La Sala Tercera del Tribunal Suprem va donar a conèixer ahir el seu veredicte sobre el recurs plantejat per l'Advocacia de l'Estat contra la suspensió cautelar del dret de vot per als nacionalitzats per la 'llei de nets', ratificant les mesures cautelars adoptades a principis de setembre per l'alt tribunal.
Com era de preveure, aquesta va ser una decisió que va crispar l'ambient polític, en plena precampanya per a les eleccions generals del 29 de novembre. Però des del punt de vista jurídic, té lògica la decisió adoptada pel Tribunal Suprem?
Hem de partir de la base que no existeix una resposta correcta a l'anterior pregunta. Tant és així que la sala contenciosa administrativa encarregada de resoldre sobre aquesta qüestió tampoc va assolir una convicció unànime, havent emès un vot particular la magistrada Alicia Millán que discrepa dels seus companys i entén que no s'haurien d'haver adoptat les mesures cautelars de suspensió del vot.
No obstant això, la majoria de la sala va concloure que havia de prevaler l'interès general de preservar un procés electoral amb un cens inalterat per sobre del dret fonamental de sufragi actiu dels ciutadans que poguessin veure's afectats per aquesta decisió.
En aquest sentit, convé recordar que la Instrucció del Ministeri de Justícia de l'any 2022 que està sent recorreguda establia un automatisme de concessió de la nacionalitat per als descendents d'espanyols que haguessin sortit d'Espanya entre el 18/7/1936 i el 31/12/1956.
D'aquesta forma, la Instrucció recorreguda presumia que totes les persones que haguessin abandonat el territori nacional entre aquestes dates ho havien fet per raons ideològiques o polítiques, exiliant-se a l'estranger; sense necessitat que els seus descendents acreditessin aquesta circumstància.
A criteri de l'Alt Tribunal, aquesta presumpció contravenia els principis fonamentals de la nostra democràcia parlamentària en haver-se pogut produir una alteració il·legal del cens i permetre que persones que no havien acreditat el compliment dels requisits legalment establerts tinguessin dret a votar per la nacionalització automàtica que es produïa fruit d'aquella presumpció.
Finalment, van concloure que els descendents que acreditessin el compliment dels requisits davant dels encarregats dels registres consulars podrien exercir el seu dret de vot en els futurs comicis del 29 de novembre, únicament limitant el seu accés a aquells que estiguessin orfes de prova, la qual cosa apriorísticament podem concloure que casa amb el deure de preservar que les eleccions generals se celebrin amb totes les garanties.