Que el president del PP, mentre Díaz Ayuso ho permeti, no és el jurista més brillant de la seva promoció no ens sorprèn. Però la seva última proposta en relació amb la retirada de la nacionalitat, en context de la seva debacle moral llastrada per Vox, és una cosa que senzillament no se sosté.
Començant pel bàsic, a nivell gramatical no té cap sentit pretendre retirar la nacionalitat a estrangers, ja que en el moment en què adquireixen la nacionalitat són espanyols de ple dret. Qüestió diferent és que Feijóo es referís a espanyols racialitzats, nascuts a l'estranger, de credos no cristians o, en definitiva, aquells no considerats per la dreta com a espanyols de raça.
L'adquisició de la nacionalitat es diferencia únicament per la seva manera d'adquisició: d'origen o derivada. En ambdós casos, i d'acord amb el Codi Civil i la Constitució, les persones amb nacionalitat espanyola tenen els mateixos drets i obligacions. El contrari seria admetre que existeixen categories d'espanyols; els bons i els dolents, els purs i els impurs. I la història ens ensenya on condueixen aquest tipus de distincions.
El líder popular es recolza en l'art. 11 de la Constitució que únicament estableix que els espanyols d'origen no poden ser privats de la seva nacionalitat, la qual cosa no pot entendre's com que els espanyols no d'origen poden ser privats a lliure voluntat del governant de torn. A més, si s'avança una mica més en la lectura trobem l'art. 13, que reconeix el dret fonamental de vot a tots els espanyols, cosa que sembla no conèixer algun magistrat del Tribunal Suprem que ha decidit privar d'aquest dret a 400.000 espanyols. Aquesta lectura pervertida de la Constitució pretén ser un refugi legal per a polítiques racistes; i sí, en aquest cas concret parlem de racisme i no de xenofòbia perquè aquesta proposta no ataca a estrangers sinó a espanyols per les seves característiques físiques, circumstàncies o origen.
Finalment, fent un exercici de supressió intel·lectual, i suposant que la proposta de Feijóo fos materialitzada, queda la qüestió fonamental de l'apatrídia. Ningú sembla reparar en què ocorreria si un ciutadà que ha renunciat a la seva anterior nacionalitat per adquirir l'espanyola és privat d'aquesta última. En aquests casos, la persona quedaria sense nacionalitat, cosa inconcebible per a la llei espanyola. Més enllà de qüestions emocionals, la nacionalitat és una qüestió essencial a nivell jurídic, és el vincle natural d'una persona amb un Estat, unes lleis i uns tribunals. L'ordenament jurídic espanyol rebutja absolutament la situació d'apatrídia per considerar-la antinatural. La proposta de Feijóo, per ignorància o per peresa, no concreta com evitar aquesta circumstància. En definitiva, és l'enèsim ridícul del líder popular en la seva competició amb Vox per l'electorat d'extrema dreta que, amplificat per la crisi de Ceuta, ha trobat en el populisme racista un filó electoral.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
