El Tribunal Suprem ha decidit intervenir en l'aplicació electoral de la coneguda com a llei de nets i ha acordat suspendre cautelarment els efectes de les altes en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA) vinculades a aquesta via d'accés a la nacionalitat. La mesura romandrà vigent mentre el tribunal estudia el fons dels recursos plantejats contra l'aplicació de la norma i afecta els qui no puguin acreditar davant els consolats que descendeixen d'espanyols que van patir l'exili.
L'anomenada llei de nets forma part de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, i va obrir una via perquè determinats descendents d'espanyols poguessin obtenir la nacionalitat espanyola d'origen. La disposició està pensada per reparar les conseqüències de l'exili provocat per la Guerra Civil i la dictadura i contempla, entre altres supòsits, descendents de persones que van abandonar Espanya per motius polítics, ideològics, religiosos o relacionats amb la seva orientació o identitat sexual. La norma estableix com a referència el període comprès entre el 18 de juliol de 1936 i el 28 de desembre de 1978.
Vox i Iustitia Europa van portar el conflicte davant el Suprem
La decisió de l'alt tribunal arriba després dels recursos presentats per Vox i Iustitia Europa, que van reclamar mesures cautelars per evitar que continuessin produint-se altes en el CERA mentre es resol el litigi. Ambdues parts van qüestionar la forma en què s'estava aplicant la normativa i van posar el focus en les conseqüències que podia tenir sobre el cens electoral.
L'origen del procediment es troba en un acord de la Junta Electoral Central del passat 16 de juliol. La JEC va rebutjar llavors paralitzar l'elaboració del cens, en considerar que l'Administració electoral havia de continuar aplicant els procediments establerts mentre romanguessin vigents. Al mateix temps, l'organisme va demanar informació a l'Oficina del Cens Electoral sobre l'aplicació de la llei de nets.
El Suprem ha acordat cautelarment "bloquejar cautelarment els efectes de la interpretació de la Llei realitzada per l'exdirectora general de Seguretat Jurídica Sofía Puente", a l'espera de resoldre el fons de l'assumpte.
La decisió arriba després que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat defensessin davant el Suprem que no s'havia de suspendre l'accés al vot d'aquests ciutadans. El Govern va argumentar que la inscripció al CERA és una conseqüència d'haver adquirit legalment la nacionalitat i va advertir que impedir-la suposaria afectar el dret fonamental al sufragi.
Amb aquesta resolució, el Suprem no resol encara si la interpretació de la normativa és correcta, sinó que estableix una mesura provisional mentre analitza els recursos. La qüestió central queda ara a determinar quins beneficiaris compleixen efectivament les condicions previstes per la Llei de Memòria Democràtica i, en particular, qui pot acreditar la condició de descendents d'exiliats.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
