Manuel Rico denuncia a 'Malas Lenguas' la "gratuïtat" en la corrupció d'Aldama: "Que no trepitgi la presó i que li perdonin els diners em sembla molt de premi"

L'empresari Víctor de Aldama va protagonitzar una intervenció el 5 de maig de 2026 en la qual va llançar un missatge directe a la classe política de la dreta espanyola: “Espanya, que se'n va a la merda, que no hi ha colors i jo sol no puc. Val? No sé com ho he de dir. No sé si ho he de dir més alt, cridar o com. Senyor Feijóo, senyora Abascal, jo sol no puc”.

Les seves paraules van ser analitzades en el programa Malas Lenguas, on el presentador Jesús Cintora va contextualitzar el debat entorn de la seva situació judicial i la lectura pública del cas. “Aldama no entra a la presó i aquí s'està dient que és que ha parlat, que és que hi ha una decisió judicial per unanimitat. Hi ha un debat també sobre la justícia avui en aquest país, que es pot plantejar el debat”, va assenyalar, apuntant a la discussió de fons sobre el sistema judicial.

En aquest context, el periodista Manuel Rico va centrar la seva intervenció en l'aplicació de les atenuants i en l'abast de les resolucions judicials. “Se li pot aplicar d'una forma o altra… i això era part del debat”, va explicar, abans de qüestionar que en aquest cas “el tribunal ha anat més lluny del que demanava el PP i del que demanava la Fiscalia Anticorrupció”.

El periodista va qüestionar també la proporcionalitat d'algunes resolucions i el seu impacte en casos de corrupció, assenyalant que en aquest assumpte “el tribunal tenia opcions” i criticant que, en la seva visió, el condemnat “se'n lliura per complet” i “no ha de tornar els diners”, cosa que va qualificar d'“absolutament escandalós en un cas de corrupció”.

Però l'anàlisi de Rico va anar més enllà del cas concret i es va endinsar en una reflexió de caràcter estructural sobre la corrupció. Amb un to crític, va sostenir que “aquí als corruptors els surt gratis, però no és la primera vegada”, al·ludint a altres episodis de corrupció política a Espanya.

En la seva intervenció, el periodista Manuel Rico va posar el focus en el tractament dels casos de corrupció a Espanya i en les conseqüències que, al seu parer, han tingut processos anteriors. “En tot el relacionat amb la Gürtel, el finançament il·legal o els qui van pagar, els va sortir absolutament gratis”, va afirmar, abans d'obrir un debat més ampli sobre la necessitat de revisar el Codi Penal en matèria de corrupció. Javier Gallego va interrompre per plantejar que “aquest és un altre debat, perquè tenim el codi penal que tenim”. 

Rico va defensar que la discussió no s'ha de limitar únicament a la figura de qui col·labora amb la justícia, sinó també a aquells que hi participen des de l'altre costat del delicte. “El senyor Aldama té dos papers en aquest judici: un és el que tu destaques, que col·labora amb la justícia; acceptarem que col·labora… i l'altre és que és un corruptor”, va sostenir, subratllant que, en la seva opinió, ambdós aspectes s'han d'analitzar conjuntament. Gallego va puntualitzar que no ho havia acceptat ell com a individu, sinó que “ho ha acceptat el Tribunal per unanimitat. Jo no el convertiré en heroi”.

En aquest context, Rico va insistir que, al seu parer —compartit amb la seva companya Gloria—, el veritable debat “per a qualsevol persona sensata” passa pel paper del corruptor. Encara que va reconèixer que la col·laboració amb la justícia pot ser valorada, va qüestionar les conseqüències finals d'aquest tipus de decisions: “Que no trepitgi la presó i que li perdonin els diners em sembla molt de premi”.

Finalment, va sostenir que el problema de fons rau en la manca de conseqüències per a aquells que indueixen la corrupció: “Aquí ser corruptor surt gratis”, lamentant que, en molts casos, “són grans empresaris els corruptors i no n'ha anat ni un a la presó amb una condemna similar al que hem vist”.