Alberto Núñez Feijóo, líder del Partido Popular a escala nacional, té un problema amb Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid. Una cosa que s'evidencia setmana rere setmana.
Polèmica rere polèmica d'Isabel Díaz Ayuso. Que si Alberto González Amador, que si l'àtic de luxe comprat per Planifica Madrid, una empresa pública i, per tant, amb diners públics de tots els madrilenys i madrilenyes. Un àtic per al qual, en fi, molta necessitat pública no hi devia haver, perquè tan bon punt el diari 'El País' va descobrir la compra i va publicar la seva exclusiva, van anunciar que el vendrien. No quadrava res en l'explicació que ens estaven donant des de la Comunitat de Madrid.
Polèmica rere polèmica, setmana rere setmana. I tot això ja comença a arrossegar també Alberto Núñez Feijóo, líder del seu partit, líder del Partit Popular a escala nacional.
Aquest divendres tenim una nova polèmica d'Isabel Díaz Ayuso. I és que ha protagonitzat un nou ridícul polític.
Ayuso va pretendre impulsar un boicot a Pedro Sánchez, un boicot al Consell de Política Fiscal i Financera, que es reunia aquest divendres per abordar un nou model de finançament. El Partit Popular pot estar en desacord amb aquest model, per descomptat. Pot oposar-s'hi, pot votar-hi en contra. És un model que el Govern de Pedro Sánchez va pactar amb Oriol Junqueras, amb ERC, el mes de desembre passat.
Poden estar-hi en contra. Però Ayuso va voler anar més enllà i es va quedar sola.
La presidenta madrilenya directament va decidir no enviar la seva consellera d'Hisenda a aquesta reunió. No va enviar ningú en representació de la Comunitat de Madrid, intentant plantar el Govern en aquest Consell de Política Fiscal i Financera.
Ayuso volia protagonitzar un boicot al Govern de Pedro Sánchez. Què va passar? Doncs que hi van acudir totes les comunitats autònomes. També les governades pel Partit Popular, també les governades pel PSOE. Totes excepte la Comunitat de Madrid.
Ayuso es va quedar sola en el seu boicot a Pedro Sánchez.
No la van recolzar. No la van secundar ni tan sols la resta de comunitats governades pel seu propi partit. Aquesta és la realitat.
Per tant, a escala política, Isabel Díaz Ayuso ha tornat a fer el ridícul.
Les mateixes comunitats del Partit Popular sostenen clarament que no acudir a aquesta reunió no hauria produït cap resultat ni hauria servit per a res. És a dir, fins i tot els seus propis companys de partit invaliden l'estratègia d'Ayuso.
Pot estar en contra del model. Pot defensar-ne un de diferent al del Govern. Pot votar en contra. Però no assistir a les reunions convocades pel Govern d'Espanya és, senzillament, anar en contra de la institucionalitat que ha de regir un Estat democràtic.
Es pot votar en contra, per descomptat. Només faltaria. És completament legítim que l'oposició rebutgi allò que planteja el Govern si no la convenç. Haurà de justificar-ho, argumentar-ho i explicar-ho davant l'opinió pública.
Però què és això de plantar el Govern en una reunió institucional?
En una democràcia cal ser, abans de tot, institucional.
Perquè, saben quin és l'altre partit polític que planta sistemàticament el Govern en les reunions que proposa? Sí: Vox. L'extrema dreta.
Si Isabel Díaz Ayuso vol ser Vox, que canviï de partit polític. I si no vol ser Vox i vol continuar formant part del Partit Popular, llavors Alberto Núñez Feijóo ha de fer valer la seva autoritat dins del PP.
El que no pot passar és que una comunitat governada pel Partit Popular, la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso, vagi completament per lliure.
Plantant el Govern i mostrant, a parer meu, una absoluta falta d'institucionalitat. Una institucionalitat que ha d'exigir-se tant a totes les administracions autonòmiques com al Govern central i a l'Administració General de l'Estat.
En una democràcia cal acudir a les reunions institucionals per molt que s'estigui en desacord amb el que s'hi planteja. El que no hi pot haver és una comunitat autònoma que vagi per lliure i que ni tan sols segueixi les directrius del seu propi partit polític.
La resta de comunitats governades pel PP van acudir a aquesta reunió. Una altra cosa és que després votessin en contra o rebutgessin el model de finançament proposat pel Govern de Pedro Sánchez.
Però una cosa és votar en contra i una altra de molt diferent assumir les maneres, les formes i la falta d'institucionalitat que caracteritza Vox.
Ayuso és Vox. Es pot dir clarament.
I també es pot dir clarament que Feijóo no controla completament el seu partit polític. No controla Isabel Díaz Ayuso, que va per lliure fins i tot posant en entredit l'actuació de la resta de comunitats autònomes governades pel mateix Partit Popular.
Ayuso és Vox. Feijóo té un problema amb Ayuso.
Setmana rere setmana, polèmica rere polèmica d'Isabel Díaz Ayuso que ja estan arrossegant, com és evident, palpable i notori, el mateix Alberto Núñez Feijóo.
Ja n'hi ha prou, Alberto Núñez Feijóo. No es pot aspirar a ser president del Govern si un primer no controla el seu propi partit polític.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
