El tràgic accident ferroviari a Adamuz, Còrdova, on dos trens d'alta velocitat van col·lidir causant 45 morts i més d'un centenar de ferits, ha desencadenat una allau de desinformació a les xarxes socials com X. Amb un abast amplificat total de 26,2 milions d'impressions –sumant abast directe, amplificació directa (RT + mencions), indirecta (RT/m'agrada de respostes, respostes secundàries i clons de publicacions), el cost de la propagació orgànica de les notícies falses ha generat fins a la data un dany reputacional equivalent a 577.398,70 euros en termes de màrqueting.
Tanmateix, els desmentiments impulsats pel ministre de Transports, Óscar Puente, i verificadors com Maldita.es i Newtral han neutralitzat 451.896,50 euros, el 78% d'aquest impacte. Aquesta xifra il·lustra la capacitat de les respostes oficials per mitigar, encara que no eliminar, la viralitat tòxica, característica de la infodèmia o pandèmia informativa generada per la desinformació. D'aquí el balanç reputacional negatiu d'aquesta campanya de notícies falses que es xifra en -125.502,20 euros nets.
La diferència entre les més de 26 milions de persones impactades pels bulos i les més de 16 milions a les quals van arribar les rectificacions és de gairebé 10 milions d'impressions i mostra que els desmentiments no arriben a curar la infodèmia a falta d'infovacunes com l'alfabetització digital en entorns polaritzats com la societat espanyola
Principals bulos sobre Adamuz: la viralitat de la desinformació
El descarrilament del tren Iryo seguit de la col·lisió amb l'Alvia de Renfe va ocórrer en un tram convencional, amb investigacions apuntant a una fallada a la via. Des de les primeres hores, boles i fake news van explotar la incertesa.
Entre les notícies falses clau, destaquen les teories conspiratives sobre rituals satànics o presumptes sabotatges estrangers, especulacions sense evidència que van ser desmuntades per Maldita.es i Óscar Puente. És l'únic dels principals bulos (va produir un dany de gairebé 77.000 euros) amb balanç net positiu (els desmentiments van sobrepassar els 109.000 euros)
Així mateix, destaquen les especulacions sobre l'antiguitat del tram de via on es va produir l'accident, basant-se en mitges veritats per insinuar negligència, desmentit per Puente aportant la documentació tècnica d'Adif que prova que el punt de la via on es va produir el descarrilament forma part de les construïdes el 2023 i instal·lades entre el maig i el juliol del 2025. Es tracta d'una mitja veritat amplificada pels mitjans de comunicació (particularment El Mundo) i polítics com Miguel Tellado (PP), ja que efectivament les vies renovades es van soldar en alguns trams amb les antigues, però el descarrilament del tren Iryo va ocórrer en una de les renovades, no en el punt de soldadura, que també és objecte de la investigació actual.
En una desinformació d'El Español té també el seu origen el rumor dels trens auscultadors d'ADIF abandonats en cotxeres, i fins i tot vandàlics. ADIF disposa d'una flota de sis auscultadors en actiu (tres d'alemanys de Stadler, els tres rodant i rebent dades i un treballant a la línia Madrid-Barcelona; 2 de BT en servei, i el Séneca, a punt de ser reparat per entrar en funcionament) i, efectivament, un Talgo de la sèrie 106 “Doctor Avril” amb l'homologació imprescindible de seguretat en curs i un nou CAF pendent de rebre. La difusió d'aquest rumor pretenia sembrar l'espècie que no es realitzaven les inspeccions en no disposar de mitjans, però va ser desmentit pel propi Puente i per ADIF, que van confirmar les set inspeccions realitzades en el tram de l'accident (dues auscultacions geomètriques, i cinc dinàmiques, a més de la d'ultrasons), i van aconseguir neutralitzar 69.000 euros del dany original persistent de 92.000.
La tragèdia, de fet, va donar peu a diverses mentides i desinformacions sobre els protocols de revisió de les vies, incloent-hi les auscultacions geomètriques i dinàmiques d'Adif esmentades, al que s'hi uneix el pas diari de trens per revisar la seguretat dels trajectes. Va ser desmentit pel mateix Puente aclarint els protocols i la publicació de guies per part de la Moncloa.
En aquest context, s'han produït, a més, deepfakes o imatges manipulades per la IA de l'accident, presentades com a reals per mitjans i redifoses per la xarxa. El cas de la SER suposa una bona pràctica, ja que després de caure en l'error de difondre una imatge que van rebre generada per la IA de Google, Gemini, i que fins i tot presentava la seva marca d'aigua, van rectificar i van demanar disculpes per difondre-la, després dels desmentiments per part de Newtral i Maldita.es.
La desinformació amb imatges també ha recorregut el camí invers, ja que s'han qualificat com a possibles notícies falses vídeos i fotos alterats suggerint negligència per part de RTVE, que ho va desmentir provant l'autenticitat del material difós per l'ens públic.
Un altre dels rumors amb més difusió va tenir a veure amb la manipulació del plec de condicions d'una concessió al Marroc per a la fabricació de trens al país, que va ser presentat originalment per l'agitador ultra Vito Quiles com un "regal" de milions d'euros al Marroc per a trens mentre es "descuidaven" els espanyols. El desmentiment, verificat per l'Agència EFE i Maldita.es, va provar que la concessió era realment de crèdits reemborsables (amb interessos) condicionats a la fabricació d'aquests trens i infraestructures per part d'empreses espanyoles, i no un "regal" de fons que detragués la inversió en manteniment o expansió de la xarxa espanyola. Suposa el rumor amb pitjor balanç (40.000 euros de dany reputacional) després de la seva neutralització parcial.
Impacte econòmic desagregat
La següent taula resumeix l'impacte en impressions directes i amplificades dels principals bulos sobre l'accident d'Adamuz, així com el total ajustat en euros que reflecteix el dany reputacional i la seva mitigació parcial amb els desmentiments.
Metodologia científica
Aplicant un model economètric original basat en "màrqueting equivalent" –desenvolupat en el marc de la meva tesi en curs al Doctorat de Periodisme a la Universitat Complutense, “Un model economètric de reputació aplicat a la desinformació política: Infodèmia i anàlisi d’infovirus a Espanya, 2025–2026”, dirigida pel doctor Fernando Peinado i centrada en la quantificació economètrica de notícies falses, desinformacions i malinformacions i el paper del periodisme en la seva propagació o mitigació–, el balanç net ajustat revela el dany residual esmentat de 125.502,20 euros.
Aquest model transforma les impressions i interaccions de les notícies falses i fake news a X, així com els seus desmentiments, en termes del que costarien en euros si es pretengués assolir el mateix impacte a través de publicitat pagada a la xarxa social. El model aplica un CPM (cost per cada mil impressions) de 6 euros (basat en benchmarks espanyols com els de Brafton i Improvado, que situen de forma conservadora el preu mitjà entre 5-10 euros per a campanyes locals el 2026) i un CPE (cost per engagement) d'1 euro (una mica superior al preu mediat global de 0.18-0.58 euros segons Quantum IT i SQMagazine, per reflectir l'alta competència en temes polaritzats a Espanya). Això és, modelitza l'impacte reputacional en euros tenint en compte la inversió que hagués necessitat una marca per produir aquests mateixos impactes en publicitat.
El model incorpora un ajustament d'amplificació en el preu total per capturar el cost efectiu d'interaccions secundàries i propagació orgànica d'aquestes notícies falses. I fa el mateix amb els desmentiments, de manera que pot presentar un balanç reputacional (pèrdues i guanys) de caràcter persistent en el temps aplicat a la desinformació, on les notícies falses serien les pèrdues i els desmentiments les guanys.
Conclusió: la desinformació costa cara
El cas Adamuz evidencia que la desinformació genera un dany net persistent, inicialment de 577.512 euros, neutralitzat parcialment fins als 125.502 euros equivalents només a la xarxa social X, fins i tot amb desmentiments eficaços en el mateix canal. El ministre Puente i els organismes verificadors han aconseguit mitigar el 78% del dany, però l'amplificació orgànica de mentides exigeix regulació urgent a X, més enllà de les notes de context, i educació mediàtica de la societat. A El Constitucional, defensem la idea central de la nostra tesi doctoral que la veritat s'ha de quantificar per combatre el caos digital de la infodèmia.