La legislatura ha entrat en un compte enrere polític que ja mira obertament cap a les urnes. Pedro Sánchez manté en públic la seva intenció d'arribar fins al 2027, però dins del Govern creix la possibilitat de celebrar les eleccions generals entre febrer i març. El desenllaç dels Pressupostos, l'interès del PSOE per separar la campanya estatal de les municipals i autonòmiques de maig i la debilitat parlamentària de l'Executiu alimenten un calendari cada vegada més estret.
La data del 14 de febrer va saltar aquesta setmana al debat públic durant una intervenció d'Esther Palomera a 'Malas Lenguas'. La periodista va situar aquest diumenge com una possible jornada electoral, una afirmació recollida i difosa ràpidament en xarxes socials. El comentari coincideix amb un dels escenaris que circulen des de fa setmanes en els partits de la coalició.
‼️ OJO: A Esther Palomera se le acaba de escapar en @MalasLenguas_Tv que las elecciones generales podrían ser el domingo 14 de febrero. pic.twitter.com/tGX7TANpxJ
— Miguel Ángel Bernal Sánchez-Roxado (@mabernalsanchez) September 14, 2026
Segons fonts internes de Sumar consultades per 'ElConstitucional.es', Moncloa hauria traslladat al soci minoritari un full de ruta que concedeix a l'intent pressupostari fins a finals de desembre, aproximadament fins al dia 30. Si els comptes del 2027 decauen al Congrés, Sánchez podria activar immediatament la convocatòria electoral. Les mateixes fonts insisteixen que es tracta d'una possibilitat subjecta al desenvolupament polític dels pròxims mesos i que la decisió roman exclusivament en mans del president.
El calendari legal estreny la finestra electoral
La data del 14-F presenta una dificultat evident. La Llei Orgànica del Règim Electoral General estableix que les eleccions han de celebrar-se 54 dies després de la publicació del decret de convocatòria. Per votar el 14 de febrer, la dissolució de les Corts hauria de publicar-se al voltant del 22 de desembre. Sánchez hauria d'abandonar llavors la batalla pressupostària abans del límit manejat pel Govern.
Si Moncloa manté oberts els comptes fins als últims dies de l'any, les dates encaixarien millor a partir del 28 de febrer. Una convocatòria publicada el 5 de gener portaria les urnes a aquest diumenge. El 7 de març exigiria signar el decret el 12 de gener i el 14 de març, una altra data contemplada per les fonts, obligaria a fer-ho el dia 19.
El 14-M afegeix un component simbòlic per al PSOE. Aquest dia es complirien 23 anys de la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004. El seu principal avantatge, però, seria pràctic. Permetria tramitar els Pressupostos durant diverses setmanes, assumir la seva probable derrota i obrir la campanya amb les mesures socials dels comptes convertides en programa electoral.
Les fonts consultades apunten també a un entesa discreta entre el PSOE i el PNB per allunyar les generals de les eleccions municipals i forals basques, previstes per al 23 de maig. Els nacionalistes volen evitar que una campanya dominada per la confrontació entre Sánchez, Feijóo i Abascal condicioni les seves disputes locals amb EH Bildu. Ara com ara, aquest acord no té confirmació pública.
Els Pressupostos poden tancar la legislatura
PSOE i Sumar acaben d'activar la negociació d'uns comptes que el Govern promet dotar de la major despesa social de la història, amb un sostre de despesa de 226.032 milions d'euros. El soci minoritari reclama més inversió en habitatge públic, mesures per abaratir els lloguers, una prestació universal per criança, nous recursos per a dependència i una reforma fiscal que augmenti la contribució dels grans patrimonis.
El problema és al Congrés. Junts manté trencat l'acord d'investidura i Podem rebutja uns comptes que consolidin l'augment de la despesa militar. ERC reclama avenços en finançament autonòmic, mentre el PNB i EH Bildu guarden una prudència negociadora que tampoc garanteix els seus vots. L'aritmètica necessària per aprovar el projecte resulta avui difícil de reconstruir.
Un rebuig parlamentari dels Pressupostos permetria a Sánchez continuar governant amb els comptes del 2023 prorrogats, com ha passat durant tota la legislatura. L'eventual convocatòria respondria a una decisió política. L'Executiu podria presentar el projecte com la seva última gran proposta social, obligar cada grup a retratar-se i acudir després a les urnes denunciant el bloqueig d'una majoria parlamentària esgotada.
El president ja va deixar marge per a un possible ajustament del calendari durant la seva entrevista d'inici de curs a la Cadena SER, encara que posteriorment ha tornat a defensar que la seva voluntat passa per completar la legislatura. La Constitució atribueix a Sánchez la responsabilitat de proposar la dissolució, després de deliberar-la amb el Consell de Ministres, per la qual cosa qualsevol data seguirà oberta fins a la publicació del decret.
Les enquestes avisen una esquerra dividida
La fotografia electoral explica part de les cauteles. La mitjana simple de quatre sondejos nacionals publicats al setembre —CIS, InvyMark, Hamalgama i Target Point— col·loca el PP en el 31,1%, el PSOE en el 27,1% i la ultradreta Vox en el 18,4%. Sumar ronda el 6,1% i Podem el 3,4%.
Les diferències entre estudis són importants. El CIS manté el PSOE al capdavant amb un 31%, mentre les tres enquestes privades situen el PP entre el 31,5% i el 33,7% i els socialistes entre el 25,1% i el 26,8%. Fins i tot incorporant aquesta disparitat, la mitjana de les seves projeccions deixa aproximadament 132 diputats al PP, 113 al PSOE, 64 als ultres de Vox, vuit a Sumar i tres a Podem. El bloc de Feijóo i Abascal assoliria uns 197 escons.
La major amenaça per a Sánchez es troba en la fragmentació a la seva esquerra. Sumar i Podem reuneixen al voltant del 9,5% en la mitjana de setembre, gairebé tres punts menys que el resultat conjunt del 2023. En presentar-se per separat, a més, el repartiment provincial pot deixar milers de vots sense representació. Les projeccions analitzades concedeixen a ambdues forces uns onze diputats, enfront dels 31 obtinguts per la coalició de Yolanda Díaz en les últimes generals.
Aquest escenari ha accelerat les converses sobre candidatures, primàries i possibles aliances. També explica el temor que una part de l'electorat progressista torni al PSOE mitjançant el vot útil. Sánchez necessita que l'esquerra alternativa resisteixi i que els partits sobiranistes conservin prou força parlamentària per intentar reconstruir una majoria enfront de PP i Vox.
El primer dia decisiu serà el 22 de desembre. Si per llavors les Corts segueixen obertes i el Govern continua negociant els Pressupostos, el 14-F haurà quedat fora del calendari. La batalla es traslladarà a finals de febrer i a un mes de març que Moncloa, Sumar i la resta de socis ja contemplen com el possible final de la legislatura.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
