La princesa Leonor ha situat a Oviedo el malestar dels joves en el centre del seu discurs i ha admès el desencant, la falta d'expectatives i la dificultat per a imaginar un futur marcat per l'ocupació i l'habitatge.
L'hereva al tron ho ha fet durant la cerimònia de lliurament dels Premis Princesa d'Astúries, al Teatre Campoamor, on ha combinat aquest diagnòstic amb una crida explícita a l'esperança i a la confiança en temps d'incertesa.
La princesa Leonor invoca la esperanza en su discurso de los #PremiosPrincesadeAsturias: "La invoco de nuevo porque percibo cierto desaliento, quizás escepticismo, quizás indignación". pic.twitter.com/pHDzchEyEz
— RTVE Noticias (@rtvenoticias) October 23, 2026
Un diagnòstic directe sobre la frustració de la seva generació
Leonor ha recuperat una referència al primer any dels premis, el 1981, per a enllaçar aquell missatge d'esperança amb els dubtes que, segons ha dit, afronten avui els joves. Ho ha fet en recordar les paraules que José Ortega Spottorno ha llegit en nom de María Zambrano, llavors a l'exili, davant del que avui és el rei Felip VI, que encara era un nen.
La princesa ha assegurat que ha volgut pensar en aquest llegat per a respondre a les preguntes que es fa la seva generació. Ha parlat de “vertigen i il·lusió” i ha reconegut que els joves es plantegen com mantenir l'entusiasme en un context de “desencantament social profund”, desigualtats, conflictes, populismes, guerres tecnològiques i una vida cada vegada més condicionada per les xarxes socials i el cost de la vida.
No s'ha quedat en una formulació genèrica: també ha al·ludit a la “falta d'expectatives” i a la sensació que resulta difícil planificar una vida, trobar una feina estable o accedir a una casa, un assumpte que en les últimes setmanes ha alimentat mobilitzacions i acampades en diferents ciutats d'Espanya.
Davant d'aquest panorama, la princesa ha dit que no ha volgut situar-se ni en l'optimisme ingenu ni en el dramatisme. Ha defensat, en canvi, que el seu missatge havia de ser sincer i que la resposta passa per mirar el que han aconseguit els premiats i per mantenir la confiança.
Elogi als premiats i defensa del que continua tenint sentit
“Té sentit venir cada any a Oviedo?”, s'ha preguntat i ha respost que sí, perquè les trajectòries reconegudes ajuden a sostenir aquesta confiança. Després, ha enllaçat aquesta idea amb una nova apel·lació a l'esperança, citant Václav Havel i recordant que no consisteix a creure que tot sortirà bé, sinó a assumir que hi ha coses que mereixen ser defensades passi el que passi.
També ha evocat un vers de Paul Valéry, recuperat per Hayao Miyazaki, per a tancar una intervenció en la qual ha esmentat els estudis Ghibli, premiats en Comunicació. “El vent s'aixeca... Cal intentar viure!”, ha dit al final del seu discurs.
En el seu repàs als guardonats, Leonor ha dedicat paraules a Timothy Garton Ash, a qui ha definit com el “britànic més europeu”, i ha recomanat llegir Julian Barnes, l'obra del qual, ha dit, pot provocar riure, plor, ensorrament o entusiasme. Sobre Barnes ha afegit que cap intel·ligència artificial pot reproduir l'emoció que genera la seva literatura.
També ha destacat Patti Smith, Lionel Messi, Christina Koch, la Bóveda de las Semillas de Svalbard i els investigadors David Klenerman, Shankar Balasubramanian i Pascal Mayer. En cada cas, ha subratllat la utilitat del seu treball, la col·laboració o el valor de l'autenticitat enfront de la perfecció tecnològica.
La faceta més propera de la princesa
El discurs també ha deixat espai per a la faceta més propera i espontània de la princesa. Leonor ha introduït una picada d'ullet a l'edat del seu pare, Felip VI, i ha compartit una anècdota familiar sobre la seva germana, la infanta Sofia, quan tenia tot just dos anys i va anar al cinema. Aquests detalls han aportat un to més personal a una intervenció centrada en el desencís juvenil i la necessitat de mantenir l'esperança.
La cerimònia ha tancat així una jornada en la qual Leonor ha protagonitzat per tercer any consecutiu l'elogi dels premiats en les vuit categories i en la qual, per primera vegada en solitari, ha rebut els guardonats a l'Hotel de la Reconquista, abans del lliurament oficial al Campoamor.