Santa Clara, Califòrnia — En el que serà recordat com un dels moments culturals més impactants de l'any, Bad Bunny va transformar l'espectacle de mig temps del Super Bowl LX en una celebració vibrant de la identitat llatina, barrejant música, símbols culturals i missatges amb significat social davant d'una audiència global estimada en desenes de milions de persones. L'artista porto-riqueny va sortir a l'escenari del Levi’s Stadium vestit de blanc i sostenint una pilota de futbol americà com a primer gest, iniciant la seva presentació amb el seu èxit Tití Me Preguntó en un ambient que evocava els paisatges, els camps i els sons del Carib i Puerto Rico. A partir d'aquí, el xou es va convertir en una festa de ritmes urbans, salsa i reggaeton, amb coreografies i un setlist acuradament dissenyat que va incloure els seus temes més populars així com homenatges a pioners del gènere. Cada cançó, cada pas i cada gest reforçaven la sensació que la música llatina estava ocupant un espai que poques vegades se li havia donat en un escenari de semblant magnitud.
El que podria haver estat simplement una col·lecció d'èxits es va transformar en un acte de reafirmació cultural. L'escenografia va recrear elements icònics de la vida porto-riquenya i llatinoamericana, i la música va dialogar amb la història i les experiències d'aquestes comunitats als Estats Units. Bad Bunny, que va cantar gairebé íntegrament en espanyol —un fet sense precedents en aquest esdeveniment— va fer sentir el seu orgull per les seves arrels i el valor de l'idioma a milions d'espectadors acostumats a actuacions dominades per l'anglès.
L'aparició de convidats sorpresa va potenciar la posada en escena i va transmetre un simbolisme clar: tot seguit de la celebració d'un casament reial en directe, Lady Gaga va irrompre a l'escenari per cantar i ballar salsa al costat de Bad Bunny, adaptant el seu èxit Die With a Smile a ritmes llatins: el mainstream anglosaxó convivint amb el llatí;
L'entrada de Lady Gaga va ser el més ICÒNIC. #SuperBowl pic.twitter.com/tW8O323AGK
— David;⚡⁷ | VI A LADY GAGA (@GAGAXBTS) 9 de febrer de 2026
Ricky Martin, com a “germà” porto-riqueny, va aportar un vincle emocional i generacional en interpretar fragments del seu clàssic Lo que le pasó a Hawái, reforçant arrels compartides i la continuïtat d’una música llatina que no irromp: es consolida;
Mentre tant, a La Casita, Jessica Alba, Cardi B, Karol G, Pedro Pascal i Young Miko es van deixar veure gaudint i ballant al ritme de l'espectacle, representant la diversitat d'Amèrica i el suport mutu entre companys, funcionant com un símbol de fraternitat, unió i presència.
El tancament de l'actuació va estar carregat de simbolisme, amb Bad Bunny alçant la bandera de Puerto Rico envoltat de la resta de banderes llatinoamericanes, mentre sostenia una pilota que portava imprès el lema “Together we are America” i sobre l'escenari es projectava el missatge “L’únic més poderós que l’odi és l’amor”. Aquesta imatge va condensar tot l'esperit del xou: unitat, identitat, orgull i pertinença. En un país on les polítiques migratòries i l'actuació d'agències com l'ICE generen tensions constants, el gest de Bad Bunny no va apel·lar a la confrontació directa sinó a la idea de pertinença compartida i a la necessitat que la representació importa, especialment quan milions de persones viuen sota pressió i milers de veus llatinoamericanes estan sent silenciades.
El simbolisme de la música davant del poder que decideix qui és americà
Darrere de la música i l'espectacle hi ha diverses reflexions que aquesta actuació deixa al públic i a la indústria de l'entreteniment. La cultura llatina ja no només acompanya, ni és cap accessori: lidera, mostrant la seva capacitat per parlar a audiències globals sense necessitat d'adaptar-se cultural o lingüísticament a motlles tradicionals. La decisió de Bad Bunny de cantar en espanyol, de ressaltar les seves arrels i de posar sobre l'escenari una narrativa tan intensa i rica confirma que l'idioma no és una barrera quan la música i l'emoció connecten de manera universal. Més enllà de l'estrictament musical, l'acte es percep com una declaració d'identitat cultural i de reivindicació de visibilitats, cosa que ressona amb força en moments en què les discussions sobre migració, inclusió i representació ocupen un lloc de preocupació al món.
L'últim pla de la pilota amb el lema “Together we are America” va acabar de condensar el missatge polític i emocional de la nit mentre al voltant onejaven banderes de diferents països del continent en una imatge pensada per dialogar amb el present dels Estats Units i amb la realitat de milions de llatins que formen part del teixit social del país. Bad Bunny va aconseguir, en tot just tretze minuts, convertir el temps de descans en alguna cosa més que diversió: en un missatge d'orgull, unitat i presència llatines al cor de la cultura popular global, reafirmant que la representació i la identitat cultural no poden continuar quedant al marge del relat nacional i que el poder des de dalt no pot continuar decidint qui pertany i qui no.
En definitiva, l'actuació de Bad Bunny al Super Bowl LX fa història no només serà recordada per la seva energia i les seves col·laboracions estel·lars, sinó per haver reconfigurat la manera en què la música llatina es presenta i es percep en l'escenari més vist de l'entreteniment esportiu mundial, i per haver-ho fet amb autenticitat, passió i un missatge que va més enllà de la música, en el context sociopolític actual. “El meu nom és Benito Martínez Ocasio i si avui sóc aquí al Super Bowl 60 és perquè mai, mai vaig deixar de creure en mi. Tu també hauries de creure en tu. Vales més del que penses. Confia en mi”. Per a qualsevol persona — en especial un nen llatí, com aquell a qui Bad Bunny li lliura un Grammy al mig del xou — escoltar això és més que inspiració: és un recordatori que els seus somnis importen i que la seva cultura i esforç tenen valor, fins i tot davant dels qui opinin el contrari.