L'Audiència Provincial de Badajoz ha condemnat David Sánchez a nou anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l'exercici del dret de sufragi passiu com a cooperador necessari d'un delicte de prevaricació administrativa.
La sentència, però, no és ferma, contra ella es pot interposar recurs d'apel·lació davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura en el termini de 10 dies.
A judici de la lletrada que subscriu el present article, la sentència presenta diversos aspectes que poden constituir els arguments d'impugnació per part de la defensa:
Un dels elements més rellevants de la sentència és que David Sánchez no és condemnat per haver dictat una resolució administrativa, cosa impossible atès que no ostentava la condició d'autoritat ni de funcionari públic.
La condemna es fonamenta en una tesi diferent: que va cooperar necessàriament en la modificació del lloc de treball que posteriorment va ocupar.
Segons l'Audiència Provincial, David Sánchez va presentar la sol·licitud per optar al lloc, va participar en el procediment selectiu i posteriorment va interessar i va consentir la modificació de la denominació i característiques del càrrec, beneficiant-se conscientment d'una actuació administrativa dissenyada per adaptar el lloc als seus interessos professionals.
Precisament aquesta construcció jurídica serà, previsiblement, un dels principals fronts del recurs.
Va existir realment una cooperació necessària? La jurisprudència del Tribunal Suprem exigeix que el cooperador necessari realitzi una aportació indispensable o imprescindible per a la comissió del delicte. No n'hi ha prou amb resultar beneficiat per una actuació il·lícita ni amb conèixer la seva existència; és necessari acreditar una intervenció sense la qual el delicte no hauria pogut cometre's.
En aquest cas es poden plantejar diverses objeccions jurídiques.
En primer lloc, presentar-se a una convocatòria pública i aportar la documentació requerida constitueix una actuació pròpia de qualsevol aspirant, però difícilment es pot identificar amb el domini del procediment administratiu o amb l'adopció de les decisions que posteriorment van ser considerades arbitràries.
En segon lloc, el control de l'expedient administratiu mai va correspondre a David Sánchez. Les decisions relatives a la modificació del lloc, la seva tramitació i la seva aprovació depenien exclusivament dels òrgans competents de la Diputació. De fet, la mateixa sentència NO declara provat “que persona o persones determinades exercissin pressió o influència sobre els acusats primerament filiats, prevaler-se de l'exercici de les facultats d'un càrrec o de qualsevol altra situació derivada d'una relació personal o jeràrquica amb aquells”.
Un altre aspecte susceptible de revisió és la motivació de la sentència.
La resolució considera acreditada la cooperació necessària, però no concreta quina va ser exactament l'actuació de David Sánchez que va resultar imprescindible per a la comissió del delicte.
I aquesta qüestió no és menor.
La modificació del lloc de treball era una decisió que depenia íntegrament de l'Administració. Des de la perspectiva de la prova practicada, no sembla que la convocatòria o la posterior transformació del lloc exigissin cap actuació específica per part de David Sánchez.
Per això es pot sostenir que la sentència confon el benefici obtingut amb la participació penalment rellevant, quan el Dret Penal exigeix quelcom més que el simple aprofitament d'una actuació il·lícita realitzada per tercers.
Potser un dels arguments jurídics més interessants de l'eventual recurs es troba en la pròpia estructura de la sentència.
L'Audiència declara expressament que els fets corresponents al denominat "Bloc A" (la creació inicial de la plaça, el suposat disseny del procediment per afavorir l'acusat, el coneixement previ del procés o el benefici obtingut des de l'origen) es troben prescrits. No obstant això, encara que la condemna formal es refereix únicament a la modificació del lloc, bona part del relat incriminatori descansa precisament sobre aquells fets ja prescrits.
Convé recordar que ens trobem davant d'una sentència no ferma.
El recurs davant el Tribunal Superior de Justícia permetrà revisar tant la valoració de la prova realitzada per l'Audiència Provincial com la suficiència de la motivació sobre l'existència d'una cooperació necessària.
Serà precisament en aquesta fase on s'hauran d'analitzar qüestions essencials com la veritable entitat de la participació atribuïda a David Sánchez, la suficiència de la prova practicada i la incidència que poden tenir els fets declarats prescrits sobre la construcció de la condemna.
Caldrà esperar al desenvolupament del recurs per comprovar si el Tribunal Superior comparteix la interpretació realitzada per l'Audiència Provincial o, per contra, considera que concorren dubtes suficients per revocar la condemna i dictar una sentència absolutòria.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
