L'advocat que va denunciar la compra de l'àtic d'Ayuso qüestiona a 'La Hora de La 1' el paper de Planifica Madrid: "No és una immobiliària"

La compra de l'immoble vinculat a la Comunitat de Madrid ha tornat a situar-se sota el focus després que l'advocat Javier Flores, que ha denunciat l'operació, expliqués a La Hora de La 1 les diferències entre adquirir l'immoble directament des de l'Administració o fer-ho a través de l'empresa pública Planifica Madrid. En conversa amb Silvia Intxaurrondo, Flores va posar l'accent en els controls administratius que, segons sosté, s'haurien aplicat mitjançant la via ordinària.

L'advocat va assenyalar que, si l'adquisició s'hagués realitzat a través de la Direcció General de Patrimoni, hauria estat necessari obrir un expedient administratiu i justificar documentalment la necessitat de disposar d'aquest espai. També hauria hagut d'explicar-se per què s'escollia aquest immoble concret enfront d'altres alternatives i dotar pressupostàriament l'operació.

Flores va destacar a més la quantia de la compra, que supera els tres milions d'euros, i va assegurar que, mitjançant la via ordinària, l'operació hauria hagut de passar pel Consell de Govern i l'Assemblea de Madrid. Es tractaria, segons la seva explicació, de controls previs destinats a fiscalitzar l'operació abans que es produís, i no de comprovacions posteriors.

La diferència, segons l'advocat, està en el règim jurídic de Planifica Madrid, que es troba sotmesa majoritàriament al dret civil i mercantil i no a les mateixes obligacions administratives. Flores va qüestionar a més que l'operació encaixi amb l'activitat habitual d'aquesta empresa pública, dedicada principalment a inversions regionals com centres de gent gran, parcs de bombers o instal·lacions municipals. “No és una immobiliària, per dir-ho clarament”, va afirmar, encara que va reconèixer que entre les seves funcions figura la compra i venda d'immobles.

A més, segons Flores, l'expedient recull l'adquisició d'un habitatge per part d'una empresa pública de la Comunitat de Madrid. L'explicació inicial, segons va relatar, va ser que l'immoble s'utilitzaria temporalment com a espai d'oficines mentre s'escometien obres a la seu de la Casa de Correus de la Puerta del Sol. No obstant això, l'advocat sosté que quan es va formalitzar la compra, a l'abril, aquestes obres encara no estaven documentades.

“L'expedient de les obres s'inicia pràcticament set setmanes després”, va assenyalar Flores. A aquesta circumstància va afegir una altra qüestió que considera rellevant: segons la seva explicació, l'immoble no permet pel seu ús urbanístic instal·lar una oficina. L'advocat va posar així en dubte que l'habitatge pogués complir legalment la funció per a la qual, segons la justificació oferta, hauria estat adquirida.

Flores també va assenyalar la Direcció General de Patrimoni, dependent de la Conselleria d'Hisenda, com l'organisme encarregat de determinar les necessitats d'espais de treball per als funcionaris de la Comunitat de Madrid. Segons va afirmar, no consta o no s'ha mostrat “cap encàrrec” ni “cap informe de necessitat” d'aquest organisme que acreditava que en aquell moment era necessari disposar temporalment d'unes oficines amb aquestes característiques. Una sèrie de circumstàncies que, al seu parer, planteja interrogants sobre l'operació i sobre la justificació utilitzada per adquirir l'immoble.