Israel tanca les urnes en unes eleccions decisives per al futur polític de Benjamin Netanyahu, qüestionat pels errors de seguretat del 7 d'octubre de 2023 i per la guerra de Gaza. Amb una oposició encapçalada per Gadi Eisenkot i sense una majoria garantida en les enquestes, l'atenció se centra ara en els primers sondejos i en la batalla per reunir els suports necessaris per a governar.
El primer ministre, líder del Likud, ha afrontat una jornada que arriba després dels atemptats del 7 d'octubre de 2023 i la guerra a Gaza, mentre Gadi Eisenkot, general retirat i antic cap de l'Estat Major, busca presentar-se com la principal alternativa al bloc de Netanyahu.
La Kenésset reparteix 120 escons i exigeix 61 diputats per a investir Govern, però cap bloc arriba amb aquesta xifra garantida. Israel tria en una única circumscripció nacional, amb llistes proporcionals i una barrera del 3,25 % per a entrar al Parlament.
Les enquestes publicades abans de la votació dibuixaven un hemicicle fragmentat: Kantar atribuïa al Likud 20 escons i a Yashar 22; Midgam, 21 i 23, respectivament. Junts, la llista vinculada a Naftali Bennett i Yair Lapid, apareixia amb 14 o 15, Els Demòcrates amb 8 o 10 i la Llista Conjunta àrab amb 9 en ambdós sondejos.
La seguretat, Gaza i la rendició de comptes continuen manant
L'ofensiva israeliana sobre Gaza ha deixat una devastació massiva: desenes de milers de palestins morts, centenars de milers de ferits, barris sencers destruïts i una població sotmesa a desplaçaments forçosos i a greus restriccions per a accedir a aliments, aigua, electricitat i atenció mèdica. L'ofensiva i les limitacions a l'entrada d'ajuda humanitària han agreujat una crisi que organismes internacionals i organitzacions de drets humans fa anys que denuncien. El novembre de 2024, la Cort Penal Internacional va emetre una ordre d'arrest contra Benjamin Netanyahu per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat, inclosos l'ús de la fam com a mètode de guerra i l'assassinat. A més, el 26 d'octubre de 2026, una comissió independent d'investigació de l'ONU va concloure que Israel havia comès actes de genocidi a Gaza, també després de l'alto el foc.
La campanya s'ha concentrat en la responsabilitat pel 7 d'octubre, el futur de Gaza, la qüestió palestina, la reforma judicial i el reclutament dels ultraortodoxos. L'oposició reclama investigar les fallades de seguretat que van deixar al voltant de 1.200 morts i 251 segrestats, Netanyahu defensa la seva gestió i reivindica les operacions posteriors. Tanmateix, l'ofensiva militar no ha tancat el debat sobre les fallades que van permetre els atemptats ni ha apartat Netanyahu de les crítiques per la seva responsabilitat política.
Eisenkot exigeix una comissió estatal d'investigació i promet acabar amb el poder militar i governamental de Hamàs en un termini de 18 mesos. Netanyahu, per la seva banda, basa la seva campanya en la seguretat nacional i en la seva experiència, tot i que arrossega el retret per les fallades prèvies i un judici per corrupció.
Les principals candidatures jueves no situen la creació d'un Estat palestí com a eix programàtic. Al mateix temps, les formacions d'extrema dreta Otzma Yehudit i Sionisme Religiós sostenen el bloc del primer ministre, mentre que Yisrael Beiteinu afegeix una altra capa de tensió entre votants seculars i religiosos.
Les urnes tanquen amb una participació rècord i la batalla pel poder continua oberta
La jornada també ha deixat una participació inusualment elevada. A les 16.00 hores havia votat el 55,7 % de l'electorat, el nivell més alt a aquella hora des de 1973, i en les tres primeres hores la participació va assolir el 16,7 %, el ritme inicial més ràpid des de 1981.
A les 18.00 hores, la xifra va pujar al 66,7 %, per sobre del 57,7 % registrat a la mateixa hora en les eleccions de 2022. Netanyahu va acusar els seus rivals d'intentar robar les eleccions i va advertir d'un suposat frau, però la Comissió Electoral va negar que existeixin proves d'una manipulació sistemàtica.
L'autoritat electoral sí que investiga irregularitats puntuals, com paperetes deteriorades o absents, i la policia va detenir tres sospitosos per un intent de suborn de votants a favor de Ra'am. Aquest episodi afegeix pressió política, però no prova per si sol una alteració general del procés.
Amb els col·legis electorals tancats, els sondejos a peu d'urna ja ofereixen les primeres estimacions del repartiment dels 120 escons de la Knesset, tot i que encara no són resultats oficials. La principal incògnita és si Benjamin Netanyahu aconseguirà reunir els 61 diputats necessaris per a formar Govern o si l'oposició encapçalada per Gadi Eisenkot podrà articular una majoria alternativa. Les enquestes prèvies a la votació apuntaven a un Parlament fragmentat, ambdós blocs per sota de la majoria absoluta, per la qual cosa els partits minoritaris podrien resultar decisius. El recompte continuarà durant els pròxims dies i els resultats oficials estan previstos per al 4 de novembre, abans que el president Isaac Herzog iniciï les consultes per a encarregar la formació de l'Executiu.