Hem conegut, gràcies a una investigació periodística molt exhaustiva, que dues treballadores denuncien agressions sexuals, tracte vexatori i una infinitat de conductes veritablement nauseabundes per part de Julio Iglesias. La investigació parla d'un relat molt consistent i amb alta versemblança dels fets: des de controlar exhaustivament quina roba porten, com posar-los uns uniformes absolutament obsolets i sexualitzats, dir-los si poden tenir o no nòvio, fins a demanar-los favors sexuals com a part del seu tractament i les seves necessitats.$-(Agresions físiques, humiliacions. Veritablement, un relat absolutament esgarrifós.
Crida l'atenció que, a més, són treballadores domèstiques: una fisioterapeuta i les altres empleades domèstiques. És un territori, el del treball domèstic, en el qual se sap fefaentment que és molt freqüent que hi hagi abusos sexuals i que hi hagi violència sexual, i que la majoria de les vegades, fins i tot en el context espanyol, on sabem que hi ha una legislació que en teoria recull bé els drets i les llibertats sexuals de les dones, ni tan sols el 10% dels abusos sexuals en aquest context arriben a denunciar-se. És a dir, dins de l'ocupació domèstica, dins de les cases, continuen succeint coses veritablement esfereïdores.
Què no passarà quan hi ha diferències de poder tan abismals com les que es donen entre un multimilionari amb moltíssim poder i empleades que s'han de veure i desitjar per aconseguir denunciar aquest tipus de situacions? Sabem que hi ha hagut una denúncia judicial també, que haurà de tenir el seu recorregut, però sens dubte és preocupant. Què estem fent com a societat per assegurar-nos que les dones en situació de vulnerabilitat, com poden ser les empleades domèstiques, més encara si són migrants, més encara si estan en una situació de precarietat, no hagin d'enfrontar-se a tipus que es comporten d'aquesta manera i que abusen de la seva posició de poder d'aquesta forma?
En qualsevol cas, si hi ha una cosa amb la qual les dones sempre podem comptar és en quin costat es posicionarà la senyora Isabel Díaz Ayuso. De quina banda s'ha posat? De dues treballadores en situació precària que denuncien una conducta absolutament nauseabunda, repugnant i que hauria de tenir un clam social donant-los suport i acompanyant-les, o de part del multimilionari Playboy que durant dècades ha alimentat aquesta imatge absolutament misògina i absolutament masclista, de tracte degradant envers les dones? Doncs està clar. Ayuso s'ha posat de part del milionari Playboy. Com no! Com no havia d'abandonar Isabel Díaz Ayuso totes les dones una altra vegada?
