No hi ha cap altra manera de començar aquest article que donant el condol als familiars i amics de les persones mortes en l'accident ferroviari ocorregut a Toledo, així com recordant els telèfons d'atenció als afectats: el 900 122 122, telèfon d'emergències; el 900 101 020, habilitat per Renfe; i el 900 001 403, el d'Iryo.
La societat espanyola està completament commocionada pel que ha passat aquest dimecres, quan un tren d'alta velocitat de Renfe ha col·lisionat amb un altre d'Iryo. El normal és exigir explicacions, tenir la necessitat de respostes. Fins i tot exigir-les. Estem tristos i fins i tot enfadats. Però res d'això justifica utilitzar una catàstrofe amb finalitats polítiques, amb l'únic objectiu de polemitzar, quan ni tan sols coneixem què ha passat ni quines seran les conseqüències finals de l'accident.
Després d'un matí al lloc dels fets, escoltant les víctimes de l'accident i a familiars angoixats per no saber res dels seus éssers estimats, veient el caos, les ambulàncies circulant a tota velocitat, els jutges procedint a l'aixecament dels cadàvers i a tot un poble solidari bolcat amb els afectats, em trobo amb una publicació d'Instagram de Marcos Llorente d'allò més desagradable i inoportuna.
«Estimat Óscar Puente, no va sent hora que deixis de banda Twitter i et centris en la feina per la qual et paguem? (...) Estem farts de polítics que semblen més preocupats per guanyar discussions en xarxes socials com si fossin nens de 13 anys que per respondre a l'altura de les responsabilitats que tenen. (...) Fins ara has estat un puto desastre, però com sempre li donaràs la culpa a un altre. Que el circ no pari», escriu el futbolista en un text publicat a les seves xarxes socials i que decideix compartir també Jessica Goicoechea. Sí, la mateixa que després dels disturbis de Barcelona es dedicava a fer comentaris racistes. Quina vergonya.
Cal tenir molt poca empatia i pensar molt poc, o gens, en les víctimes perquè, quan ja es comptabilitzen més de 60 morts en el moment de redactar aquest article, la teva única reacció sigui publicar un missatge com aquest. Quan s'escriu aquest article, ni rastre dels telèfons d'ajuda, ni d'unes paraules de condol per als familiars de les víctimes, ni d'informació sobre els punts en els quals es necessiten donacions de sang.
En lloc d'aprofitar els vostres milions de seguidors a xarxes socials per ajudar, com està fent gran part de la societat espanyola, us dediqueu exclusivament a polemitzar i a sembrar més odi i ràbia. Cal saber respectar el dolor col·lectiu que estem patint i donar-li l'espai que mereix. Alguna cosa estem fent malament com a societat quan alguns prefereixen alimentar la crispació, l'enuig i la indignació abans que ajudar els qui més ho necessiten en aquests moments: les víctimes. Però no, ells sembla que pensen que les seves opinions són més importants. L'ego, suposo.
I que quedi clar: aquest article no és, ni de bon tros, una defensa del ministre de Transports, Óscar Puente. El ministre ha de continuar compareixent i oferir totes les explicacions que siguin necessàries per aclarir el que ha passat. Si ha de dimitir o no, que cadascú jutgi. Jo ho tinc clar. Al mateix temps, la Justícia ha d'investigar els fets i actuar amb tota la contundència. El que no podem normalitzar és el que no hauria de ser normal: dos accidents ferroviaris mortals a la xarxa d'alta velocitat del nostre país amb tan sols uns mesos de diferència. Això sí, ara el focus en les víctimes.