Luis Corpas per a 'ElConstitucional.es' entrevista en exclusiva a José Manuel Poga i Julián Villagrán sobre 33 dies, la primera sèrie de ficció del periodista Carles Porta, que arriba el pròxim 7 de juny a Atresplayer, en la qual analitzen el repte de donar vida a una història inspirada en fets reals i el seu impacte com a true crime en la ficció televisiva actual.
Pregunta, Luis Corpas, ElConstitucional.es: Què va ser el primer que us va atrapar de 33 dies quan us va arribar el projecte?
Resposta, José Manuel Poga: La veritat és que a mi em va atrapar, vaig veure l'episodi a Crims. Jo ja veig true crimes, bé veia true crimes —ja no, perquè crec que me'ls he vist tots,— I sí que em va interessar molt la història de, primerament una fuga d'una presó, que ja em sembla interessant, i després la fuga i sobreviure a Collserola molt a prop de Barcelona, saps? Que tot queda com al barri, no? I sobreviure amb animals salvatges durant, doncs, uns 33 dies. Em va semblar fascinant l'aventura.
Resposta, Julián Villagrán: A mi el que més em va cridar l'atenció és arribar a entendre per què el meu personatge fa el que fa, saps? Un tipus que ha fet un delicte menor, que li queda... que ja té permís per sortir, que té sida i sap que existeix un medicament, el 2001, que si surt no pot tenir accés al medicament que el manté viu i que li queda molt poca condemna i com ho tira tot per la borda per salvar un company i compensar d'alguna manera, que és una mica, jo crec, el motiu que ell tenia a la seva família per haver-los defraudat, intentant sortir de la presó a atracar un narcotraficant, treure els diners i donar-los-hi. Aquesta és la intenció per la qual em va cridar més el projecte.
P. Us va fer vertigen treballar amb un material inspirat en uns fets reals tan coneguts a Catalunya?
R. J.M.P. Sí, a mi particularment em va fer pudor, perquè era un personatge que tu construeixes, que pots grapejar-lo, pots... Aleshores era endinsar-me en si en un personatge bastant pervers psicològicament i intentar entendre i defensar i bé, posar-te a la pell, no? Posar el teu cos allà i el teu cap i el teu temps en un personatge tan fosc. I que existeix... i bé amb certa pudor i cert respecte, per intentar entendre'l, perquè si no l'entens, no pots defensar-lo ni actuar-lo. És entrar en aquesta psicologia i veure d'on ve tot això per justificar-ho.
R. J.V. En el meu cas jo no vaig ser tan conscient al principi perquè com és una versió, al final és una ficció amb els noms canviats: hem inventat coses de les relacions i altres coses que ocorren respecte al cas real, o sigui, és una ficció basada en fets reals. Però sí que és cert que, una vegada que els personatges surten de la presó, se'n van a la serra de Collserola que és a prop de Barcelona i cometen uns actes atroços, que coincideixen amb el que realment van fer les persones reals... Hòstia, allà vaig prendre consciència de: hòstia, d'on m'estava ficant en aquest paper, que abans no me n'havia adonat.
P. I perquè el públic ho entengui, ¿33 dies és més thriller, més drama humà, més estudi psicològic?
R. J.M.P. Bé, pretenem que sigui una mica tot, no? Jo crec que això, perquè és un viatge que fas de la maneta dels protagonistes i té una mica de tot això, sí.
R. J.V. Sí, jo crec que la intenció de l'Anaïs Pareto, la directora, el que li va cridar a ella l'atenció d'aquest projecte, era sobretot... doncs això, explicar la relació i el viatge que es fan aquests personatges a nivell psicològic no? i la relació... sempre està emmarcat en un thriller perquè no deixa de ser un thriller, basat en un true crime, però el que ens interessava eren sobretot les relacions i els viatges interns que feien els personatges.
P. ¿I us va arribar a sorprendre el nivell d'intimitat emocional que assoleix la relació entre els personatges?
R. J.M.P. Sí, sí, em sembla fascinant, no? de com una bona persona, com és el cas de Calatrava, ja veus si estaria sol en aquest món, el pobre, que troba el vincle, troba una germanor amb Prieto, que és totalment diferent, és pol totalment oposat, i com entre tots dos doncs formen una família.
R. J.V. Sí, això és brutal, perquè veritablement això, o sigui, ell (Prieto) és un assassí que és una bèstia bruta, a la presó el tem tothom i el meu personatge (Calatrava) és algú sensible, culte, d'alguna manera, llegeix, pinta, inicia unes carreres, dues carreres a la presó: Física i Dret... i com connecten tant entre ells, saps?
P. Sent tan diferents, clar.
R. J.V. En el meu cas ho justifico, perquè, bé, ell és ionqui, se sent rebutjat per la seva família i se sent una ovella negra i com que mai ha tingut una figura o una validació en la seva vida paternal i aquí ho troba, no? Un company, un germà, un pare, un... no sé, com una parella gairebé que li dona el seu lloc i li ensenya arts marcials i el treu de la depressió amb la qual ha arribat a la presó...
P. I com de protector ha estat Carles Porta amb el material real? O sigui, es nota la seva mirada, encara que aquesta vegada sigui ficció?
R. J.M.P. Sí, jo crec que sí. Bé... Ell té molta documentació, ell coneix molt bé el cas i bé, i... a l'hora de muntar, no? Quan es veu que hi té ficat el true crime, no? i està en el seu codi, que funciona. Llavors, sí, sí, és un apassionat d'això i clar, aquí es nota això.
R. J.V. Sí, jo crec que es nota molt en el resultat final, això. L'essència del que ell ha creat.
P. I penseu que estem vivint ara a Espanya una edat d'or del thriller associat al true crime?
R. J.M.P. Doncs... No ho sé, a veure si és veritat que els true crimes van aparèixer en la nostra vida relativament fa poc i sí és veritat que es mantenen, s'està fent bastant producció, que...
R. J.V. Jo crec que van molt bé no? Quins n'hi ha hagut? El cuerpo en llamas va ser un dels primers, no?
R. J.M.P. Ara, bé, se segueixen rodant, hi ha documentals... El caso Asunta, no? De Marta del Castillo s'està fent ara. Altres casos no? Llavors, és una cosa que, bé, com les pel·lícules de terror. Doncs hi ha alguna cosa aquí... hi ha alguna cosa que et crida de voler entendre una mica, a través de la ficció, i d'anar de la mà amb els personatges: assassins i víctimes —bé, jo crec que tots són víctimes, però bé, víctimes i botxins— i a través de la ficció i del punt de vista d'un guió doncs donar respostes a preguntes que et fas quan veus un documental: que es pot entendre més del tema de la psicologia.
P. Clar, què considereu que té 33 días que la diferencia d'altres true crimes?
R. J.M.P. Sí, jo crec que la connexió tan forta que tenen els personatges entre ells.
R. J.V. Jo crec que sí. El viatge d'ells, l'arc que tenen en la relació des que es coneixen fins que arriben al final de la seva aventura, per dir-ho així, "l'altura", aquesta evolució tan dispar, oi? i tan marcada que tenen ells, jo crec que pot ser.
P. I ja per últim, si haguéssiu de definir la sèrie en tres paraules, quines serien?
R. J.M.P. Relació tòxica animal.
R. J.V. Un viatge a la supervivència, diria jo.
P. Doncs moltíssimes gràcies.
R. J.M.P. y J.V. A tu Luis, un plaer.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.