Més de cinc dècades després de l'últim viatge humà a la Lluna, la missió Artemis II de la NASA ha retornat la humanitat a la òrbita lunar, marcant un abans i un després en l'exploració espacial. La nau Orión, amb quatre astronautes a bord, va enlairar-se l'1 d'abril des de Cap Canaveral (Florida) i ha aconseguit completar amb èxit una de les fases més ambicioses del programa Artemis, el successor de l'històric programa Apol·lo.
La tripulació, formada per Reid Wiseman, Victor Glover i Christina Koch, de la NASA, juntament amb el canadenc Jeremy Hansen, ha protagonitzat diverses fites simultànies. Koch s'ha convertit en la primera dona a assolir l'òrbita lunar, Glover en el primer astronauta de color a fer-ho, i Hansen en el primer no estatunidenc a participar en una missió lunar de l'agència. Aquesta combinació converteix Artemis II en la missió més diversa mai enviada cap a la Lluna.
Un dels moments més destacats del viatge es va produir quan la nau va superar els 406.000 quilòmetres de distància respecte a la Terra, establint un nou rècord històric i superant la marca de l'Apol·lo 13 el 1970. “Han viatjat ara més lluny des de la Terra que qualsevol altre humà en la història”, va celebrar l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, en un missatge públic.
Durant el seu pas per la cara oculta de la Lluna, els astronautes van quedar incomunicats amb la Terra durant uns 40 minuts, un fenomen previst a causa de la interferència del mateix satèl·lit. Va ser precisament en aquest tram quan la tripulació va dur a terme una de les observacions més rellevants de la missió, estudiant una regió que mai és visible des del nostre planeta.
La fase d'observació lunar, que es va desenvolupar durant unes set hores, va permetre als astronautes analitzar la superfície a una distància mínima d'uns 6.500 quilòmetres. A través de fotografies i observació directa, van detectar variacions de color, tons marrons i blavosos, que ajuden a comprendre millor la composició mineral i l'antiguitat de la Lluna.
A més, la missió va coincidir amb un fenomen excepcional: un eclipsi solar total de 53 minuts visible únicament des de la seva posició al voltant de la Lluna. Aquest esdeveniment va permetre estudiar la corona solar en condicions úniques, així com observar possibles impactes de meteorits i pols en suspensió a l'horitzó lunar.
L'experiència al costat ocult va deixar impressions profundes en la tripulació. “Vam veure coses que cap ésser humà havia vist abans, ni tan sols en el programa Apol·lo”, va afirmar el comandant Reid Wiseman. Per la seva banda, Victor Glover va relatar que, malgrat la tensió del moment sense comunicacions, “vaig resar una petita oració, però després vaig continuar gravant”.
La missió també va incloure una conv
ersació en directe amb el president dels Estats Units, Donald Trump, qui va agrair la “valentia” dels astronautes i va reafirmar l'objectiu d'establir una presència permanent a la Lluna. “Tornarem per deixar no només petjades, sinó una missió duradora”, va afirmar.
Malgrat alguns contratemps menors, com una fallada al vàter i la presència d'olors incòmodes a la càpsula, la missió ha avançat sense problemes crítics. Artemis II encara ara el seu retorn a la Terra, previst per al 10 d'abril amb un aterratge davant la costa de San Diego, tancant així una expedició de deu dies que obre una nova era en l'exploració lunar.
