arribin per mar poden ser conduïts a dependències policials, identificats i sotmesos al procediment previst en l'article 58.3 de la Llei d'Estrangeria. La devolució necessita una resolució del delegat del Govern i la persona afectada té dret a advocat i intèrpret.
Quan es formalitzi una petició de protecció internacional, el retorn queda suspès fins que la sol·licitud sigui inadmesa o resolta. Si la devolució no pot executar-se durant les primeres 72 hores, qualsevol internament posterior necessita autorització judicial. També han d'examinar-se possibles malalties, embarassos i altres situacions d'especial vulnerabilitat.
Els menors estrangers no acompanyats segueixen un curs diferent. Han de quedar sota la protecció de l'administració competent i la seva eventual repatriació exigeix conèixer les seves circumstàncies familiars, escoltar-los quan tinguin maduresa suficient i acreditar que el retorn respon al seu interès superior. L'entrega col·lectiva anunciada per Interior tampoc pot aplicar-se automàticament a ells.
El Suprem sí que va deixar una porta oberta per al futur. La sentència sosté que podrien utilitzar-se rebutjos en frontera per via marítima si l'Estat instal·lés "elements de contenció en el mar" que complissin materialment la mateixa funció que les tanques terrestres.
Aquesta frase planteja una possibilitat jurídica, però el tribunal no ordena instal·lar barreres marítimes ni determina quins dispositius reunirien les condicions necessàries. Una actuació d'aquest tipus també hauria de respectar la seguretat de les persones en l'aigua, el dret marítim, la protecció internacional i el principi que impedeix retornar algú a un país on pugui patir persecució o maltractaments.
Fonts jurídiques consultades per 'Europa Press' consideren legítim adoptar mesures davant una crisi d'aquesta magnitud, encara que adverteixen del risc de reduir el problema a una sentència destinada precisament a garantir drets. La pressió sobre Ceuta té a més dimensions humanitàries, socials, diplomàtiques i econòmiques que seguirien presents encara que es modifiqués el sistema de devolució.
El periodista especialitzat en el Marroc Ignacio Cembrero ha mostrat a la 'Cadena SER' els seus dubtes sobre la rapidesa promesa per tots dos governs. Ha qualificat l'anunci com un possible "brindis al sol" i considera molt difícil que els adults arribats per mar puguin ser retornats massivament durant els pròxims dies.
La precisió jurídica resulta important. El Suprem permet retornar-los, però obliga a fer-ho mitjançant el procediment corresponent i després d'estudiar cada situació. La mera disposició del Marroc a rebre'ls no permet saltar-se aquests tràmits.
Interior prepara els retorns mentre el PP busca canviar la llei
L'acord assolit aquest dijous pot facilitar que el Marroc accepti les persones la devolució de les quals sigui acordada legalment. Abans hauran de ser identificades, determinar-ne la nacionalitat, comprovar la ruta d'entrada i resoldre qualsevol petició d'asil o circumstància de vulnerabilitat.
Interior sosté que les xarxes de tràfic de persones estan aprofitant la sentència per animar joves a creuar el mar. El departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska defensa a més la col·laboració marroquina i assegura que les seves forces de seguretat han impedit milers d'intents durant els últims dies. Els sindicats SUP i Jupol ofereixen una versió enfrontada i denuncien passivitat a l'altra banda de la frontera.
El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, reclama una modificació urgent de la Llei d'Estrangeria. Considera que el pronunciament judicial ha creat un nou escenari operatiu i ha demanat a l'Estat que trobi una fórmula per recuperar els rebuigs immediats davant les entrades marítimes.
El Partit Popular ja ha registrat una proposició de llei orgànica per estendre el règim especial als qui siguin detectats o interceptats durant un intent d'entrada per la frontera terrestre o marítima. La Mesa del Congrés va admetre la iniciativa el 23 de juliol i el text va ser publicat quatre dies després. La seva presa en consideració es votarà després de l'estiu.
La proposta manté expressament el respecte al Dret de la Unió Europea, la protecció internacional i el principi de no devolució. Necessitarà majoria absoluta en una votació final per tractar-se d'una reforma orgànica. La seva aprovació tampoc resoldria la situació dels qui ja es troben dins de Ceuta, perquè el rebuig en frontera actua mentre encara s'està produint l'intent d'entrada.
El Govern no ha confirmat si donarà suport a aquesta reforma ni ha anunciat la instal·lació de barreres marítimes. La seva resposta immediata passa per reforçar la vigilància, ampliar els recursos d'acollida i executar les devolucions que puguin tramitar-se conforme a la legislació vigent.
Grande-Marlaska viatjarà aquest divendres a Ceuta per reunir-se amb Vivas, la Delegació del Govern i els comandaments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Allí haurà de concretar quants retorns pretén realitzar, quin procediment seguirà i com pensa complir la promesa de retornar a "tots" sense vulnerar el criteri que acaba de fixar el Suprem.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
