Hi ha nens que demanen un mòbil per trucar a la seva mare": la cara més dura de la crisi migratòria a Ceuta

La ciutat atén ja 862 menors, espera superar el miler i busca els qui encara romanen en platges, muntanyes i assentaments; les ONG asseguren no donar a l'abast, migrants passant set i fam forçada, i denuncien una "desatenció sistemàtica"

04 d'agost de 2026 a les 20:58h
EuropaPress 7700805 cruz roja organizacion sur sur reparten alimentos basicos agosto 2026 ceuta
EuropaPress 7700805 cruz roja organizacion sur sur reparten alimentos basicos agosto 2026 ceuta

Cinc dies després de l'entrada massiva per la frontera, l'emergència humanitària continua a les platges, els voltants del CETI i altres punts de Ceuta. Hi ha persones que dormen a la intempèrie, menors encara sense identificar i migrants que depenen dels repartiments organitzats per veïns i entitats socials per aconseguir aigua o una mica de menjar.

No Name Kitchen i l'Associació Elín, dues organitzacions que treballen sobre el terreny, han denunciat aquest dimarts un tracte "inhumà", falta d'assistència bàsica i devolucions forçoses al Marroc. Els seus testimonis descriuen persones esgotades que acaben acceptant el retorn després de diversos dies exposades a la fam, la set i unes condicions insalubres.

"Hi ha gent que encara no ha menjat res des de dijous", ha explicat a 'EFE' Francesca Fusaro, coordinadora de No Name Kitchen. Els repartiments realitzats durant aquests dies han estat massa petits per cobrir totes les necessitats. Algunes persones es troben "al límit del desmai" i acaben tornant al Marroc per pur desgast físic, segons el seu relat.

"És una forma molt lletja de fer les coses", ha lamentat Fusaro. L'organització sosté que els retorns s'estan produint mentre efectius de l'Exèrcit i de les forces de seguretat busquen migrants per diferents punts de la ciutat, els introdueixen en furgonetes i els traslladen fins a la frontera. També denuncia actuacions basades en el perfil racial.

El Govern xifra en 72.000 les persones que van entrar a Ceuta i en 70.000 les que ja han tornat al Marroc. Les autoritats han destacat la cooperació amb Rabat i la rapidesa dels retorns, però les ONG qüestionen que totes aquestes decisions puguin considerar-se plenament voluntàries quan els qui romanen a la ciutat no tenen aigua, menjar, descans o informació sobre els seus drets.

L'Associació Elín, present a Ceuta des del 1999, parla d'una "desatenció sistemàtica" que afecta especialment migrants procedents de països com el Sudan i el Txad. Moltes d'aquestes persones han recorregut durant mesos rutes travessades per la guerra, la persecució i la violència i podrien reunir les condicions necessàries per sol·licitar protecció internacional a Espanya.

"Portar una persona al límit de la seva resistència física i psicològica és una crueltat amb conseqüències irreversibles per a la seva salut i la seva integritat", ha advertit l'entitat. Elín reclama protocols reals d'atenció humanitària i llocs d'acollida on les persones puguin descansar, rebre assistència sanitària i conèixer les opcions legals disponibles.

La falta d'aigua es va fer especialment visible a la platja del Trampolí. L'associació va denunciar dilluns que l'únic punt de subministrament potable de la zona havia quedat tallat mentre allà romanien nombrosos migrants. El servei va ser restablert aquest dimarts.

Bona part de la resposta immediata està recaient sobre organitzacions locals. Luna Blanca ha arribat a preparar i repartir 2.000 esmorzars en dues hores amb una desena de treballadors i diversos voluntaris. El seu president, Mustafa Abdelcader, calcula que l'entitat ha atès unes 4.000 persones des de dijous.

"Acaba d'arribar un nen que pateix un cop de calor i està tirat a terra. No podem deixar que es mori de fam. No som polítics. Som éssers humans", va explicar a 'Euronews' Halima Ahmed, educadora social i portaveu de Luna Blanca.

Varias cocineras y voluntarias, a 3 de agosto de 2026, en Ceuta. Gabriela Sardá Núñez / Europa Press
Diverses cuineres i voluntàries, a 3 d'agost de 2026, a Ceuta. Gabriela Sardá Núñez / Europa Press

Menors sense identificar i retorns sota sospita

La situació de la infància concentra ara bona part de la preocupació. Ceuta atén 862 menors migrants en centres ordinaris i recursos habilitats d'emergència, encara que la seva capacitat estructural estava preparada per a tot just 29. La ciutat calcula una sobreocupació del 2.872% i dona per fet que la xifra acabarà superant el miler.

Altres nens continuen al carrer, ocults a la muntanya, a la platja del Trampolí o en assentaments improvisats. Alguns s'amaguen per por de ser retornats. Unicef ha trobat nens de deu i dotze anys que únicament demanen un telèfon per avisar les seves mares que segueixen vius.

Save the Children ha enviat una carta al Govern després de rebre testimonis i imatges sobre possibles menors traslladats cap a la frontera marroquina. L'organització assegura que en alguns operatius apareixen persones molt joves i que ha conegut casos concrets de nens que haurien estat acompanyats fins al Tarajal.

"Abans de qualsevol retorn és imprescindible identificar cada nen i nena i avaluar individualment la seva situació, garantint sempre el seu interès superior", ha advertit Jennifer Zuppiroli, especialista en migracions de Save the Children. L'edat, les circumstàncies familiars i els riscos que afrontaria el menor al Marroc s'han de comprovar abans de prendre una decisió.

ActionAid ha rebut informació encara més preocupant de les seves organitzacions sòcies al Marroc. L'entitat assegura que centenars de persones, moltes d'elles menors, han estat traslladades fins a zones remotes del sud del país sense transport, allotjament ni mitjans per tornar a les seves llars.

Alguns nens van perdre els seus telèfons durant l'entrada a Ceuta i segueixen sense poder contactar amb les seves famílies. Entre les persones retornades també hi hauria joves algerians, tunisians i subsaharians que no tenen residència o xarxes familiars al Marroc.

La recent sentència del Tribunal Suprem impedeix aplicar les devolucions immediates previstes per a la frontera terrestre a les persones interceptades al mar quan intenten accedir nedant. El tribunal va establir que aquesta figura exigeix travessar un element físic de contenció i que el mar, les càmeres o els sistemes de vigilància no tenen aquesta consideració.

La resolució permet tramitar un retorn per les vies ordinàries, amb identificació, assistència jurídica i possibilitat de sol·licitar protecció internacional. En el cas dels menors, qualsevol retorn requereix a més una avaluació individual i garanties que seran lliurats a la seva família o a un servei de protecció adequat.

EAPN-ES ha reclamat una investigació independent que reconstrueixi el que va passar i determini possibles responsabilitats. L'entitat exigeix respectar el dret d'asil, el principi de no devolució i la prohibició de les expulsions col·lectives, especialment quan hi ha menors o persones procedents de països en conflicte.

25 milions per a una acollida desbordada

El Govern ha anunciat una partida extraordinària de 25 milions d'euros per atendre els menors migrants sols que es troben a Ceuta. Els recursos se sumen als 5,5 milions distribuïts al juliol i serviran per reforçar instal·lacions, personal i atenció especialitzada.

Joventut i Infància també treballa en el trasllat de menors a altres comunitats autònomes. La reforma de la Llei d'Estrangeria permet activar un repartiment obligatori quan un territori supera àmpliament la seva capacitat. Save the Children reclama accelerar aquestes derivacions per alleujar uns centres que ja funcionen molt per sobre de les seves possibilitats.

Els menors es troben repartits entre el centre de La Esperanza, la nau Tarajal Nueva Esperanza i els dos espais habilitats a Piniers. Educació ha cedit a més dos centres escolars per atendre especialment les nenes, un dels grups més exposats a la violència, l'explotació i els abusos durant aquests desplaçaments.

El Govern ceutí manté que la resposta continua sent insuficient i demana a l'Estat més agents, recursos i capacitat d'acollida. La Ciutat Autònoma calcula que encara romanen entre 3.000 i 5.000 migrants, mentre les xifres de l'Executiu central redueixen aquesta estimació a unes 2.000 persones. L'absència d'un registre complet impedeix conèixer quantes segueixen al carrer o romanen ocultes.

El balanç oficial ja arriba als 75 morts al costat espanyol de la frontera. La majoria van morir ofegats mentre intentaven envoltar l'espigó o aixafats durant l'allau. Els cossos estan sent traslladats a l'antic Hospital Militar per practicar les autòpsies i avançar en la seva identificació.

Almenys 44 persones, principalment joves i menors, continuen en parador desconegut. Les seves famílies les busquen des del Marroc mitjançant trucades, fotografies difoses en xarxes socials i peticions d'ajuda a organitzacions humanitàries.

La Guàrdia Civil ha obert una oficina especial a les dependències duaneres d'El Tarajal per recollir denúncies entre les 8.00 i les 21.00 hores. Els familiars poden aportar descripcions físiques, cicatrius, tatuatges, operacions mèdiques o objectes personals que facilitin la identificació.

També s'ha habilitat el correu ce-cmd-ceuta-pjlaboratorio-identificacion@guardiacivil.org. Cada dada rebuda serà incorporada a la recerca de les persones desaparegudes i al procés d'identificació dels cadàvers recuperats al mar.

Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.

Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.

Activar ara
Sobre l'autor
foto jaime
Jaime Barrionuevo

Redactor de ElConstitucional.es

Veure biografia
El més llegit