Julio Iglesias ha encaixat aquest dimarts un primer revés en l'ofensiva judicial empresa contra Yolanda Díaz per les seves declaracions sobre els testimonis de dues extreballadores del cantant. El Tribunal Suprem ha inadmès la seva demanda per falta de competència i ha determinat que l'assumpte haurà de plantejar-se davant els jutjats ordinaris de Madrid.
L'artista reclamava a la vicepresidenta segona una indemnització de 50.000 euros, una retractació pública i el pagament de les costes per una suposada intromissió en el seu dret a l'honor i a la intimitat. La demanda es dirigia contra unes paraules pronunciades per Díaz en xarxes socials i en una entrevista a TVE després de conèixer-se les acusacions de les antigues empleades.
La Sala Civil descarta que aquelles intervencions estiguessin relacionades amb les funcions de Díaz dins del Govern. Segons l'acte, la dirigent de Sumar es va manifestar "com a ciutadana i dirigent política" i va actuar essencialment "com a política feminista", al marge de les seves responsabilitats com a ministra de Treball i vicepresidenta segona.
L'aforament de Díaz no cobreix les seves declaracions
La decisió respon als límits de l'aforament dels membres del Govern. L'article 56.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial reserva al Suprem les demandes de responsabilitat civil per fets comesos "en l'exercici del seu càrrec". Els magistrats consideren que aquest requisit no es compleix en aquest cas.
El tribunal diferencia entre les respostes de Díaz relacionades amb la seva cartera, com les referides al salari mínim, les pensions o la jubilació, i les seves opinions sobre Julio Iglesias. Aquestes últimes formaven part del seu discurs polític i feminista, sense connexió directa amb el Ministeri de Treball o amb la Vicepresidència.
L'acte es limita a resoldre quin òrgan judicial ha d'examinar la reclamació. El Suprem no entra a valorar si les paraules de Díaz van vulnerar l'honor d'Iglesias, ni es pronuncia sobre les acusacions formulades per les dues extreballadores. Si el cantant vol mantenir la seva demanda, haurà de tornar a presentar-la davant un jutjat civil de Madrid.
Aquest jutjat haurà de ponderar, arribat el cas, el dret a l'honor reclamat per Iglesias enfront de la llibertat d'expressió de Díaz, l'interès públic de les informacions i la condició de personatge de rellevància pública del cantant. També haurà d'estudiar el context en què es van produir les declaracions i si la vicepresidenta va presentar com a fets acreditats unes acusacions que romanen pendents d'investigació judicial.
Díaz havia descrit com a "esgarrifosos" els testimonis publicats per 'elDiario.es' i Univision i va agrair a les dones i a les periodistes que els traguessin a la llum. Un dia després va assegurar a 'La hora de La 1' que la investigació produïa "terror" i "pànic" per la situació d'extrema vulnerabilitat relatada per les treballadores. Quan Iglesias li va exigir retractar-se, la vicepresidenta va respondre que "les dones no callem".
La defensa del cantant va sostenir que aquestes paraules traslladaven a l'opinió pública un judici anticipat de culpabilitat i lesionaven la seva presumpció d'innocència. Iglesias ha negat les acusacions de les seves exempleades, que ha qualificat d'"absolutament falses", i assegura que mai ha abusat, coaccionat o faltat al respecte a cap dona.
Les denunciants mantenen oberta la via penal
La controvèrsia té el seu origen en una investigació periodística desenvolupada durant tres anys. Dues dones que van treballar a les propietats de Julio Iglesias a la República Dominicana i les Bahames van relatar presumptes agressions sexuals, condicions laborals degradants i un ambient sostingut de control i intimidació.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional va arxivar al gener la primera denúncia en considerar que Espanya mancava de jurisdicció per investigar uns fets presumptament comesos a l'estranger. Aquell arxivament es va produir per una qüestió de competència i sense examinar el fons de les acusacions.
Les dues dones, acompanyades per Women's Link, van presentar el 3 de setembre una nova querella directament davant la Secció d'Instrucció del Tribunal Central d'Instància. Sol·liciten que s'investiguin presumptes delictes de tràfic amb finalitats de treball forçat i servitud, violència sexual, lesions, tracte degradant i vulneració dels drets de les treballadores. L'Audiència Nacional encara ha de decidir si admet la querella.
Women's Link també ha portat el cas davant sis mecanismes especials de les Nacions Unides i ha sol·licitat mesures de protecció per a les denunciants, les seves famílies i els possibles testimonis.
Julio Iglesias ha estès la seva estratègia judicial a 'elDiario.es', el seu director i quatre periodistes que van participar en la investigació. La querella els atribueix delictes d'injúries, calúmnies i contra la integritat moral. L'Associació de la Premsa de Madrid i la FAPE han advertit del seu possible efecte intimidatori i han considerat que l'acció amenaça la llibertat d'informació. El jutjat de Madrid encara ha de resoldre si l'admet.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
