La ultradreta Vox ha anunciat aquest dimecres els seus caps de llista per a les eleccions generals del 29 de novembre amb una decisió especialment significativa a Tarragona. El seu candidat serà Jordi de la Fuente, antic dirigent del partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR) i actual secretari general de Solidaritat, el sindicat vinculat a la formació. A València seguirà Carlos Flores Juberías, condemnat per maltractar psicològicament la seva exdona, tot i que baixa del primer al tercer lloc.
Els canvis en les candidatures conviuen amb la continuïtat de la majoria dels diputats i l'ascens de persones amb responsabilitats en l'organització. Abascal ja havia reservat el segon lloc per Madrid a Montse Lluís, negociadora dels acords autonòmics amb el PP, i el tercer al dirigent de Vox a Ceuta, Juan Sergio Redondo. Desapareix de les llistes Javier Ortega Smith, antic secretari general del partit, mentre Jorge Campos torna a la política autonòmica balear i Lourdes Méndez Monasterio abandona l'activitat política.
Entre els beneficiats figuren Carlos Hernández Quero, que encapçalarà Màlaga, i Samuel Vázquez, candidat per Àvila, portaveus d'Habitatge i de Seguretat i Immigració, respectivament. Ambdós representen dos dels assumptes que Vox intenta connectar en la seva campanya. Quero ha responsabilitzat la immigració del deteriorament de l'accés dels joves a una casa i Vázquez ha defensat públicament la "repatriació, deportació i remigració" com a resposta a problemes de seguretat.
Flores baixa al tercer lloc, però segueix a la llista
La permanència de Carlos Flores en la candidatura valenciana manté entre els aspirants al Congrés a un polític amb una condemna ferma per violència de gènere contra la seva exparella. El setembre de 2002, l'Audiència Provincial de València va confirmar una sentència d'un any de presó per violència psíquica habitual i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions. La resolució va establir també una indemnització de 6.000 euros i la prohibició d'acostar-se a la seva exdona durant tres anys.
Quan aquella sentència va tornar a conèixer-se públicament el 2022, després de la seva designació com a candidat a la Generalitat, Flores va situar els fets en l'àmbit de la seva separació matrimonial i els va restar rellevància política. Vox el va mantenir aleshores i torna a incloure'l ara, tot i que entrega el primer lloc a Ignacio Gil Lázaro i situa en el segon a Ana Bellver. El descens té conseqüències electorals concretes. A València, el partit va obtenir dos diputats el 2023, per la qual cosa Flores necessita que la candidatura guanyi representació per conservar el seu escó.
També continua José María Sánchez García, tercer per Alacant, conegut pels seus enfrontaments al Congrés. El setembre de 2021 va anomenar "bruixa" la diputada socialista Laura Berja mentre es debatia una iniciativa per penalitzar l'assetjament davant les clíniques d'avortament. El passat 14 d'abril va tornar a ser expulsat del ple després de pujar a l'estrada i encarar-se amb una lletrada i amb el vicepresident de la Cambra, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis. La seva continuïtat electoral arriba després d'ambdós episodis.
Del passat neonazi al discurs contra els immigrants
La incorporació de Jordi de la Fuente a la capçalera de Tarragona dona una nova projecció electoral a un dirigent procedent d'organitzacions d'extrema dreta anteriors a Vox. Abans d'arribar al partit d'Abascal va passar pel Movimiento Social Republicano i per Plataforma per Catalunya, formació que va fer de l'oposició a la immigració la seva principal bandera. Al MSR va exercir responsabilitats de direcció i va ser candidat a la presidència de la Generalitat el 2010.
La direcció de Vox ja va defensar aquesta trajectòria quan De la Fuente va ascendir al capdavant de Solidaritat el març de 2025. El seu portaveu nacional, José Antonio Fúster, va respondre a les preguntes sobre els seus vincles neonazis parlant d' un passat "molt, molt remot" i "prehistòric", alhora que li traslladava la confiança del partit. Ara, la formació li ofereix encapçalar una candidatura al Congrés en una província on es va quedar sense representació en les últimes generals.
A Girona figura Ignasi Mulleras, un altre candidat amb una llarga trajectòria en l'extrema dreta. Va ser regidor de Plataforma per Catalunya a Olot i anteriorment va aparèixer en candidatures de Juntas Españolas, Alternativa Demócrata Nacional i Plataforma España 2000. El BOE recull el seu nom en el lloc 25 de la llista d'Alternativa Demócrata Nacional a les eleccions europees de 1994, una coalició que va precedir la creació de Democracia Nacional.
Per Almeria repeteix Rocío de Meer, una de les veus més dures del partit contra la immigració. En una intervenció parlamentària d'agost de 2020 va utilitzar l'expressió "femers multiculturals" en preguntar si els espanyols permetrien que els seus barris acabessin com determinades zones de Brussel·les i París. En aquell discurs va citar també El Puche, el Raval i Lavapiés per atacar el multiculturalisme. La polèmica per aquestes paraules tampoc ha impedit la seva continuïtat al capdavant de la llista.
Les províncies petites decideixen quant pot créixer la ultradreta Vox
Abascal presenta aquestes candidatures amb unes expectatives demoscòpiques molt superiors als seus resultats de 2023. El sondeig de Sigma Dos per a 'El Mundo', publicat el 19 d'octubre i elaborat amb 3.007 entrevistes telefòniques i per internet entre els dies 1 i 14, atribueix a Vox un 19,5% dels vots i entre 65 i 68 diputats. Serien entre 32 i 35 més que els 33 obtinguts el 23J i superarien els 52 de novembre de 2019, el seu millor resultat en unes generals.
El baròmetre d'octubre del CIS, publicat el dia 14, ofereix un escenari diferent per al conjunt del Parlament, amb el PSOE per davant del PP, però també situa a Vox per sobre del seu resultat de les últimes eleccions, amb un 17,1% enfront del 12,4% del 23J. L'abast d'aquest creixement i la seva traducció en escons segueixen oberts. En l'estimació de Sigma Dos, el PP quedaria entre 132 i 137 diputats i necessitaria els suports d'Abascal per reunir una majoria absoluta.
Una part del possible avanç es juga en circumscripcions on Vox no va obtenir representació. Àvila, Osca i Terol reparteixen tres diputats cadascuna, una xifra que fa especialment difícil entrar quan dues candidatures concentren bona part dels suports. El 2023, Guadalajara va ser l'única província de tres escons en la qual Vox en va aconseguir un. El partit manté allí a Ángel López Maraver i busca ampliar aquest mapa amb Vázquez a Àvila, Ester Blanco a Osca i Daniel Alda a Terol.
Galícia constitueix una altra de les seves apostes. La candidatura oficial publicada per Vox situa Manuel Fuentes al capdavant de la Corunya, on el partit va reunir 34.410 vots el 2023 i va quedar fora del Congrés. Abascal ha reconegut aquest mateix dimecres que té una "espineta clavada" amb la comunitat i ha assegurat que aspira a aconseguir un diputat per aquesta província. Els seus vuit escons es van repartir llavors entre PP, PSOE, Sumar i BNG.
El creixement en les grans circumscripcions també determinarà qui entra i qui es queda fora. Madrid va aportar cinc diputats a Vox el 2023 i Màlaga, dos, mentre València i Alacant en van triar dos cadascuna. Aquests dos últims resultats expliquen per què el tercer lloc de Flores i Sánchez García depèn d'una millora provincial, encara que el partit pugi en el conjunt d'Espanya. El termini per presentar les candidatures acaba el dilluns 26 d'octubre, dia en què Abascal té previst un acte de presentació dels seus candidats a Talavera de la Reina.
