Les fotografies d'altres accidents ferroviaris van començar a circular com si fossin d'Urda quan els equips d'emergència encara estaven atenent les víctimes. A aquestes publicacions s'han sumat escenes fabricades amb intel·ligència artificial, amenaces inventades i missatges que atribueixen el xoc a un sabotatge sense aportar cap prova. La tragèdia de Toledo, amb un balanç provisional d'almenys 68 morts, també s'ha convertit en terreny per a la desinformació.
Entre els missatges revisats hi ha imatges autèntiques utilitzades amb una data o un lloc falsos, acusacions que els vídeos no permeten sostenir i dades econòmiques presentades de manera enganyosa. L'ofensiva contra el Govern inclou una gravació d'Óscar Puente a la qual s'atribueix un significat que no acredita. Per la seva banda, la ultradreta Vox ha utilitzat el finançament ferroviari en altres països per denunciar que s'entrega fora els diners que necessita Espanya, ometent que aquestes operacions inclouen préstecs que s'han de retornar.
Fotos antigues i falses escenes del rescat
Diverses de les fotografies presentades com a imatges d'Urda corresponen a l'accident d'Adamuz del passat gener. Una mostra la part posterior de l'Alvia descarrilat; altres recullen vagons vermells d'Iryo i agents treballant al costat dels trens sinistrats. Aquestes escenes ja estaven publicades mesos abans del xoc de Toledo. També s'ha reutilitzat una captura d'un vídeo que la Guàrdia Civil va difondre el 19 de gener sobre la seva intervenció a Adamuz.
Una altra imatge compartida després de l'accident mostra la capçalera cremada d'un AVE i dos operaris al davant. La seva procedència és Ricla, a Saragossa. L'arxiu fotogràfic original la data el 15 d'octubre, tretze dies abans de la tragèdia d'Urda, i descriu el tren incendiat en aquesta localitat durant els dies anteriors. La fotografia pertany, a més, al corredor Madrid-Barcelona.
També s'ha utilitzat una imatge de l'accident de Rodalies ocorregut el 20 de gener entre Gelida i Sant Sadurní d'Anoia, a Barcelona. Hi apareixen equips d'emergència assistint els afectats després de la caiguda d'un mur sobre el comboi. A aquestes fotografies descontextualitzades s'hi afegeixen dues escenes generades amb intel·ligència artificial, una de l'arribada dels serveis d'emergència i una altra amb una suposada vista aèria del xoc. En algunes publicacions es conserva l'advertència de contingut sintètic o il·lustratiu; en altres versions aquesta indicació desapareix. Cap d'aquestes recreacions documenta el rescat real.
La barreja d'accidents també afecta els recomptes. És falsa la llista que presenta cinc sinistres ferroviaris de 2026 com cinc accidents mortals d'alta velocitat. Inclou el de Rodalies a Gelida i el xoc d'un tren de via estreta amb una grua a Cartagena del 22 de gener. Aquest últim va deixar sis ferits lleus i cap mort. Els accidents d'Adamuz i Urda són els dos grans sinistres mortals d'alta velocitat d'aquest any i sumen, amb el balanç provisional conegut, almenys 114 víctimes.
El sabotatge sense proves i les amenaces inventades
Les publicacions que atribueixen el xoc a un atac informàtic o a una operació de serveis d'intel·ligència estrangers no tenen proves que permetin sostenir aquestes acusacions. Alguns missatges presenten com a informació de suposades fonts d'intel·ligència el que cap autoritat investigadora ha confirmat. Altres plantegen directament una intervenció dels Estats Units o Israel.
Les primeres explicacions del Ministeri de Transports descriuen una avaria del sistema de protecció ferroviària LZB i les decisions posteriors per reprendre la circulació des del centre de control d'Adif. L'existència d'una fallada informàtica no acredita que algú la provoqués des de fora. La investigació ha d'aclarir què va passar, quines instruccions es van transmetre i com es va produir l'abast entre tots dos trens. L'autoritat independent encarregada de les recerques tècniques ha advertit que és “molt aviat” per avançar hipòtesis.
A aquestes especulacions s'hi ha incorporat una frase inventada atribuïda al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Les publicacions asseguren que va amenaçar Espanya amb “talls d'energia sobtats i accidents de tren”. Aquestes paraules no apareixen en la declaració original que utilitzen per sostenir-ho.
El missatge autèntic va ser publicat el 10 d'abril per l'Oficina de Premsa del Govern d'Israel. Netanyahu anunciava la retirada de representants espanyols del centre de coordinació de Kiryat Gat i arremetia contra la posició d'Espanya respecte a Israel. També advertia d'un "preu immediat" per una "guerra diplomàtica". La declaració no conté referències a accidents ferroviaris ni a talls d'electricitat.
El vídeo de Puente i els préstecs que omet Vox
Una altra de les publicacions més agressives utilitza un vídeo del ministre de Transports, Óscar Puente, arribant al Fòrum Mundial d'Infraestructures a Madrid. El perfil Doctor Tricornio el presenta saludant i somrient, i assegura que ja coneixia l'accident i un balanç d'almenys 30 morts. El missatge acompanya aquesta afirmació d'insults i demana compartir-la.
L'enregistrament no demostra que Puente disposés d'aquesta informació. La seqüència es va registrar entre les 8.56.59 i les 8.57.29, pocs minuts després de l'hora de l'impacte oferta pel mateix ministre. Puente va abandonar el fòrum abans de realitzar la seva intervenció i es va desplaçar al centre de control d'Adif. Transports sosté que va rebre l'avís quan ja estava dins del recinte. Convertir les imatges de la seva arribada en una prova que va decidir continuar amb l'acte coneixent el balanç de víctimes tergiversa el que va succeir.
En paral·lel, han reaparegut missatges que presenten el finançament de trens al Marroc, Uzbekistan i Egipte com a diners regalats per Espanya. El president de la ultradreta Vox, Santiago Abascal, ha alimentat aquest discurs des del seu míting de Valladolid en denunciar que 1.500 milions dels impostos dels espanyols van a pagar infraestructures en aquests països. En la seva explicació ha omès que les operacions inclouen crèdits reemborsables per a projectes amb participació d'empreses espanyoles.
Els acords oficials permeten comprovar-ho. L'abril de 2019 es van aprovar préstecs per a projectes ferroviaris al Marroc i Uzbekistan; el desembre de 2024 es va autoritzar un altre de fins a 227,8 milions per modernitzar material del metro del Caire. Es canalitzen mitjançant el Fons per a la Internacionalització de l'Empresa. El comprador estranger contreu el deute i els desemborsaments es realitzen a l'exportador espanyol a través de l'Institut de Crèdit Oficial. Aquestes operacions, per si mateixes, tampoc acrediten que s'hagi retirat diners del manteniment de la línia accidentada.
