El PSC i els Comuns han tancat aquest dimarts un acord per a concentrar el vot al Senat a Girona, Lleida i Tarragona davant el pacte del PP amb la ultradreta Vox. La formació d'Ada Colau retirarà les seves candidatures a les tres províncies i donarà suport als socialistes, que s'han compromès a promoure la designació d'un senador autonòmic a proposta dels comuns. A Barcelona continuaran competint.
L'entesa ha arribat després de dies de negociacions bloquejades i hores després que el PP anunciés la seva retirada a Girona i Tarragona per a afavorir Vox. Ambdós partits ho han justificat com una "responsabilitat democràtica" per a "tancar el pas a la dreta i l'extrema dreta". També han denunciat que els de Feijóo i Abascal pretenen convertir el Senat en un instrument de "regressió democràtica i control d'institucions de l'Estat".
La portaveu socialista, Lluïsa Moret, ha assenyalat directament el PP per deixar aquestes dues províncies en mans d'una formació que ataca l'autogovern català. "El PP ha decidit fer-se petit a Catalunya", ha afirmat. Al seu parer, l'acord amb Vox exigia una resposta de les forces progressistes.
La resposta ha estat possible entre dos partits que mantenen diferències importants sobre habitatge i que competiran pels diputats al Congrés a tota Catalunya. El pacte permet col·laborar sense resoldre les disputes que travessen l'esquerra catalana. ERC continua fora, l'enfrontament entre els comuns i els republicans continua obert i Barcelona conserva la seva pròpia batalla electoral.
El PSC protegeix les seves actes i els Comuns guanyen una via al Senat
Els resultats de 2023 expliquen bona part de la negociació. El PSC va obtenir dotze dels setze senadors elegits directament a Catalunya, tres a cada província. ERC va aconseguir el quart escó a Barcelona, Lleida i Tarragona; Junts el va guanyar a Girona. Els comuns van quedar sense representació per elecció directa.
Amb aquesta distribució com a punt de partida, el suport dels Comuns pot ajudar els socialistes a defensar les seves actes davant el nou escenari electoral. La contrapartida ofereix a l'espai de Colau una representació que en les últimes generals se li va resistir a les urnes. El senador acordat haurà de ser designat pel Parlament, mitjançant un dels llocs corresponents al PSC. El seu nom no figura en l'acord anunciat.
El sistema electoral obliga a afinar qualsevol càlcul. A cada província catalana s'elegeixen quatre senadors i cada ciutadà pot marcar fins a tres noms, fins i tot de partits diferents. El PSC ja va guanyar el 2023 els tres escons als quals aspiraven els seus candidats. Concentrar ara el vot en ells pot protegir aquesta posició; atribuir-li automàticament el quart senador d'ERC seria una conclusió equivocada.
La competència serà especialment visible a Barcelona. Allà els comuns conserven una candidatura amb la qual disputar representació pròpia. El 2023, Laura Campos va quedar a uns 68.000 vots del republicà Joan Queralt, que va obtenir el quart escó. Aquest resultat explica l'interès de Comuns per mantenir oberta la possibilitat d'entrar al Senat per la província on concentra la seva major força electoral.
L'acord recupera una col·laboració amb antecedents, encara que amb un abast més reduït. PSC, ERC i els antecessors de Comuns van compartir l'Entesa Catalana de Progrés a les generals del 2000, 2004 i 2008. El 2011, l'aliança va continuar sense els republicans. Ara la cooperació s'articula mitjançant tres retirades i un compromís de representació autonòmica, mentre Barcelona queda al marge i ERC manté les seves pròpies candidatures.
L'habitatge i el Congrés mantenen oberta la disputa
El pacte electoral ha arribat amb una negociació important encara encallada entre el Govern de Salvador Illa i Comuns. La regulació de les compres especulatives d'habitatge continua enfrontant ambdós espais. El passat 21 d'octubre, Jéssica Albiach va advertir que tirarien endavant la seva proposta sense acord amb els socialistes si no acostaven posicions abans del dia 30. L'alternativa de l'Executiu per respondre a les objeccions del Consell de Garanties Estatutàries no havia convençut els comuns.
Aquesta negociació afecta de ple la campanya. Colau ha situat l'habitatge entre els seus principals arguments electorals i el seu espai necessita demostrar què aconsegueix en pressionar els socialistes. Cooperar amb el PSC enfront de Vox i exigir-li canvis en habitatge són dues decisions que Comuns haurà de defensar davant del mateix electorat. L'acord del Senat concreta la primera; la segona continua pendent de resultats.
Amb ERC, les diferències s'han acumulat durant anys. El 2019, Colau va conservar l'alcaldia de Barcelona malgrat que Ernest Maragall havia guanyat en vots, gràcies al pacte amb el PSC i al suport de tres regidors de la candidatura de Manuel Valls. El 2024, el rebuig dels comuns als pressupostos de Pere Aragonès pel projecte del Hard Rock va precipitar l'avançament electoral. La rivalitat entre ambdues formacions està lligada a decisions que van canviar governs i majories, a més de a la competència per votants pròxims.
La precampanya del 29N ha afegit un altre enfrontament. Podemos ha acordat donar suport a les candidatures d'ERC a Catalunya, incorporar independents a les seves llistes i compartir actes entre Gabriel Rufián i Irene Montero. La col·laboració ha reforçat una alternativa al Front Ampli de Colau precisament en el seu principal territori electoral. Aina Vidal va arribar a acusar ERC de llançar una "OPA hostil" contra l'espai dels comuns quan van fracassar els intents d'una candidatura unitària.
L'acord amb el PSC permet als Comuns oferir un resultat concret de cooperació després d'aquest fracàs. També deixa ERC defensant per separat les seves actes al Senat mentre competeix amb Colau pel vot al Congrés. Els republicans i els comuns van obtenir set diputats cadascun a Catalunya el 2023, dins de les candidatures d'ERC i Sumar. La disputa afecta qui representarà aquests votants i al pes que tindrà cada força en una futura majoria parlamentària.
En el conjunt d'Espanya apareix una separació semblant entre ambdues cambres. PSOE i Front Ampli han acordat candidatures al Senat en més de quaranta circumscripcions, mentre que per al Congrés mantenen la seva competència. Front Ampli concorrerà en totes les circumscripcions excepte Terol i Podemos presentarà llistes pròpies en bona part del país. La cooperació entre aquests dos espais s'ha aconseguit a Canàries, la Comunitat Valenciana i les Balears.
Al Senat es poden negociar retirades i llocs concrets per evitar que la dispersió del vot faciliti escons a les dretes. Al Congrés, qualsevol renúncia afecta també el programa, el grup parlamentari i la capacitat de negociar un futur Govern. Aquest repartiment de poder continua separant les esquerres, fins i tot on coincideixen a advertir del risc d'un Executiu de PP i Vox.
La batalla per la Cambra Alta té, a més, conseqüències institucionals. El Senat proposa quatre magistrats del Tribunal Constitucional per majoria de tres cinquenes parts. Les retirades i els acords territorials poden influir en el fet que un bloc assoleixi aquest llindar o necessiti negociar amb altres forces.
Des d'ERC, el candidat al Congrés Jordi Albert ha respost als moviments electorals reivindicant el seu propi espai. "Si hi ha algú perdut amb tant moviment que sàpiga que a ERC hi ha un lloc refugi", ha afirmat.
