El Tribunal Suprem ha fixat que un canvi registral de sexe no té efectes retroactius i no permet anul·lar una condemna prèvia per violència de gènere. La Sala Penal tanca així la porta a utilitzar aquesta modificació per esborrar la responsabilitat per uns fets comesos quan l'agressor era jurídicament un home.

La sentència, datada el passat 22 de juliol i coneguda aquest dimarts, també desactiva un dels arguments més repetits per la ultradreta durant la tramitació de la llei trans. Els seus detractors van assegurar que la lliure determinació de gènere permetria als maltractadors declarar-se dones per escapar de la legislació específica contra la violència masclista. La pròpia norma ja impedia aquesta possibilitat de forma expressa i el Suprem la converteix ara en jurisprudència.

El cas d'aquesta nova sentència va començar el 20 d'abril de 2022 a Castelló. El condemnat va acudir a les immediacions del domicili de la seva exparella per complir el règim de visites amb la filla de vuit anys que tenien en comú. Enmig d'una discussió, va agafar amb força del braç la nena i, quan la seva mare va intervenir per protegir-la, li va propinar un cop de puny a la cintura, diversos cops i esgarrapades al coll.

Un Jutjat Penal de Castelló li va imposar nou mesos de presó per violència de gènere contra la seva exparella i altres nou per violència domèstica sobre la seva filla. L'Audiència Provincial va confirmar posteriorment ambdues penes. El condemnat va canviar el seu sexe en el Registre Civil l'1 de juny de 2023, més d'un any després de l'agressió. L'expedient havia començat el 24 d'abril d'aquest mateix any. En el seu recurs va al·legar que era una dona i que, per tant, no podia aplicar-se-li el delicte de violència de gènere reservat a les agressions comeses per un home contra una dona amb la qual manté o ha mantingut una relació afectiva.

La resposta del Suprem ha estat taxativa. El canvi registral posterior no pot abastar uns fets comesos, jutjats i sentenciats quan el recurrent era un home a tots els efectes jurídics i legals. La Sala també ha descartat que es vulnerés la seva presumpció d'innocència i ha confirmat la multa imposada a una altra dona que va participar en l'agressió estirant els cabells a la víctima.

La llei trans ja havia tancat aquesta porta

La Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans, impulsada pel Ministeri d'Igualtat durant l'etapa d'Irene Montero, va reconèixer el dret a modificar el sexe registral sense sotmetre les persones trans a diagnòstics mèdics o psicològics. Alhora, va incorporar garanties per impedir que aquest dret pogués utilitzar-se per eludir responsabilitats.

El seu article 46.3 estableix que la rectificació registral no altera el règim jurídic aplicable amb anterioritat en matèria de violència de gènere. La llei protegia així els drets de les persones trans mentre mantenia intacta la responsabilitat dels qui haguessin comès prèviament una agressió masclista.

El Suprem aborda a més els casos en què el canvi registral es produeixi abans del delicte. També podrà rebutjar-se la seva utilització per neutralitzar una condemna quan els tribunals acreditin que es va realitzar amb la intenció de defraudar la llei. Aquesta conclusió haurà de recolzar-se en proves plenes i analitzar-se segons les circumstàncies concretes, ja que un canvi de sexe registral no implica per si sol l'existència de frau.

El 016 ofereix informació, assessorament jurídic i atenció psicosocial a les víctimes de violència contra les dones i al seu entorn. És gratuït, confidencial i funciona les 24 hores. També atén per WhatsApp al 600 000 016 i per correu electrònic a 016-online@igualdad.gob.es. Davant d'una emergència es pot trucar al 112, al 091 o al 062.