La cineasta Emerald Fennell, responsable de pel·lícules com Una noia prometedora i Saltburn, ha desfermat una àmplia conversa al voltant de la seva pròxima pel·lícula “Cims borrascosos”, l'arribada de la qual als cinemes està prevista per al 13 de febrer de 2026, substituint parcialment el clàssic títol sense oblidar-ne el llegat literari original.
La raó de les cometes al voltant del títol —que han generat teories i debat entre aficionats al llibre original d'Emily Brontë*— no és un error tipogràfic, sinó una declaració d'intencions de la directora. Fennell ha explicat que, tot i que admira profundament la novel·la, considera que “no és possible” adaptar un llibre tan dens, complex i emocionalment carregat de forma fidel a la pantalla, per la qual cosa prefereix descriure el seu treball com una versió personal de la història.
Segons Fennell, l'ús de cometes assenyala justament aquesta distància creativa i la llibertat artística que es pren en reinterpretar un clàssic. “No puc dir que estic fent Cims borrascosos. El que puc dir és que estic fent una versió”, ha dit la directora, subratllant que el seu film dialoga amb l'obra original més que reproduir-la literalment.
La pel·lícula, protagonitzada per Margot Robbie i Jacob Elordi, ha generat comentaris per les seves eleccions estètiques i narratives, així com per la banda sonora moderna signada per Charli XCX, pensada per connectar emocionalment amb el públic contemporani. A més, l'adaptació emfatitza la complexitat dels personatges, especialment de Catherine, la rebel·lia i contradiccions de la qual la converteixen en un símbol d'autonomia i passió que continua ressonant en l'actualitat. La pel·lícula permet així experimentar la tempesta emocional de la novel·la, sense perdre de vista la cruesa, el dramatisme i la bellesa que han fet de Cims Borrascosos una història atemporal.
Amb l'estrena a la volta de la cantonada, la pròpia Fennell ha defensat que una adaptació cinematogràfica és sempre una lectura personal i que, a través de l'ús de cometes, vol respectar tant els fans de la novel·la com la seva pròpia visió creativa, marcada per una reinterpretació emocional més que per la fidelitat històrica o estructural al text de Brontë.