El Tribunal Suprem ha posat un límit clar a les "devolucions en calent" a Ceuta i Melilla. La Llei d'Estrangeria no permet aplicar el rebuig exprés a persones migrants interceptades en alta mar quan intenten arribar nedant a territori espanyol. Si l'entrada es produeix per l'aigua, no es pot tractar igual que un salt de tanca.
La sentència de la Sala Contenciosa Administrativa rebutja el recurs de l'Advocacia de l'Estat i confirma el criteri que ja havien sostingut un jutjat de Ceuta i el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. El cas concret afecta un ciutadà algerià que va ser lliurat al Marroc el 14 de novembre de 2024, juntament amb dues persones més, després de ser interceptat al mar quan intentava arribar a Ceuta.
El migrant va denunciar que va ser retornat per la via dels fets, sense procediment, sense resolució administrativa, sense assistència lletrada i sense possibilitat real de demanar protecció internacional. Va demanar a més una indemnització de 6.000 euros per danys morals i mesures per tornar a Espanya. Els tribunals li van donar la raó sobre la il·legalitat de la devolució, encara que no van acceptar la indemnització.
El mar no és una tanca
La clau és a la disposició addicional desena de la Llei d'Estrangeria. Aquesta norma permet rebutjar a la frontera els qui siguin detectats a la línia fronterera de Ceuta o Melilla mentre intenten superar “elements de contenció fronterers”. Fins ara, aquest debat s'havia mogut sobretot al voltant de les tanques.
El Suprem aclareix ara que aquest règim especial no es pot estirar fins a cobrir qualsevol intent d'entrada irregular, sigui per terra o per mar. Només es pot aplicar quan la persona intenta creuar superant una barrera física establerta per contenir l'entrada, com passa amb les tanques frontereres.
La Sala rebutja equiparar aquestes barreres amb drons, sensors, càmeres tèrmiques o altres sistemes de vigilància marítima. Aquests mitjans serveixen per detectar, controlar i avisar. No impedeixen físicament el pas ni retenen per si mateixos els qui intenten creuar. Per al tribunal, aquesta diferència és suficient per deixar fora del rebuig exprés els qui són interceptats a l'aigua.
La sentència té una conseqüència pràctica immediata. En casos com el del ciutadà algerià, el que correspon no és una devolució automàtica, sinó el procediment ordinari de devolució previst en la Llei d'Estrangeria. Això implica garanties mínimes, resolució administrativa i la possibilitat d'exercir drets bàsics, inclosa l'assistència lletrada i l'eventual petició de protecció internacional.
La decisió també deixa una porta tècnica oberta. El Suprem assenyala que, si en el futur l'Estat instal·lés veritables elements de contenció en el mar per protegir la línia fronterera, es podria estudiar l'aplicació del rebuig en frontera als qui els superin. Avui aquesta situació no existeix. La vigilància marítima no equival a una barrera.
La resolució arriba en un moment de forta pressió política sobre la frontera sud i en ple enduriment del discurs migratori de la dreta i la ultradreta. Enfront dels qui presenten Ceuta i Melilla com un espai sense regles, el Suprem recorda que fins i tot en la frontera hi ha procediment, garanties i límits legals.
Interior defensava que el rebuig en frontera era ajustat a Dret també en aquest cas. L'alt tribunal li ha tancat aquesta via. Si una persona és interceptada en el mar intentant arribar a Ceuta o Melilla, l'Administració no pot lliurar-la al Marroc sense més ni més.
La sentència deixa una regla senzilla per a la frontera marítima: sense tanca ni barrera física a superar, no hi ha devolució en calent.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
