El 22 d'octubre de 2001, Televisión Española estrenava un programa que transformaria la televisió espanyola. Sota el nom d'Operación Triunfo, i presentat per Carlos Lozano, 16 joves desconeguts entraven en una acadèmia per a formar-se com a cantants, conviure davant les càmeres i poder aconseguir una carrera discogràfica, i poder representar Espanya a Eurovisió.
Ningú podia imaginar que aquella experiència televisiva acabaria convertint-se en un dels formats d'entreteniment més recognoscibles d'Espanya.
La mecànica del concurs era la següent: cada setmana els concursants cantaven generalment en parelles una cançó que assajaven durant tota la setmana i a l'acadèmia. A la gala un jurat professional nominava quatre concursants als quals proposaven per abandonar l'acadèmia, la directora de la qual era la cantant Nina.
D'aquests quatre concursants, els professors en salvaven un, els companys un segon, i el tercer salvat es decidia per a la setmana següent després que l'audiència pogués votar per un o altre. D'aquesta manera l'audiència podia implicar-se emocionalment en el recorregut d'uns artistes des dels seus primers assajos fins a la seva sortida al mercat professional.
En el record d'aquesta primera edició queden actuacions mítiques com “Escondidos” interpretada per Chenoa y David Bisbal —que serien parella durant uns anys—, “Noches de bohemia” interpretada per Manu Tenorio i Nuria Fergó, o “Ausencia” de Rosa López.
Per al record d'aquesta edició, quedarà la cançó coral “Mi música es tu voz”, convertida en un himne.
El naixement d'un fenomen televisiu
La primera edició, produïda per Gestmusic i emesa per TVE, va començar amb una proposta aparentment senzilla: reunir joves aspirants en una acadèmia, sotmetre'ls a una formació musical intensiva i mostrar setmanalment la seva evolució davant el públic. No obstant això, la combinació de convivència, aprenentatge, competició i actuacions en directe va convertir el format en una experiència col·lectiva.
L'èxit va ser extraordinari. La primera edició va assolir una mitjana propera als 6,9 milions d'espectadors i al voltant del 44 % de quota de pantalla, amb una final que va superar els 12 milions d'espectadors i va fregar el 69 % de share. Unes dades inimaginables avui.
El programa va transcendir ràpidament la pantalla. Les cançons de les gales es van transformar en èxits comercials, els discos recopilatoris van ocupar els primers llocs de vendes i els concursants van protagonitzar gires multitudinàries.
La televisió havia trobat una fórmula capaç de combinar l'espectacle amb la identificació personal. El públic no es limitava a escoltar cançons: es vinculava emocionalment a un o altre concursant, podent-los fer favorit de cada gala (que el feia intocable a l'hora de la nominació) o salvar-lo de la nominació.
No obstant això, el format no va estar exempt de crítiques, molts cantants consagrats criticaven el programa, per l'estrellat immediat que oferien als concursants, i també pel preu dels discos del programa, molt inferior a la mitjana de mercat.
Això va suposar que durant molts anys ser “triunfito” hagi estat en moltes ocasions, sobretot per als concursants menys coneguts, un estigma.
Tres temporades i un somni anomenat Eurovisió
Després de l'èxit de la primera edició, l'octubre de 2002, va donar el tret de sortida a una segona edició. Per al record quedarà l'accident que van patir en una de les primeres gales diversos concursants en caure d'una escala de l'escenari. El concursant més vegades favorit en aquesta edició va ser el canari Tony Santos, que finalment no va poder arribar a la final, que va ser guanyada per Ainhoa Cantalapiedra, quedant Manuel Carrasco en segona posició.
Menció a part mereix el cas de Mai Meneses, que encara que va ser la primera expulsada va triomfar amb el grup Nena Daconte uns anys després.
La segona edició va tornar a alimentar la relació entre el concurs i Eurovisió. Beth, amb “Dime”, va representar Espanya a Riga i va acabar en vuitena posició. Un any després, el 2003, començava la tercera i última edició del format a Televisión Española, una mica ressentida ja en audiències. En aquesta edició el format va canviar, donant al públic tot el protagonisme a l'hora de nominar els quatre concursants.
L'edició la va guanyar el valencià Vicente Seguí i el representant a Eurovisió va ser Ramón del Castillo, que va representar Espanya a Istanbul el 2004 amb el tema “Para llenarme de ti”. Amb la tercera edició va concloure aquella primera etapa de selecció eurovisiva lligada a OT. El programa seguiria el seu camí i Eurovisió buscaria després altres fórmules per triar els seus representants.
El salt a Telecinco: una nova etapa per al format
El 2005, després de tres edicions a TVE, Operación Triunfo va canviar de cadena i va aterrar a Telecinco. El trasllat suposava un desafiament: mantenir la identitat del concurs en una televisió comercial amb una programació i una estratègia d'entreteniment diferent.
El format conservava els seus elements fonamentals, però s'adaptava progressivament a l'estil de la cadena. Les gales, les històries personals i les rivalitats adquirien major pes dins d'una oferta televisiva cada vegada més competitiva. El programa continuava sent un aparador musical, encara que també s'integrava en una televisió on el conflicte i la conversa al voltant dels personatges tenien un valor creixent.
Aquesta primera edició d'Operación Triunfo a Telecinco va estar marcada per la polèmica amb Idaira, concursant canària favorita del públic durant setmanes que va ser durament criticada pel jurat i el tracte de la qual va ser fins i tot rebutjat pel Cabildo de l'illa de Tenerife
Aquesta edició que va deixar pas a cantants com Edurne o Soraya Arnelas va ser guanyada pel també canari Sergio Rivero.
OT continuava sent un èxit, però ja no era una novetat absoluta. Necessitava nous ingredients per a continuar despertant interès. És en aquest escenari, quan en l'edició que va començar el 2006, va cridar l'atenció un, fins llavors, desconegut membre del jurat: Risto Mejide, que aviat va aconseguir popularitat per les seves mordaces valoracions, que no tenia cap filtre, arribant-se a ficar amb el vestuari dels concursants, la selecció de temes i fins a la tasca dels professors de l'acadèmia, cosa que la va portar a enfrontaments amb el llavors director de la mateixa Kike Santander.
L'edició va ser guanyada per la cantant lleidatana Lorena Gómez.
2008: Virginia Maestro, Risto Mejide i una edició per la polèmica
L'edició de 2008 representa un dels capítols més recordats de la història del concurs. Va ser una temporada amb bons resultats d'audiència, però també amb una controvèrsia que va modificar la conversa al voltant del programa.
La incorporació de Risto Mejide al jurat havia introduït una figura especialment incisiva. Les seves valoracions, habitualment dures i provocadores, es van convertir en un dels principals focus d'atenció de les gales, cosa que ja venia succeint des de la temporada anterior.
L'edició va destacar també pels problemes de convivència en el si de l'acadèmia, que en aquesta ocasió passava a ser dirigida per l'interior professor d'interpretació Ángel Llacer’ qui també va tenir enfrontaments amb Risto.
Part de la conversa d'aquesta edició versava sobre la mala relació de la concursant Virginia amb la resta dels seus companys, especialment amb Iván Santos. A això calia afegir que Risto Mejide donava suport públicament a Virginia, cosa que conduïa a enverinar més la relació entre els concursants.
També va ser molt comentat el pas de la malaguenya Esther Aranda, qui en la primera gala juntament amb la seva companya
Un dels concursants d'aquesta edició que a la fi tindrien major popularitat seria el malagueny Pablo López.
Virginia va acabar guanyant l'edició enfront de Chipper, en una final que va reunir 4,28 milions d'espectadors i va assolir un 34,4 % de quota de pantalla.
L'edició de 2009 va tornar a comptar amb un Risto Mejide, però potser amb menor impacte davant el públic i els concursants en haver-se esgotat ja l'efecte sorpresa que produïen les seves valoracions. No obstant això, un dels xocs més comentats d'aquesta edició es va produir entre aquest membre del jurat amb el presentador del programa Jesús Vázquez, després d'haver proferit Risto un comentari -Si jo estigués en aquesta acadèmia tindria els meus forats tancats- en clara al·lusió a l'homosexualitat del director de l'acadèmia. Jesús Vázquez no ho va passar per alt i van protagonitzar un dels enfrontaments més tensos de la història del programa, cosa que va provocar que Risto ja no tornés per a la final.
Per aquesta edició van passar la marbellí Cristina Rueda, a qui veuríem anys després en la sèrie la Mesías dels Javis i el guanyador Mario Álvarez que posteriorment passaria a formar part de l'orquestra Panorama OT va demostrar que ambdues dimensions podien conviure, encara que no sempre de forma pacífica.
2011: el desgast i la cancel·lació d'un format històric
La vuitena edició va arribar amb canvis en la presentació, el jurat i la dinàmica del programa. Pilar Rubio va assumir el paper de presentadora i Nina va tornar a l'acadèmia, però la renovació no va aconseguir recuperar l'interès de les primeres temporades.
Les xifres van reflectir el desgast. L'edició de 2011 va començar amb 2,78 milions d'espectadors i un 17,3 % de quota, però les següents gales van perdre audiència. La quarta entrega va caure al 12 %, un mínim històric per al concurs fins aleshores.
Telecinco va decidir cancel·lar l'edició de manera anticipada i programar una última gala per acomiadar el format. El 20 de febrer de 2011, Operación Triunfo va tancar aquella etapa amb la victòria de Nahuel Sachak, després de només sis emissions.
El comiat va deixar una sensació de final prematur. Un programa que havia aconseguit reunir milions de persones i transformar joves desconeguts en estrelles musicals no trobava el seu lloc en una televisió que havia canviat profundament.
Un dels concursants que posteriorment ha tingut més projecció d'aquesta edició va ser Mario Jefferson, especialment talentós per a evitar altres cantants donada la versatilitat de la seva veu.
2016: La nostàlgia obre la porta al retorn
El primer senyal que OT conservava la seva capacitat de convocatòria va arribar amb OT. El retrobament, emès per TVE l'octubre de 2016 per a celebrar el quinzè aniversari de la primera edició.
Els documentals van reunir els antics concursants i van recuperar els seus records, les seves relacions personals i les conseqüències que havia tingut aquella experiència en les seves vides. El concert que va posar el colofó final va completar un exercici de memòria col·lectiva que va despertar l'interès dels qui havien seguit el programa en els seus començaments, fent-se especialment popular en el moment en què Chenoa va intentar besar David Bisbal i aquest va girar la cara, cosa que per al públic va ser interpretat com una “cobra”
El retrobament va demostrar que existia una audiència disposada a tornar a OT. I també va permetre a TVE i a Gestmusic comprovar que el format podia recuperar el seu atractiu si s'adaptava a les noves formes de consum audiovisual.
2017: La reinvenció que va retornar OT a la primera línia
El 23 d'octubre de 2017, Operación Triunfo va tornar a La 1 amb una nova generació de concursants i una idea que resultaria decisiva: l'acadèmia ja no podia limitar-se a existir dins de la televisió tradicional.
Amb Roberto Leal al capdavant i Noemí Galera com a directora de l'acadèmia, el programa va recuperar la seva essència musical, però va introduir una estratègia digital que va canviar la relació entre els espectadors i els participants.
El canal de YouTube amb emissió contínua de l'acadèmia, els assajos, els repartiments de cançons, els passos de micros i els continguts compartits en xarxes socials van permetre que el públic acompanyés els concursants durant tota la setmana. Les gales van deixar de ser l'únic esdeveniment important: qualsevol assaig podia convertir-se en viral, i una interpretació podia generar conversa durant dies.
En aquesta edició, va ser important la visibilitat que se li va donar al col·lectiu LGTBI, ja que comptava amb diverses concursants homosexuals a l'acadèmia. Especialment cridaner va ser quan Agoney i Raoul es van besar a la cançó “Manos vacías”, cosa que suposava un intent de normalització de les relacions sexoafectives entre persones del mateix sexe.
Si bé, la parella formada per Alfred i Amaia va ser la que probablement va guanyar el cor dels espectadors.
Els noms d'Amaia Romero, Aitana, Alfred García, Ana Guerra, Miriam Rodríguez o Agoney es van incorporar ràpidament a la conversa popular. Actuacions com la interpretació de «City of Stars» per Amaia i Alfred van demostrar que el programa podia generar fenòmens virals sense dependre exclusivament de l'emissió en directe.
L'audiència tradicional també va respondre. L'edició va registrar una mitjana d'aproximadament 2,55 milions d'espectadors i un 19,7 % de quota de pantalla. La seva final, en la qual Amaia es va proclamar guanyadora, va assolir els 3,925 milions d'espectadors i un 30,8 % de quota. Més de 7,7 milions de persones van connectar en algun moment amb aquella última gala. No obstant això, el seu major potencial el va demostrar a xarxes socials, sent el tema de conversa principal de la xarxa social Twitter durant tota la seva emissió.
En aquesta ocasió, OT tornava a estar vinculada a Eurovisió. Així l'audiència va decidir que representessin Espanya a Lisboa el 2018, la parella Alfred i Amaia, amb el tema “Tu canción”, superant a “Lo malo” que tot i així es va convertir en una comercial a l'estiu del 2018.
Els temes dels concursants van sonar durant l'estiu del 2018, especialment destacada va ser el cas de Mimi, que reconvertida en Lola Índigo, va triomfar amb la seva cançó “Ya no quiero na’ ” i convertint-se en una de les cantants juntament amb Aitana amb més difusió de l'edició.
L'èxit del 2017 va ser especialment significatiu perquè no consistia a recuperar les xifres del 2001, sinó a demostrar que OT podia ser rellevant en un ecosistema audiovisual completament diferent.
2018 i 2020: La consolidació i els límits del retorn
L'èxit del 2017 va fer possible una nova edició el 2018. La fórmula mantenia els elements que havien funcionat: formació musical, convivència, actuacions i una intensa activitat digital.
Tanmateix, repetir el fenomen no era senzill. La segona temporada d'aquesta nova etapa va registrar una mitjana aproximada d'1,96 milions d'espectadors i un 16,4 % de quota de pantalla, per sota dels resultats de la seva predecessora. Famous es va proclamar guanyador en una edició que també va donar visibilitat a artistes com Natalia Lacunza, Alba Reche i María Escarmiento, que va protagonitzar un dels moments més comentats, quan va demanar substituir la paraula “mariconez” dins del tema de Mecano “Quédate en Madrid” per la d'estupidez, per editar amb ús estigmatitzant de la paraula, a la qual cosa l'autor de la cançó José María Cano es va negar.
El 2020 va arribar una nova temporada, marcada per les dificultats derivades de la pandèmia de COVID-19. L'edició va començar abans que la crisi sanitària obligués a interrompre temporalment el desenvolupament habitual de l'acadèmia i les gales. El programa va reprendre la seva activitat després de la suspensió, però el context excepcional va condicionar una temporada que va acabar amb la victòria de Nia Correia.
Les audiències van tornar a descendir i el concurs va tancar la seva etapa a la televisió convencional sense que quedés garantida una continuïtat immediata.
OT havia sobreviscut a una primera cancel·lació, a un canvi de cadena i a un retorn triomfal. Ara s'enfrontava a una altra qüestió: com continuar sent un gran esdeveniment musical quan el públic podia triar entre televisió lineal, plataformes, xarxes socials i continguts sota demanda.
2023: El salt històric a Prime Video
El 2023, Operación Triunfo va emprendre una nova transformació en abandonar la televisió en obert per traslladar-se a Prime Video. El canvi no era merament tecnològic: suposava modificar la forma d'accedir al programa i la relació entre el concurs i la seva audiència, en emetre's per primera vegada en una plataforma de pagament.
L'edició de 2023, presentada per Chenoa, es va convertir en el primer gran talent show musical emès en directe en una plataforma de streaming a Espanya. Les gales setmanals convivien amb continguts diaris i amb el seguiment continu de l'acadèmia, mentre que els espectadors podien recuperar actuacions i moments destacats sota demanda.
Les dades difoses per Amazon van apuntar a una resposta positiva. La companyia va estimar que més de 3,5 milions d'espectadors únics van seguir l'edició durant les seves catorze setmanes, i que el 85 % d'ells tornava setmanalment. També va comunicar que l'aplicació oficial va assolir 1,6 milions d'usuaris i que l'etiqueta del programa va acumular 5.000 milions de visualitzacions a TikTok.
La guanyadora d'aquella edició va ser Naiara, que es va imposar el febrer de 2024 i es va convertir en la primera vencedora d'aquesta nova etapa digital.
Altres concursants que van deixar empremta van ser Paul amb la seva aclaparadora personalitat interpretativa, Chiara la campanya de la qual per salvar-la d'una nominació va arribar fins a les pantalles de Nova York o la parella formada per Juanjo Bona i Martín Urrutia.
2025: Continuïtat i noves formes de consum
L'edició de 2025 va confirmar la continuïtat d'OT a Prime Video, amb Chenoa de nou com a presentadora i Cristina com a guanyadora. La plataforma i la productora van continuar treballant sobre una fórmula que combinava les gales, la vida a l'acadèmia i la participació digital dels seguidors. No obstant això, part de l'audiència, destacava que els concursants d'aquesta última edició estaven tots especialment ben formats en música, cosa que per a alguns desvirtuava en essència les primeres edicions del programa, en les quals concursants com David Bustamante tenien de l'obra o David Bisbal de la jardineria, és a dir, nois de barri amb els quals potser una part del públic pogués sentir-se més identificat, encara que també cal dir que la societat i l'accés a estudis superiors potser no sigui el mateix el 2025 que el 2001.
Vint-i-cinc anys de carreres, cançons i memòria col·lectiva
La història d'Operación Triunfo no pot mesurar-se únicament per les seves audiències o pel nombre de guanyadors. La seva influència també es troba en les carreres que ha contribuït a impulsar i en els artistes que han seguit camins propis després d'abandonar l'acadèmia.
Des de David Bisbal, Bustamante, Chenoa i Manuel Carrasco fins a Aitana, Lola Índigo, Pablo López i Amaia, el format ha servit com a punt de partida per a trajectòries musicals molt diferents. Alguns han assolit un èxit comercial massiu; altres han desenvolupat carreres més personals o vinculades a públics específics.
Hi ha, a més, una dimensió generacional. Per als qui van seguir la primera edició el 2001, OT està associat a una època de discos, trucades per votar, gales multitudinàries i cançons que van romandre durant mesos en la memòria col·lectiva. Per als qui van descobrir el programa el 2017 o a través de Prime Video, l'experiència ha estat lligada a YouTube, TikTok, els vídeos d'assajos i el seguiment permanent dels seus concursants favorits
La seva història no ha estat una línia ascendent. Hi ha hagut èxits extraordinaris, temporades de desgast, polèmiques, canvis de rumb i moments en què la seva continuïtat semblava incerta. Precisament per això, la seva permanència resulta significativa.
La pròxima edició d'Operación Triunfo està fixada en principi per a l'octubre de 2027, queda un any, doncs, perquè el format busqui setze joves que vulguin fer-se un lloc en la indústria musical, i segurament convertir-se en part de la conversa social del país.